Ara es l’hora de somiar en la República Catalana

 

Ara es l’hora de somiar en la República Catalana,

Al Kasal Popular Les Arenes hem fet un exercici col.laboratiu, ens hem donat uns dies per somiar quina Catalunya volem, hem quedat un dia per debatre i no  hem tingut prou, quedarem més dies, i encetarem un altre debat obert, on volem compartir els nostres somnis, per una República Catalana que sapiguem estimar, volem posar a debat les dues nacionalitats, les tres posicions possibles que exposarem, acompanyades d’un sou social d’inserció i formació per a dos d’elles. 

Companys i companyes ha arribat l’hora de donar un pas endavant, cap a la República Catalana, arribat l’hora de posicionar-nos com a poble, i de assegurar-nos que la majoria del poble ens seguirà, no tot ell serà possible, el tot es un ideal universal mes propi de les ideologies totalitàries, però si crec que serà necessària una majoria representativa.

L’estat actual de les coses pinta molt “xungu”. Fa anys que els que vivim a una zona castellanoparlant de l’àrea metropolitana, on certa demagògia ja fa temps que es va instaurar,  anem patint la dificultat de fer-nos entendre, la polarització per ara ha radicalitzat la simbologia mes reaccionaria de Espanya, els èxits de la selecció i del Madrid es un dels símbols potenciats que observem s’han visibilitzat mes encara, començant pel Foro Babel i la campanya de Ciudadanos, la crisis econòmica i la mala gestió que va fer CiU  en el seu moment, l’únic sorprenent, s’ha de reconèixer, va ser el gir cap a l’ha independència , sigui per supervivència o per convicció profunda, tan profunda que no es veia, però benvinguts si defensen els anhels d’un poble, molt diferent es  la ambigua posició del PSC i dels podemitas, quina llàstima ens fa veure militants comunistes i socialistes, que n’hi han, remant en contra d’un poble i una classe dirigent que han mirat de gestionar la seva crisis que també se’ls podia endur, recollint rèdits de l’unionisme o reeditant la vella cançó federalista,  mirant de frenar vots cap a ciutadans i reactualitzant el seu lerrouxisme, fan un gir cap al psoe oblidant-se de la “c”, com feia temps s’havien oblidat de la “s”, sense problemes i sense complexes, això ha ajudat poc en l’ àrea metropolitana, a unir un poble alegre i combatiu. 

Però això per contra també ens accelera la necessitat de tirar el procés de construcció nacional endavant, de encetar oportunitats, de desenvolupar una societat mes justa e igualitària, rica i plena, de compartir els moments històrics que vivim per construir un país entre totes les persones que volem un mon mes humà , digne i creatiu, començant per la nostra família, comunitat, poble o ciutat, país, Europa i el mon  actualment massa malalt en el que vivim. I ara toca definir el nivell de poble-país, per ajudar a guarir i sanar els altres nivells, per que sigui mes inclusiu i democràtic, i es pugui donar l’oportunitat de continuar creixent econòmicament pero amb ètica i valors socials, en salut aturant la privatizaciò i en defensa del nostre malmès medi ambient, desenvolupar-nos educativa i culturalment, créixer en un nou model de manera sostenible i homeostàtica,  equilibrada, inclusiva, igualitària, creativa i saludable. 

Aquest  es un model de creixement que no va per les vies clàssiques de fer-nos més rics i amb més èxit, mes famosos i mes feliçment capitalistes,  un estat del benestar una mica desmantellat avans que arrives, fruit de les exigències de la troika ja sigui pel endeutament o/i les males gestions fetes fins ara pels gestors públics, fruit de la deslocalització, l’especulació dels bancs i l’evasió de divises, la corrupció generalitzada i la poca ètica d’un determinat sector empresarial, i alguna cosa més que continuen generant una greu crisis, que arriba fins ara i ofereix menys feina en general, pitjor pagada, en canvi pujen els preus, l’emigració que es queda sense feina, la població jove i molts treballadors que ha de marxar,  com anem perdent poder adquisitiu, la riquesa que s’acumula massa en els de sempre i que  es troba molt mal repartida, tot això i mes ofereixen un horitzo poc encoratjador, el creixement o l’evoluciò feta fins ara no han millorar els indicadors econòmics i laborals al contrari, salten totes les alarmes socials, per on anaven, treballem tots menys i una mica pitjor, en salut i educaciò hem empitjorat, això ens fa patir la crisi a cadascú de maneres ben diverses, l’atomització del patiment ofereix pocs espais aparentment comuns e igualitaris, forma part de l’obsolescència del benestar i de la classe treballadora, que per drets, afegim la cançó del sobreendeutament facilitat ara pels bancs passa factura, la gent torna a perdre el seu habitatge, i tornem a les reivindicacions veïnals del 70 i 80, la gent vol un habitatge, millor educaciò, sanitat… Volem un lloguer social assumible, volem treball i defensar els nostres drets, encara que la clase empresaria s’aprofita per donar el pitjor treball i en  les pitjors condicions segons les seves possibilitats d’explotació. La salut i l’educació no mes milloren si les pots pagar…

En canvi mes que mai necesitem un treball que ens doni vida e ilusions, una educació que ens faci mes lliures i creatius, una sanitat que guareixi i no enriqueixen a les farmacéutiques i a uns quants hospitals privats, necessitem aturar els pirates privatitzadors, desenvolupar un treball digne que alliberi i unes relacions socials que millorin per fer-nos estimar als altres, al teu poble i als teus veïns, tot un repte a desenvolupar de maner que la vida de totes sigui mes respecta i digna, sense distinció  o discriminació econòmica, sense marginació per la classe social, pel sexe i el posicionament sexual de cadascú , per la religió  o la seva espiritualitat, encara que la nostra nació republicana  estigui exempta d’aquesta possició religiosa, i sigui atea o laica, haura de respectar les diferents religions, així com la llibertat d’expresió i les opinons de les difertents ideologies polítiques, si aquestes respecten als altres per igual, aixó ofereix una problemática actual al no tenir garantida una dignitat comuna, la demagogia i el populisme van creixent, l’integrisme con a defensa del colonialisme debiliten la posició d’occident. Aixecar tanques i deixar que s’ofeguin els que no poden pagar-se un creuer…

Com resoldre aquest adjucat i els problemes humans derivats, ens ha de empenyer tambè a voler construir un pais mes just, amb mes capacitat de resposta democrática,  i a mes  haurem de estudiar com fer-ho, aixó no esta garantit sota cap posicionament e ideologia política fins ara conegudes, però mes que mai hem d’aprendre dels nostres errors que segur els farem i que vindran, hem de fer creure, si ens ho creiem, que volem disposar d’una millor eina per la cultura i l’económica del nostre país, hem de visibilitzar un desenvolupament fruit del coneixement colaboratiu, hem de treballar  per assaig i error, i apendre del errors, hem de fer participar en la construcción nacional el maxim de representació social, s’ha de debatre, un debat de idees i paraules, i això no s’esta fent, diuen que el fan els experts, però si volem compartir les oportunitats ha de ser ja de bon començament, de bon inici, per que les dificultats be que les compartim, no hi ha un camí pre-definit, ni un èxit assegurat, però sens dubte val la pena fer-ho, pels molts que ja l’havien començat, pels que  hi som i pels que vindran. Volem oferir un mon mes humà per als que vivim ara, donar mes oportunitats als que menys tenen i a  les noves generacions que ja creixen  i naixeran. I si això es una utopia, volem viure-la i ens volem equivocar, preferim això que la tristor de la realitat.   

Es clar que sabíem que la polarització del procés portaria la tensió i l’agressió dels que volen un altra cosa, o tenen pors de deixar la seva relativa zona de confort. Qui te un present per anar tirant pot-ser es legítim que no vulgui res canviar, encara que molts podem veure falta de valentia i generositat, ens falten estratègies pedagògiques per fer-nos explicar . De la mateixa manera que a l’altre costat també van desenvolupant els seus petits canvis i atacs segons evolucionen els esdeveniments polítics i socials. Hem de Començar, a utilitzar un argumentari en el nostre  voltant que no trobem ni escoltem per ara, pot-ser per que no toca o per que es massa aviat, però nosaltres hem decidit llençar-nos a compartir les nostres idees, compartir-les per que aixó tambè es la base d’un pais col.laboratiu, fer-les créixer o canviar-les si es necessari. Enriquir-nos i retro alimentar el procés,  es créixer però conjuntament, solidaria i multi lateralment. Això d’un gran timonel que ens porta on no sabem, que es sacrifica i ens diu que hem de fer, això son d’altres èpoques que hem de superar, si voleu confiar en els experts que s’esperin una mica, que ja hauran d’ajudar-nos, ara s’ha de veure el debat de construcciò nacional, obrir vies oficials, debats a la xarxa i a llocs oficials, s’ha de sentir com Construïm les basses del nostre paìs, que encara resten molt amagats, poc visibles i si es dona es un altre vegada en mans d’uns quants.

I com continuem nosaltres es aprenent a equivocar-nos i afectats per la malaltia de la utopia, volem compartir els nostres somnis, i veure si tenen cabuda en aquest nou país, la República Catalana que entre totes les persones volem desenvolupar.  Avui seran unes idees a forma de manifest, no som professionals ni experts i ja anirant apareixen noves actualitzacions del nostre debat, si es necessari o tenen cabuda, si genereu alguna resposta o li veiem finalitat. Es bo quant ets despertes parlar del teu somni, per a aprendre a recordar, es com la memòria històrica que no s’ha d’oblidar, ens ensenya d’on venim i cap a on podem anar, i perquè som aquí i ara, hem de mirar de entendre’ls per veure que significa i que volen dir, i desenvolupar en les nostres vides, els somnis i la memòria, les utopies i els ideals, mirar de  no confondre-les no tot son tonteries i tampoc banalitats, que si surten per alguna cosa serà. 

Per començar volem definir el concepte de nacionalitat, no feta fins ara, creiem que fonamental, molts politics, tertulians, profesors e historiadors ens han definit que es una nacionalitat, nosaltres creiem que hem de ser generosos, pot-ser per la falta de generositat d’altres nacionalitats ens veiem ara abocats a desenvolupar la nostra, per necessitat i voluntat. Però creiem que ha de créixer sense  excloure d’altres posicionaments que ara creixen per reafirmar-se o defensar-se, per qui vulgui tenir una sola nacionalitat eixa  serà la seva voluntat, sigui espanyola o catalana, però en la nostra nació moderna crec que es fonamental el fet de poder disposar de dos nacionalitats.

I aquí rau, una estratègia bàsica, que hem de poder explicar. Els catalans que vulguin podran tenir, una sola nacionalitat (la catalana o la espanyola), però n’hi ha que voldran tenir dugues la espanyola i catalana que son dos, no son la mateixa i per alguna cosa serà, es tracta de ser tan moderns com en altres nacionalitats, o com els fills de molts matrimonis amb mares i pares de nacionalitats diferents.

 

 Crec que hem de fer entendre que es un fet positiu disposar de dos nacionalitats, es una cosa que et fa més ric, culturalment i en oportunitats. Això no mes molestarà als pobres educats que nomes volen tenir una o que ens volen continuar trepitjant, i esperem que ho vegin com un fet positiu, una cosa que ens pot ajudar a posicionar-nos millor, a enriquir-nos i ja veurem si servirà, tenir una sola nacionalitat es voluntària, i pot ser tant ric com tenir-ne dos, ens hem de fer entendre, per els qui sempre han perdut drets i seguretats, en la nova República Catalana ningú perd, i els ciutadans del nostre país, guanyarà per igual tots podrem triar, no perdran la seva nacionalitat, sigui una o dugues , podem viure-la com una cosa més plena, sigui quin sigui el teu posicionament final es un enriquiment i una oportunitat (es clar que qui tingui ja dugues, dons que sumi una altre i així “narinant”). 

I repetim per aclarir, els ciutadans de la nació catalana podran triar, ser espanyols, (i continuar vinculats a espanya) ser catalans (i vincular-se a la nació catalana) o tenir doble nacionalitat catalana i espanyola vinculats a Catalunya, veurem com encaixa en espanya aquesta doble nacionalitat, dit de manera infantil en tot cas es no  haver de triar quant et pregunten a qui estimes més al papa o a la mama, i si estimes als dos de diversa manera, els que no mes vulguin estimar al papa, allà ells molt d’amor es perdran, però per convèncer a la majoria de la gent pot-ser hem de donar la possibilitat de estimar les dos persones com qui estima dos nacionalitats, sent el nostre país una República Catalana on serà mes fàcil estimar. Son  Tres posicionaments que tenen dos nacionalitats i no tan sols dos posicionaments confrontats. Es guanyar recolzament dels espanyols de Catalunya que també volen ser catalans, i molts son dels nostres barris, i ningú encara ho ha vist clar. I deixar respectuosament a qui nomes vulgui ser espanyol o català. (Nosaltres creiem que així guanyem amb el 50 % de la nostra població, com les possibilitats d’estimar-nos per sobre del 100%) 

Avui hem parlat del concepte de nacionalitat, un altre dia volem parlar de l’accés gratuït  i universal a la ensenyança, a la salut, i als serveis fonamentals que els pagarem en tot cas segons les nostres possibilitats, com tots els impostos, redits, guanys i beneficis, sota la base d’una fiscalitat justa i progressiva, que tots i totes paguem segons les nostres possibilitats. Qui més tingui que mes pagui, qui guanyi mes que mes pagui, siguin autonoms o funcionaris, no podem caure en la trampa dels rics de tots hem de pagar per igual, això no es just ni pot orientar el nostre pais, i ara s’ha de dir en aquest moments fundacionals.

Una altre article estem preparant i es igual de fonamental, la República Catalana serà rica i plena, i qui no tingui treball, mes de mil euros per exemple ará de guanyar , aixó els experts ho tindran millor que calcular es clar, però un sou social amb contraprestacions haurem de desenvolupar, aquest sou sigui el que sigui, ha d’estar ben definit, votem-lo com a Suïssa, però sense les trampes que s`han escoltat , no es tracte de donar atur, prestacions o subsidis per els que no fan res, i a posterior denominar-los  “apalancats” o vividors , creiem que es fàcil desmuntar alguns arguments una mica erronis i demagogs que veuen que  tothom a casa es quedarà i el sistema s’enfondrà, dons creiem que tenim dret i podem gestionar un sou mínim interprofessional digne que tota la economia de consum pot activar, cap pensió per sota d’un sou digne , i avui en dia per sota dels mil euros creiem hi ha poca dignitat , si aconseguim baixar els preus dels consum bàsics en general, tot podrà baixar, però mai per sota de la dignitat, si la gent te diners per poder consumir o estalviar per impostos directes o indirectes  una part se torna a recaptar i la economia de molts sectors es pot beneficiar. 

 

Però no volem creure que donem sous com qui dona ajudeta subsidiària, o una almoina per caritat, que això res no canvia, aïlla i allunya a les persones que queden excloses del mercat del treball i la educació, volem ser una República Catalana que aprengui a estimar a les persones que mes ho necessitin, això es tornar a donar una altra oportunitat, es preguntar-nos com fer i com podem ajudar a qui queda al marge a ser unes persones actives i creatives, camí per fer-nos republicans lliures i responsables, per qui no tingui treball, el primer es donar-li un sou digne, però a canvi d’unes hores de treball comunitari que haurem de realitzar, treball que els municipis i l’estat s’estalviarà per poder pagar aquesta prestació, de que?, dons d’uns serveis a la comunitat ,podems especular unes 20 hores mensuals, els experts ho hauran de recalcular si fa falta més o menys, per pagar el sou i la seguretat social aixó creiem es una prestació, que com diu la paraula presta uns diners a canvi d’uns serveis, de la mateixa manera que unes hores per a la comunitat haurem de treballar, recorreguts d’inserció i responsabilitat, i qui vulgui mes llibertat i no treballar per a la comunitat, que en disposi si vol d’aquesta llibertat, però dret a sou social no tindrà. Quant parlem de feines comunitàries, son coses que nos es fan prou bé  fins ara, per falta de recursos i prioritats, uns exemples per fer-nos entendre son el manteniment del colegis i universitats, els boscos i les platges, les rieres, horts comunitaris, jardins urbans, instalacions comunitaries varies, municipals i nacionals, mes de mil feines a fer i més de mil posibilitats, i uns diners que ens estalviem o una millor república que tindrem, tots ens la estimarem més, i ja estudiarem formes mes creatives i efectives de millorar les tasques a fer.

  

També creiem que es fonamental desenvolupar un recorregut per haver-nos de formar, tot aquell que cobri el sou social, una sèrie d’hores de formació en allò que cadascú vulgui, l’estat haurà d’organitzar formació ben diversa i de qualitat, en allò estratègic i que els experts creguin oportú,  oferint la possibilitat d’obrir una mica també les formacions en allò que el poble vulgui i no es vegi estratègic per als experts, imaginem que algú vol estudiar guitarra, dons les coses s’ha de provar, veure usos socials dels estudis i analitzar els resultats, però parlem de formació necessària en tecnologies, idiomes, professions de tota mena (per exemple agricultura, jardineria o micologia, ramaderia, pesca o nàutica, per posar uns exemples diversos i en el camp de l’art, sigui pintura, teatre, musica o dansa, o les mil i una coses que la gent vulgui, l’art-teràpia també repara, però la base es que t’has de formar si necessites cobrar un sou del estat, es la forma de tenir gent mes desperta i activa, vivint la seua llibertat de forma responsable i el cap i el cos mes vius, això es desenvolupar camins d’inserció cap a una societat que dona oportunitats i que a les persones poden beneficiar (s’entén que el treball i la formació segons les possibilitats de cadascú, i qui no pugui també un tracte especial l’hi haurem de donar, un sou digne que entre tots i totes podem guanyar). 

Però qui tingui salut i possibilitat no es  tracta de tenir-la sense fer res, a casa i parasitant de  la societat (com alguns diuen), que això es una malaltia depressiva o un altra patologia sense especificar, dons llavors que vagi al metge, al psiquiatre o al psicòleg i es prepari per quant pugui realitzar el camí de la inserció i el sou social. D’aquesta manera la gent ajuda a mantenir la comunitat, donem mes feina tan per a la formació com per serveis per la comunitat. Això es desnvolupar una soscietat més justa una Republica que dona a totes oportunitats. I Senyors diputats, politics, periodistes, cap de vosaltres somia?, a cap de vosaltres se li pot ocorrer arguments per fer un pais mes just i fer creixer el recolzament per la causa de la república catalana?, tranquilitzeu-nos i sabem que ens demaneu confiança, perque sembla que en realitat no voleu la independencia, perdoneu si no es així, llavors no sabeu com ferla, es normal però compartiu els vostre neguits, per que també son nostres, nosaltres tampoc sabem com fer-ho, hem somiat que hem d’ampliar el suport social necessari per tirar endavant. Hem volgut compartir aquest somni col.lectiu de República Catalana, nosaltres som gent sencilla i digna, volem que els veïns que vulguin tinguin nacionalitat catalana o doble nacionalitat, i qui no la vulgui que continui amb la seva espanyola nacionalitat, ara per als catalans volem un sou social. Justicia Ja. Mireu mes enllà, sigueu inteligents, amb aquestes propostes tambè podem convencer a moltes persones necesitades, per fer-les realitat i desenvolupar una Republica on sigui mes facil estimar. Catalans i Catalanes!, Catalans-Espanyols! i Catalanes-Espanyoles! Via Fora!! Que gairabé tot esta per fer.

Visca la República Catalana!!!