Archive by Author

Recull de Divagacions Indignades Quelcom Escolars – Però l’1 d’Octubre a votar que Sí.

Perdoneu per una no tan petita divagació i valoració molt particular, però algú ho havia de dir:

Després de respirar profundament, avui, una altra
vegada, és necessari respirar, ENS podríem indignar una mica més encara amb les notícies que ens envolten, la corrupció del sistema polític i els clans que la Resultat d'imatges de indignaciónmalmeten, els banquers sense ètica ni límits en la recerca dels seus propis beneficis trepitjant als de
sempre, els empresaris corruptes, els corruptors de polítics corromputs, les empresses offshores, els
presidents i polítics amb pensions d’escàndols, els beneficis de les empreses energètiques, de la comunicació i d’algunes grans Emilio Saracho, presidente de Popular.constructores, lobbys que gestionen la privatització amb l’excusa d’Europa dels monopolis que el dictador i assassí Franco i els seus tecnòcrates varen muntar, el negoci és tan gran que dóna per contractar expresidents i exministre perquè defensin els seus foscos i molt particulars interessos, sense parlar del negoci d’Europa i la pèrdua del nostre poder adquisitiu, un altre motiu per a la Resultat d'imatges de banc corrupcióruïna de la classe treballadora, tot el que consumim ha pujat de manera desconsiderada, i els sous i les pensions congelades o cap a la baixa, en canvi els beneficis de determinats pirates creixen escandalosament, amb un sistema fiscal que facilita l’evasió dels grans capitals i persegueix al petit treballador, hi Resultat d'imatges de bancos corrupcionha molt més petits i pobres i són més faci’ls de furtar-los amb moltes fórmules legals.

Això si, el sistema cada vegada és més classista e injust, Resultat d'imatges de rodrigo rato pirataabans els amos encara protegien millor als seus esclaus, fins i tot va haver-hi una època on una certa burgesia volia una vida digna pels seus treballadors amb els quals feia així millors negocis si vivien millor. Però aquests són altres temps, temps per l’indignació, no deixen de sortir milers d’escàndols, que saturen, desborden, confonen i engronsen els motius que desenvolupa el neocapitalisme ultraliberal, amb els subterfugis d’una falsa democràcia, per actuar encara més impunement, i només veiem la punta de l’iceberg, però que genera prou fum per confondre encara més.

I per rematar no podríem oblidar les darreres perversions del sistema i els seus defensors, ara anomenats Resultat d'imatges de bancos corrupcionnacionalistes unionistes suposadament constitucionalistes, que no volen que els independentistes puguin exercir la democràcia, per què són d’una mena de nacionalistes que no beneficien els seus negocis, colpistes o feixistes ens anomenen els poca vergonya, llavors la democràcia quan a qui té part del poder li pot interessar o la pot manipular, però oblidat de què pugui servir perquè parli el poble, això la fa més  falsa, aquesta democràcia representativa del seu poder,
només és legítima i s’utilitza quan els que volem,  els pot Resultat d'imatges de nacionalistas españoles
interessar als que tenen el poder de l’estat, ja sigui per gestionar els seus negocis legals o il·legítims d’una manera o un altra. Resultat d'imatges de basta yaBuf! Hem de respirar, ens hem de relaxar, però sense perdre qui ens fa mal, qui ens furta els drets i els diners, qui ens explota, això no ho podem oblidar. No ens podem resignar.  Resignar-nos es perdre part del combat.

És clar que hem de mirar de relativitzar tot plegat aquest desori social en el qual vivim, una mica per salut, tot això fa que no s’entengui moltes coses, massa coses pot-ser que no Resultat d'imatges de indignadoss’entenen i és que hi ha massa coses per entendre, no aprenem a estudiar al detall quelcom per entendre millor allò que no entenem, ens fa falta més rigor i mètodes més efectius, i uns quants o molts d’aquests conflictes informatius es viuen com uns tsunamis informatius, successions de tsunamis informatius que colpejen la nostra
desinformada vida, tant a nivell micro com a nivell macro, que afegeix granets de desorientació, de pessimisme o polsims de negativitat a moltes visions de molts del problemes que tenim, ja sigui dels que ens en volem Resultat d'imatges de respirar hondoinformar com de la nostra vida personal i quotidiana, que és clar es veu una mica afectada, pels efectes post tsunami que compartim, i pot-ser em surt la vena hippie, pot-ser en sumem que aixó del karma no  convenç , que flueixi la indignació, en tot cas, hem  de recordar que ja falta ben poc perquè vinguin les vacances. I crec que fan falta.I si es pot construir una altra realitat política, que canviï una mica la nostra vida, tot esperant que la pugui millorar, el poble de Catalunya haurem de fer algun esforç més, i trencar les realitats imposades ens costarà, ja ho hauríem de saber, construir de noves, tindrà les seves dificultats, afavorir les majories socials sembla contranatural però no ho és, és bàsic. i haurà de ser legal, anant finalitzant els privilegis de les elits i el seu sistema legal de moralitat escandalosa que els beneficia i ens explota, ens furta i ens pren el pèl, ara més que mai, necessari, és l’hora de la revolta pacífica, de canviar el sistema amb el somriure però també amb intel·ligència i justícia d’afavorir a la majoria de persones del nostre poble i al seu medi ambient, no tan sols per viure amb dignitat, Resultado de imagen de països catalansper oferir una vida millor i una alternativa digna a la següent generació. No és un recull de tòpics, no és trencar el sistema, és fer-lo sostenible i humà, és una crida a la participació i a la crítica constructiva. és fer-lo a la manera catalana. I l’1 d’octubre, anirem a votar, és l’hora de construir un nou país, a l’horitzó hi ha els Països Catalans. Una república més justa, solidària i sostenible. I com cada dia sortirà el sol, de bon matí, i anirem a treballar, pensant que el món pot ser més bonic i humà, que es pot viure millor a Catalunya, als Països Catalans, i si volem, segur que podrem.

https://youtu.be/ELXiFjP4bCY?list=RDXXRJ1q3Xh4w

https://youtu.be/rxEXWvcUYis

Resultat d'imatges de buscar petxines a la platja

I fa molt poc, hem pogut llegir una notícia de fer manualitats amb petxines recollides a la platja a una web (  Totnen.cat ), en aquest moment, els que us escriu, l’hi ha sobrevingut una pau interior i uns bonics records, i aprofitant, pot-ser, que m’estava tranquil·litzant, m’he recordat amb alegria, d’una anècdota, que m’explicava un amic l’altre dia, m’ha envaït dolçament la memòria, em deia que l’altre dia buscava petxines amb la seva filla en una bonica platja, van recollir moltes, les van portar a casa i les han pintades i lligades a una corda, han fet una manualitat preciosa, se la miren i estan molt orgullosos, que es va carregar les piles i que haurà d’anar més sovint a buscar petxines.

Resultat d'imatges de burocraciaEstic acabant el curs, em deia un amic professor, que es recordava més de les tasques burocràtiques stic acabant el curs, em deia un amic professor, que es recordava més de les tasques burocràtiques que també envolten la bonica feina de mestre, o un company psicòleg en una institució escolar o de salut, comentava, l’empastifen massa aquestes tasques, ja que no serveixen per millorar la nostra feina i ens ocupa massa temps, una altra amiga infermera, deia, que serveix més perquè alguns justifiquin la seva Resultat d'imatges de burocraciafeina i part del fracàs del sistema, el sistema educatiu no ensenya, i la sanitat no cura prou bé, sembla que vulguin que fracassi per privatitzar-la, no n’hi ha treball de qualitat, no aspirem a l’excel·lència, no ens ho passem bé, deia el mestre, el psicòleg i la infermera, no juguem prou, sembla que fem patchwork social per anar tirant, no eduquem bé, avaluem massa i ens enriquim poc experiencial i anímicament, manca evolució al sistema, teixit de complicitats i desenvolupament emocional. Falten moments per parlar, conversar, o perdre el temps una mica de manera positiva, no és perdre’l amb la sensació d’error i pèrdua total, que no serveix de res, que prodiga massa darrerament.

 

 

Resultat d'imatges de acabando el cursoEns troben massa pendents de justificar els resultats per determinats equips directius (tant en ensenyament, salut, justícia, etc.), també sense els recursos necessaris per treballar amb una mica de qualitat, llavors s’ha de suplir amb molta imaginació i voluntat, que no sempre n’hi ha, és clar que n’hi han bons professionals, però l’inercia general els guanya, i sense els mecanismes efectius d’avaluació no es pot Resultado de imagen de sistema democràtic corruptemillorar molt, i polítiques efectives que implementin els serveis i la qüalitat en la comunitat, anem endarrera, si el que es fa massa vegades serveix per justificar, els equips directius i les seves accions, no es canviarà gaire, el resultat i els usuaris no importen gaire en l’avaluació, i tant en l’escola com en altres casos, els equips directius els tria, altres directius que, o són funcionaris de carrera, diuen, encara que no se sap de quina carrera, o els trien d’altres directius amb interessos concrets i pocs generals, cap d’aquest equips directius, d’escoles, hospitals, per exemple ara ja no els escullen els claustres de professors, o els equips de metges i infermeres, o l’equip de professionals de torn amb els usuaris dels serveis, aquests Resultado de imagen de sistema democràtic corruptenous caps dirigents són escollits per una altra oligarquia poc coneguda, que forma part del sistema que vol més autojustificar-se i afavorir determinats interessos molt particulars i pocs generals, també tenen el poder, massa capritxos i dèspota, de donar continuïtat a la feina o no d’uns quants mal anomenats funcionaris interins, treballadors subalterns o contractats temporalment, sempre al servei d’equips directius és clar i sota uns altres equips més directius, aquests més estables, aixó sí, i dependrà la seva continuïtat, la dels treballadors de sota, si són més o menys “harmònics” als seus interessos. A la seva evolució o tria dels millors professionals, diuen cínicament. Però si més

esotèrica cada vegada, la tria i la política dels serveis i dels seus recursos humans que desenvolupen, i adobat amb una altra perniciós tarannà, tot ella és reeixida d’una mena de “dedocràcia“, que fa que acabin posant els qui volen, en moltes o en massa escoles públiques de torn i equips de professionals de diferents disciplines, alguns diuen que és el
Resultat d'imatges de professor desesperatdesmantellament del sistema públic, és clar que en les privades ja era així sempre, i qui pot que pagui el seu sevei, però ara també a la pública? que i qui garanteix un servei universal per a la gran majoria?, és quelcom bàsic, per qui no es po
t pagar  serveis privats de qualitat, desvirtuant la  funció pública i universal. També és acabar amb un altre sistema conegut per “meritocràcia”, on han de valer els mèrits, la preparació, el treball, la formació adient, el rendiment humà i del grup.

Resultat d'imatges de autojustificacionEn mig d’un sistema que vol més justificar-se a si mateix que millorar-se, en molts casos és generen climes enrarerits pocs constructius en defensa de la majoria social, es vicien les relacions, fent-se molt superficials i complaents, per un determinat sector cada vegada més bipolar en les seues relacions, d’una part el quejusticia2 no vol complicacions, d’aquest una part es fixa i no vol guerres ni problemes, i un altre majoritari o massa importat és interina o temporal i en part vol assegurar-se, pot-ser amb dret, la continuïtat de la seva feina i el seu treball, desenvolupant-se actituds i opinions més servicials i complaents, que volen passar per damunt de la inseguretat que dóna tenir un criteri avui en dia.

 

Resultat d'imatges de opinion diferenteTant o més si vols sostenir una opinió diferent, i encara molt més complicat si vols ser autocrític i ja molt ingenu i toques una mica l’ala si damunt vols millorar o canviar si no el sistema, si les relacions entre les persones i els diferents membres de la comunitat i si més no, i no puc arribar més llunys, intentaré canviar-me jor, igual només arribo a la meva persona, en tot cas, això ja tan sols depèn de cadascú de nosaltres, arribar a la nostra pròpia persona.

 

No podem delegar tota responsabilitat en els altres, quelcom depèn de nosaltres. I encara gràcies, per mi, ja no em serveix no complicar-me la vida, doncs la vida ja és prou complicada, si vols viure-la una mica plenament, passar com si res, em diuen uns personatges, qui dia passa any empeny, diuen altres.

 

Massa sovint ens oblidem que estem ensenyant a persones a pensar, que alguns volem ajudar-los a créixer, a ser més autònoms i responsables, tant si sons joves amb dificultats com si no, qui no té o tindrà dificultats per créixer, perquè puguin viure les vides que vulguin i puguin, i que intentin ser ben profitoses per ells, les seves famílies i la comunitat que vulguin desenvolupar, els hi explico a vegades que no ha de valer la pena, ha de valdre l’alegria.

 

En alguns casos també pretenem millorar dinàmiques excloents més o menys particulars, la massificació, la manca de recursos, la absència de plan efectius, les dinàmiques marginals i comportaments antisocials que engruixen el fracàs escolar, de joves i infància desanimades i poc motivades, hem de canviar les apaties del què tot continuï igual i d’aquells que no volen complicar-se la vida i millorar l’escola, la pedagogia i el sistema educatiu, el sistema sanitari, i d’altres, encara que no funcioni. Ressona massa l’excusa sempiterna, els de dalt no ens donen prou recursos, o no es pot fer res, crec realment, que en alguns casos, no fem tot el possible dins les nostres petites possibilitats per canviar si més no el pas o la inèrcia i millorar un mica les dinàmiques.

 

Imatge relacionada Segur que no es pot generalitzar, i que n’hi haurà excepcions per confirmar la regla, però aquest temps, és el que ens ha tocat viure, ja sigui en la nostra feina de buscar dignitat i afavorir les majories socials, algú que ens ensenyi a respirar i a jugar o un psicòleg que ens orienti per un món massa inhumà, incomprès i molt desinformat, ajudar al mestre cremat, situar als pares i mares despistats, com fem amb els voluntaris sense voluntat, dels lladres i policia cada vegada està menys clar qui és qui en realitat, volem que els mestres posin molt bones notes, els metges curin miraculosament i els jutges posin bones sancions, amb el panorama que tenim, i fem escoles i hospitals elitistes plenes de recursos que paguem entre tots, i per la pública, saturació, segregació i cada vegada menys qualitat, saturem l’escola i els hospitals de problemes sense resoldre, els oferim metges, infermeres, psicopedagog i
professor sense massa Resultat d'imatges de masificacion en las aulasrecursos que treballin en hostpitals, escoles o instituts amb menys recursos, per a persones massa pobres o sense gaires recursos i a vegades en famílies poc interessades en l’educació o que no en saben proy, també, i així completem la tripleta de la mancança, institució amb il·luses aspiracions de màxims rendibilitat amb mínims d’inversió, uns quants creients i mots ateus, que tot esperant alguns, un miracle, ningú i creu, en tot cas en moltes escoles e institucions, per ser equips massa grans o petits la cosa, actualment, no rutlla. I si rutlla és en benfici de les èlits.

Tot i això vull recordar i no oblidar, crec que que nos ens ha de faltar, ni em de fer per que ens falti, temps per créixer i canviar si creiem que quelcom no funciona, busquem millorar, emocionar-nos, equivocar-nos i rectificar, aprendre dels errors i tornar a jugar, crèixer sosteniblement, passar-ho bé, amb tendresa i sensibilitat, amb respecte i llibertat.

 

Resultat d'imatges de buscar petxines a la platjaHem de recuperar el temps per recollir petxines… Sols o en companyia i passejar vora mar… observar els diferents punts del litoral, molts d’ells màgics, si li dónes temps per observar-los en les diferents hores i els seus variats colors, per divagar, veure i escoltar les ones i la mar de coses en què es poden pensar i com les coses i els pensaments es van transformant, o deixar de pensar i escoltar el silenci si és el que necessitem, o pensar quelcom que et ve per casualitat, o resoldre un dubte que arrossegues hi ha fa temps, en part demana aprendre a preguntar-te coses, si ho prefereixes, fins i tot podem arribar a respondre part o tota d’alguna d’aquestes.


Manualitats amb petxinesEns hem de perdre una mica, és clar, i deixar-te anar per trobar-te, perdre temps per guanyar vida i paraules, una mica de desordre per al massa d’ordre racional, una mica d’ordre en el desordre per trobar-nos millor, una mica de relaxació, per activar-te, o una mica d’activitat
Manualitats amb petxinesde  relaxament per treballar més bé, “slowly” diuen ara a la vida, a poc a poc i bona lletra o xino-xano per les coses importats, “narinant” s’ha dit sempre, i sempre ha beneficiat aquest sense presses i anant trobant petxines vora mar, encara que també anirà bé qui prefereixi passejar per la muntanya i buscar pedres curioses o fòssils perduts, si es el que volem, també te’l seu què.

Que arriben les vacances, i podrem divagar, avorrir-nos, llegir per plaer, escriure amb ordre, escoltar la música que vulguis, veure un bon gaspatxo o un cafè en gel o la millor aigua fresca, a la tumbona o a la gandula, com ho diuen ací, si vols a la tovallola, damunt la sorra o la gespa tant si val, però miri que sigui a la fresqueta… bona sort i a trobar petxines i pedretes… Aprofitem les vacances que venen i van els que puguem, o el nostre temps d’oci i treball els que en tinguem. A trobar petxines i “pelillos a la mar”.A carregar les piles per Resultado de imagen de vota que sicontinuar i millorar. Amb una mica de pràctica et poden sortir bé alguns treballs manuals. I recordat d’anar a votar el dia 1 d’octubre del 2017, simplement esperem i desitgen pel Si.  És l’hora de construir un altre país, on les coses i les persones que no funciones es puguin canviar i millorar, on la justícia i el repartiment de la riquesa, ens doni a tots uns deures i unes possibilitats més equitatives, més sostenibles entre les persones i el seu medi ambient, amb més llibertat i respecte entre les cultures i les persones. Una república que sigui més humana i sensible al que vol i necessita el seu poble.

 

http://totnens.cat/manualitats-amb-petxines/

Manualitats amb petxinesQue arriben les vacances, i podrem divagar, avorrir-nos, llegir 

per plaer, escriure amb ordre, escoltar la música que vulguis, veure un bon gaspatxo o un cafè en gel o la millor aigua fresca, a la tumbona o a la gandula, com ho diuen ací, si vols a la tovallola, damunt la sorra o la gespa tant si val, però miri que sigui a la fresqueta… bona sort i a trobar petxines i pedretes… Aprofitem les vacances que venen i van els que puguem, o el nostre temps d’oci i treball els que en tinguem. A trobar petxines i “pelillos a la mar”.A carregar les piles per Resultado de imagen de vota que sicontinuar i millorar. Amb una mica de pràctica et poden sortir bé alguns treballs manuals. I recordat d’anar a votar el dia 1 d’octubre del 2017, simplement esperem i desitgen pel Si.  És l’hora de construir un altre país, on les coses i les persones que no funciones es puguin canviar i millorar, on la justícia i el repartiment de la riquesa, ens doni a tots uns deures i unes possibilitats més equitatives, més sostenibles entre les persones i el seu medi ambient, amb més llibertat i respecte entre les cultures i les persones. Una república que sigui més humana i sensible al que vol i necessita el seu poble.

 

http://totnens.cat/manualitats-amb-petxines/

“La Paz es un Delirio” y en nuestra Cultura lo normal es el Malestar…

Dice en una etrevista Marie-Hélène Brousse una psicoanalista francesa haciéndose eco de Freud que la paz es un delirio. Parece ser que el estado de excepción permanente, comenta que viene de Schmitt, y pasa por Agamben,seguramente entre otros, y puede que sea una de las mutaciones de nuestra época, o puede que la supuesta mutación sea una ilusión que la época ha vuelto más notoria.

 

(Si queréis consultar la entrevista, https://redpsicoanalitica.com/2017/05/22/las-guerras-actuales/ )

La autora sostiene entre otras cuestiones que el texto clínico de referencia para sostener esta proposición -provocadora- es el escrito de Freud sobre el norteamericano Presidente Wilson, en el cual su diagnóstico es muy claro. Podríamos decir también que la paz es un sueño, un ideal, algo que no existe en ningún lazo social.

Aquí tenéis el escrito en custión sobre el Presidente Thomas Woodrow Wilson. y de regalo alguno más (<<Úber Coca>> y sinopsis de la neurosis de transferencia). Por si quisiérais consultar el escrito, os lo dejamos linkeado:

 https://tuvntana.files.wordpress.com/2015/06/texto-sigmund-freud-otros-trabajos.pdf

Por si interesa os dejamos una introducción Audiovisual al Malestar en la Cultura:

https://youtu.be/GS8rt8BfRqY

 

Y aquí tenéis el link del malestar en una de sus mejores traducciones (amorrortu editores, claro), 🙂

http://www.bibliopsi.org/docs/freud/21%20-%20Tomo%20XXI.pdf

 

I si os interesa os dejamos el link del Audio Libro del Malestar de la Cultura de Sigmund Freud.

 Y por último, Enrique Pastrana, psicoanalista miembro del Insituto de Psicoanálisis de Pamplona y de la Escuela Abierta de Psicoanálisis, impartió una conferencia sobre el texto freudiano “El malestar en la cultura”.

Selección de Documentales interesantes para entender el mundo actual recopilados por Sindinero.org

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos, recopilados por Sindinero.org

banksy-forever

La verdad es que en la red ya existen varios blogs que han publicado posts con títulos presuntuosos del tipo “X documentales que cambiarán tu visión del mundo” y similares, en los cuales listan (y recomiendan) un buen número de películas de dicho género. Como yo no voy a ser menos, aportaré mi granito de arena con un pequeño listado de trabajos audiovisuales los cuales intentan reflejar distintos aspectos de la realidad social, tales como manipulación mediática, decrecimiento, consumismo, poder corporativo, religión, maltrato animal, la estafa bancaria, consecuencias de la burbuja inmobiliaria, etc etc…

Sucesivamente iré añadiendo más documentales interesantes a la lista, con los enlaces correspondientes para poder visualizarlos… si deseáis sugerir alguno más, de temáticas relacionadas, podéis hacerlo en los comentarios.

1) Gran superficie: “Con opiniones especializadas que reflexionan sobre el impacto del comercio en nuestro modo de vida, este documental nos ayudará a tener una visión más crítica del consumo.”

2) Stop! Rodando el Cambio: Documental sobre decrecimiento y sistemas de vida alternativos: “Stop! Rodando el Cambio” es un maravilloso trabajo sobre decrecimiento y formas de vivir alternativas.

3) Oligopoly 2, El imperio eléctrico contra todos: Documental que denuncia los abusos de las grandes compañías eléctricas en España.

4) Comprar, tirar, comprar: Investigación sobre la obsolescencia programada, práctica empresarial consistente en la reducción deliberada de la vida de los productos para incrementar su consumo.

5) Animal, documental antitaurino

6) Manduca caduca: Reportaje de casi media hora que denuncia el brutal despilfarro de comida en occidente.

7) Gente sin casa: Docu sobre las terribles consecuencias sociales del estallido de la burbuja inmobiliaria y la crisis económica en España.

8) Paraísos fiscales, la gran evasión: Se calcula que más de ocho billones de euros permanecen ocultos en los paraísos fiscales sin que sus propietarios paguen ni un céntimo al erario público de sus respectivos países. El uso de estos para la evasión de impuestos, se ha convertido en uno de los mayores atentados éticos contra la redistribucíón de riqueza. (podéis ver el documental en youtube… sólo tenéis que escribir en el buscador “paraísos fiscales gran evasión”)

9) El espejismo de Dios: Richard Dawkins, célebre pensador y divulgador científico, examina la irracionalidad que supone la fe en Dios y los peligros del fanatismo religioso.

10) Documental de La manipulación mediática en España y la represión televisiva: Documental resumen de los mejores vídeos realizados por colectivos y ciudadanos de España. Nos habla sobre la televisión, los recortes y la resistencia que ciudadanos anónimos y colectivos ejercen frente a la manipulación mediática.

11) La Gran Estafa (La teoría de las puertas giratorias): Documental que explica cómo el sistema monetario (apoyado incondicionalmente por la clase política) manipula y controla las condiciones de vida de millones de personas en el mundo.

12) €uroestafa: El documental indaga en los orígenes de la crisis, cuestionando el desarrollo de momentos históricos tan importantes como la Unión Económica y Monetaria.

13) Earthlings: Earthlings es un documental sobre cómo los humanos nos aprovechamos cruelmente de los animales de otras especies.

14) La educación prohibida: Película independiente que cuestiona el sistema educativo moderno, mostrando experiencias educativas alternativas que plantean la necesidad de un nuevo paradigma pedagógico.

15) Documental Granjas de Cerdos: una investigación de Igualdad Animal: Igualdad Animal presenta la mayor investigación sobre la explotación animal en España.

16) “Febrero, el miedo de los galgos”: Documental independiente que nos cuenta la terrible situación que sufren decenas de miles de galgos cada año en España.

17) Copiad, malditos: ¡Copiad, malditos! es un documental sobre los nuevos retos éticos y morales sobre la propiedad intelectual que plantea la revolución digital.

18) Del Mito a la Razón: Documental que nos lleva por un viaje a lo largo de la historia de la ciencia desde la Grecia Antigua hasta la actualidad en el Gran Colisionador de Hadrones en el CERN.

19) Investigación médica: Houston, tenemos un problema: En este documental expertos y líderes de opinión de todo el mundo aportan datos tan contundes como escalofriantes sobre el perverso modelo de investigación médica.

20) Los internados del miedo: Documental sobre los miles de niños y niñas que fueron encerrados en internados durante el franquismo y hasta los primeros años de la democracia.

21) Human (descubre lo que nos hace humanos): Historias emocionales de la vida real de cientos de hombres y mujeres de diferentes países del mundo.

22) “Timados”: Documental de Hispan TV que no te dejará indiferente… trata de la impunidad de las grandes empresas y del total desprecio con que tratan a sus clientes.

23) Universidad S.A: Este documental pretende mostrar los procesos y las consecuencias que resultan de la mercantilización de la Universidad y de su contexto político, económico y social.

Información Extraida de sindinero.org:

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos

“Dir la veritat és sempre revolucionari” A.Gramsci


https://youtu.be/U9JnHgAs6II

 


Com deia A. Gramsci: “Dir la veritat és sempre revolucionari”. Ara que aquestes veritats són més utopies que mai, ara que la indiferència que promouen, la dictadura de l’apatia que postulen els mercats i les democràcies dels estats neocapitalistes ofeguen les veus dels pobles i la dignitat de moltes persones, com sempre potser, però ara amb nous mitjans i medis més globalitzats, només que semblen més difícil de guanyar, perquè és ara la batalla actual que hem de lliurar, fan emergir la postveritat de la societat de consum que arrasa amb la crítica, on sembla que només qui compra té drets si té diners, i són ben pocs, els poderosos postulen els seus drets per defensar els seus diners, barren els dissidents i els sense drets i ja no els anomenen esclaus al servei de l’explotació, treballadors deslocalitzats que de ben segur volen canviar de vida, però poc valen les vides dels que no tenen pels que governen estats, bancs i multinacionals, diuen que vivim sense recursos, com a màxim ens deixen votar i pagar impostos, en tot cas deambulem pels litorals, massa a la perifèria i no tenim ni dret a opinar, i no volem reconèixer l’ordre establert, és ara quan quasi tot sembla mentida.


Desenvolupen cortines d’informació, molt de circ del dolent , bombardegen amb opinions difuses que miren d’ofegar la dissidència i entretenir a la resta, esbiaixar les raons i el sentit comú, enfrontar els pobles, posant la por de la retallada de privilegis que podem patir , despistar i desorganitzar, individualitzar el problema i relativitzar-lo. Per fer-nos perdre els drets, molts dels que havien costat aconseguir, però un de fonamental, el dret de poder parlar, per poder existir, per poder ser present. Per poder votar. Ara que els catalans volem ser un poble lliure, o com a mínim volem arriscar i posar les urnes i decidir. Encara que es perdi, encara que sembli tan difícil i antidemocràtic, volem decidir i volem exercir el dret a l’autodeterminació, decidir si volem ser lliures o com volem relacionar-nos amb els altres pobles i estats, és clar que tenim dret a intentar-ho. Prefereixo aquestes mentides molt més emocionants. Les que deia Fidel, les que diem ara uns quants catalans i les petites veritats que poden fer un món més humà, encara que ens diguin que no tenim drets de construir veritats i ens diguin que el nostre dret és mentida, això també és mentida.


Sempre trobarem intolerants que no ens volen reconèixer i donar-nos dret a intentar ser el que puguem, equivocar-nos per reconèixer les nostres veritats i mentides. Encara que les nostres veritats siguin utopies, és molt més emocionant lluitar i construir vides dignes. On càpiga la crítica i la dissidència. El dret a la diferència. On el respecte i la tendresa per les persones, per la nostra llengua i la resta de cultures, per desenvolupar un món més just, solidari, sostenible, acollidor i equitatiu, començarem per les nostres vides, i de la mà amb el nostre petit país i la nostra cultura, aquí no s’acaba res, tot comença, perquè hem d’anar més lluny i venim de molt lluny, no volem oblidar, l’història en ensenya, però el futur el volem més humà. Però hem de construir les nostres
veritats i defensar les nostres utopies.Semblen revolucionaries, encara que siguin mentides. Són més vives i plenes d’il·lusions. I és clar que ens volen esclafar, denunciar, inhabilitar, ficar a la presó, desenvolupar tota la pressió possible i fins i tot fer desaparèixer els nostres somnis, més que res els que més els incomoden, ells també tenen molt a perdre. Per això amaguen les seves mentides. I ens volen fer creure que tenen la veritable veritat. I pobre de nosaltres que estem molt equivocats.

 

Volem que reparteixin la seva riquesa, que treuen de la nostra feina i d’altres innocents, volem distribuir les nostres vides d’una altra manera més justa, és la nostra veritat, construir els nostres fets i les nostres paraules, i volem votar i vides més dignes, és tan difícil d’e
ntendre. I si no ens respecten, és que no ens coneixen.

No oblidarem d’on venim ni a on volem anar, és molt més lluny on anem, és la nostra veritat que ens fa viure. Fins a on arribem, bon viatge serà, ja vindran altres i continuaran caminant.




Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte: “Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte:

“Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida. Por eso odio a los indiferentes.

La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero opera. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta desbaratadora de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación; y entonces parece cosa de la fatalidad que todo y a todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquean piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: ¿si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?

Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.

Soy partidista, estoy vivo, siento ya en la conciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de cuanto en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partidista. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes.

11 de febrero de 1917

Antonio Gramsci

Introducció a la Divina Comedia

L’altre dia, un company em deia si aquest símptoma de Joyce, es semblava o era molt paregut al símptoma de Le Pen o Macron, ser presidenta de França, a manera d’acudit o faula pseudo-analítica, responia que aquest símptoma de presidir la república, podria semblar molt més problemàtic, perquè de mica en mica pot afectar-nos més el seu nus simptomàtic, és com una plaga, que ens amenaça una mica a totes, pot-ser generant una mena de segon nus globalitzat i generalitzant, molt més greu pels seus efectes, on es pot corregir i empitjorar el símptoma de cadascú o ressonar antigues descompensacions socials i particulars, fins i tot generar noves problemàtiques, i no crec que això serveixi perquè s’estabilitzin ells o cadascú de nosaltres, més aviat pot generar que desestabilitzi molts més símptomes que de ben segur ens afectaran als nostres descansos i dignitat. Deia el company, llavors, tot un infern.

Un tercer amic deia, la part bona és que ens vindrà moltíssima feina.  Per als que ens dediquem a la salut mental. Jo, responia que serà tot un sisme submarí que no crec que es pugui contenir, si no ens il·legalitzen abans, a tots aquells que defensem una clínica humanista que compti amb la subjectivitat de cada individu, aquestes bèsties postcapitalistes arrasen subjetivitats, polìtiques socials i proteccións universals, fent de qualsevol problema de salut o social un negoci, i així veurem com les farmacèutiques faran un agost durant tot l’any. Bo, deia el primer company, haurem de recuperar el tercet que va trobar Dante a la porta de l’Infern,

“Por mí, se va a la ciudad doliente
por mí se va al eterno tormento:
por mí se va tras la perdida gente”

El primer company responia, escolteu, prefereixo com comença la Divina Comèdia, recordem que Dante fingeix fer un viatge imaginari, que s’inicia la nit de Divendres Sant del 8 d’abril de 1300 (quan el poeta té 35 anys, qui els agafés, deia l’amic), va començar la seva peregrinació, no anant a la Meca o a Santiago de Compostel·la, va començar de forma molt més valenta, va començar la seva peregrinació per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. I això deia.

“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!”.

Si el voleu llegir, aquí el teniu en castellà,

Si voleu ampliar, o introduir-vos en l’obra de la Divina Comedia  abans de llegir-la.
https://www.slideshare.net/RaionSora/la-divina-comedia-infierno
Si tot i això, no teniu costum de llegir, sempre el podreu escoltar…
https://youtu.be/KBCrRj2T688
O veure una curiosa versió de l’Infern
https://youtu.be/Ltd337R4V3Q

En Defensa del Ensenyament Públic

MANIFEST VAGA I CONCENTRACIÓ 18 DE GENER


El nostre ensenyament públic ja patia d’infrafinançament abans de les retallades. Segurament mai ha arribat a rebre una inversió proporcional a la importància que té com a pilar bàsic de la nostra societat. Als darrers anys però, els successius governs d’aquí i d’allà, han passat del menyspreu al desmantellament de l’escola pública, començant a Catalunya per la pròpia LEC, una llei privatitzadora que ens fan complir a nosaltres, però que incompleixen ells, ja que diu que l’any 2017 els recursos econòmics destinats a l’educació han de ser del 6% del PIB i la realitat és que no arriben al 3%.

Les retallades dels darrers anys han malmès i continuen deteriorant greument la qualitat de l’educació pública i les condicions laborals dels i de les treballadores de l’ensenyament. Des del 0-3, a on s’ha suprimit la dotació de la Generalitat de 1800 euros per nen o nena, fins a la Universitat, a on s’han apujat les taxes al voltant del 65% i s’han reduït plantilles, entre d’altres actuacions.

En aquest context, l’actual govern presenta uns pressupostos en els quals la inversió en educació pública segueix sent molt inferior a la del 2010, i que mantenen unes retallades que en el seu moment van dir que serien conjunturals, mentre que incrementa la dotació pels concerts , que pràcticament tornen a rebre la mateixa quantitat de diners públics que abans de la crisi.

Avui, a dintre del Parlament es debaten les esmenes a l’àrea d’educació. Avui, nosaltres fem vaga i estem aquí fora per exigir que siguin incloses als pressupostos les següents mesures que considerem de mínims i urgents:

– El retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.

– Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.

– Reducció de 2 hores lectives a les treballadores i treballadors majors de 55 anys.

– Cobrament del juliol del personal substitut.

– Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios

– Oferta pública suficient que garanteixi l’estabilitat del personal interí per reduir l’actual i inacceptable taxa d’interinitat.

Hi ha prou diners per incloure totes aquestes reivindicacions en els pressupostos. És qüestió de voluntat política que els diners de totes i de tots vagin o a l’ensenyament públic o a les escoles de l’Opus Dei. Igual que és qüestió de voluntat política invertir-los en
la sanitat pública i els serveis socials, en lloc de subvencionar entitats privades o rescatar empreses i bancs.

Fem aquesta vaga després de molts debats als centres amb els nostres companys i companyes. I aquesta tarda farem una assemblea de treballadores per valorar la seva continuïtat. Ells tenen diners per incorporar als pressupostos totes les reivindicacions plantejades. Si no ho fan, nosaltres tenim raons i temps per seguir mobilitzant-nos i fer més vagues.

Avui, no els exigim que no hi hagi més retallades. Avui els exigim que reverteixin les retallades!!

TDAH no Existe y su tratamiento es un dopaje

Introducció,

<< Aquest nadal en un dinar familiar debatíem amb una neboda que estudia farmàcia l’existència del TDHA, ella em donava la seva experiència particular i subjectiva d’una amiga, a qui li anava prou bé el tractament, que feia menys de dos anys que prenia, i podia estudiar i fer una vida normal. Entenent que ser una addicta és normal, que s’hagui de menjar una pastilla per activar-se al matí i una altra per relaxar-se a la nit no crec que és massa normal, doncs ara s’ha posat de moda el doble tractament diuen, per fer creure en la doble teràpia. Que abans mirava de combinar la psicoteràpia i el tractament farmacològic revisable. Però ara, aquest doble tractament farmacològic,  enriqueix al mateix pacient diuen, però en realitat a qui crec que enriqueix és a les farmacèutiques.

Més enllà del tractament de per vida que aquesta pobre jove li havien receptat. Més enllà de fer una addicta a la pastilla, més enllà del ” METILFENIDATO DE LIBERACION PROLONGADA” i que sigui una mena d’amfetamina que actuï en el sistema nerviós central amb efectes secundaris no dits i preocupants i a poc a poc més coneguts.

Ella, molt jove, parlava, segons deia, de la seva experiència, d’una amiga i d’una mena de corporativisme, que suposadament deia, beneficiant a les farmacèutiques, a ella posteriorment i molt suposadament, com a aspirant a treballar en una farmacèutica, podria beneficiar-la, encara que jo crec que el seu benefici vindrà d’una feina més ètica i saludable, que tingui un sentit més sostenible o que li agradi, que faci un bé a la seva comunitat i a les persones, i si creu que això sigui important,  segur pot fer-ho.

La farmacologia és molt valida per a moltes altres qüestions, malalties i tractaments, que s’ha demostrat amb criteris contrastables, però no per tots els casos i totes les noves malalties de moda la mateixa solució, simptomatologies clàssiques amb nous diagnòstics no contrastats ni prou estudiats, que es posen de moda, a mode de calaix desastre, i pot entrat quasi tot, perquè qui no té, ha tingut o tindrà un dèficit d’atenció, una mica d’ansietat o es comporta malament quan el professor s’enrotlla massa o és molt avorrit.

Altre qüestió és segons un cas, que pot anar relativament bé, si no estudiem els efectes secundaris no s’ha de concloure o un mínim de consens, no es pot generalitzar per a totes les persones, aixó és molt perillós i no regeix cap mètode, i amb tot això, em de tenir present que totes les solucions no són sempre farmacològiques, sense negar que a vegades poden ajudar o solucionar algunes malalties concretes, més conegudes, i consensuades per l’estament mèdic, on trobem una opinió més generalitzada i acceptada entre els professionals i la comunitat terapèutica, és clar, que per a motles malalties funciona molt bé la farmacologia, però el TDHA ni és malaltia ni ajuda a la infància i l’adolescència, generalitzat un tractament a manera de dopping per a totes les edats no és sostenible ni saludable, i poc ètic, i espero que trobi formes l’estimada neboda més saludables d’exercir la seva professió, que segur farà.

Però crec que no s’han de defensar tota mena de tractaments, els experts independents psiquiatres, psicòlegs, psicoterapeutes, farmacèutics i doctors ja parlaran quin son els més recomanables, hi ha tot un camp molt ètic en la farmacologia, en el disney de farmacologia natural i menys agressiva per les persones, disenyades casi personalment, per la salut i el benestar de les persones, la formulació magistral on podria fer-se una experta i molts altres camps que anirà descobrint, i l’animo al fet que hi sigui, però avui escoltem la veu d’un expert respecte al TDHA.

Recordar que també hi ha uns interessos foscos comercials i econòmics de les farmacèutiques que paguen molts seminaris i financen corrents d’opinions, compren a petits mestres i terapeutes, necessitat, que adoctrinen en la defensa irracional per una medicalització a tota costa, si o si com a única solució , sense practicar cap psicoteràpia que pugui facilitar la millora, tot i haver-se demostrat que en molts casos una psicoteràpia o una combinació de terapèutiques pot beneficiar el procés, i això de donar una pastilla de per vida com a solució final, per a problemes d’atenció, per problemes conductuals , ansietat o concentració diuen, encara que sigui un infant o jove, és molt més que qüestionable, és un delicte a la salut publica que lucra uns poquets, i fora bé dir-ho com és, però si volem, avui escoltem una veu experta…>>

 

Recogemos este artículo y entrevista a Marino Pérez, Catedrático de Psicopatología y Técnicas de Intervención en la Universidad de Oviedo, publicado en el ABC, aunque tiene dos años  continua lamentablemente con una rabiosa y sintomática actualidad, gracias a la colaboración de Juan Pudik y otros tantos colegas que luchan contra la excesiva medicalización de la infancia, y el fraude del TDAH, un gran negocio para unos pocos muy poco saludable.

El TDAH no existe, y la medicación no es un tratamiento, sino un dopaje

CARLOTA FOMINAYA. ABC.ES / MADRID 20/10/2014


«No existe. El TDAH es un diagnóstico que carece de entidad clínica, y la medicación, lejos de ser propiamente un tratamiento es, en realidad, un dopaje». Esta es la sentencia de Marino Pérez, especialista en Psicología Clínica y catedrático de Psicopatología y Técnicas de Intervención en la Universidad de Oviedo, además de coautor, junto a Fernando García de Vinuesa y Héctor González Pardo de «Volviendo a la normalidad», un libro donde dedican 363 páginas a desmitificar de forma demoledora y con todo tipo de referencias bibliográficas el Trastorno por Déficit de Atención con y sin hiperactividad y el Trastorno Bipolar infantil. Lo que sí que existe, y es a su juicio muy preocupante, es el fenómeno de la «patologización de problemas normales de la infancia, convertidos en supuestos diagnósticos a medicar».

-En «Volviendo a la normalidad», ustedes ponen el dedo en la llaga, al asegurar que el llamado Trastorno por Déficit de Atención, con o sin Hiperactividad (TDAH), no existe.

-El TDAH es un diagnóstico, cada vez más popularizado, que carece de entidad clínica. Para empezar, no se establece sobre criterios objetivos que permitan diferenciar el comportamiento normal del supuestamente patológico, sino que se basa en apreciaciones subjetivas, en estimaciones de los padres del tipo de si «a menudo» el niño se distrae y se mueve mucho. Más que nada, el diagnóstico es tautológico. Si un padre preguntara al clínico por qué su hijo es tan desatento e inquieto, probablemente le respondería porque tiene TDAH, y si le preguntara ahora cómo sabe que tiene TDAH, le diría porque es desatento e inquieto. Por lo demás, insisto, no existe ninguna condición neurobiológica ni genética indenficada, y sí muchas familias donde no se asume que la educación de los niños es más difícil de lo que se pensaba.

-¿Quiere decir que no hay ninguna prueba médica que lo demuestre?

-No. No existen pruebas clínicas ni de neuroimagen (como TC, RM, PET, etc) ni neurofisiológicas (EEG, ERP) o test psicológicos que de forma específica sirvan para el diagnóstico. Lo que nosotros decimos en esta obra, con toda seguridad, es que no hay ningún biomarcador que distinga a los niños TDAH. No se niega que tengan problemas, pero son niños, que tienen curiosidad y quieren atender a lo que sea, moverse. A sentarse es algo que hay que aprender. No existe ninguna alteración en el cerebro.

-Pero los expertos en TDAH afirman que este trastorno mental/psiquiátrico del neurodesarrollo conlleva ciertas particularidades cerebrales, y niveles anormales de sustancias neurotransmisoras.

-Pudiera haber diferencias en el cerebro, como es distinto el cerebro de un músico al de otro que no lo es. Incluso el de un pianista a un violinista. Pero esa diferencia del cerebro no es la causa. El cerebro es plástico y puede variar su estructura y su funcionamiento dependiendo de las exigencias y condiciones de vida. Un ejemplo muy famoso es del hipocampo cerebral de los taxistas de Londres. Cuantos más años de profesionalidad, más alterada es esa estructura cerebral. ¿Por qué? Porque está relacionada con el recuerdo y la memoria espacial, como es requerido para ser taxista en una ciudad de 25.000 calles como Londres. Lo que se pueda observar diferencial en el cerebro de quien sea, en este caso de niños a los que se diagnostica TDAH, no explica que esa sea la causa del supuesto trastorno, si no que los niños sean más activos e inquietos. Pero algunos padres se agarran o podrían estar interesados en encontrar una diferencia cerebral en los niños que les justifique o exima de responsabilidad en lo que le pasa al niño. Insisto, no hay ningún clínico ni ninguna prueba de neuroimagen que pueda validar un diagnóstico, como no hay evidencia que demuestre que los niveles cerebrales de dopamina o noradrelina sean anormales en niños con este diagnóstico.

-Ustedes también recogen en su obra que muchos clínicos, y hasta laboratorios farmacéuticos, que reconocen que no hay biomarcadores específicos.

-Cualquiera que esté al tanto de las investigaciones no puede dejar de reconocer que en realidad no hay biomarcadores específicos por los que se pueda diagnosticar ese TDAH como una entidad clínica diferencia. En España hay multitud de expertos en el tema que después de defender que es un trastorno bioneurológico, reconocen que no hay bases neurológicas establecidas para el diagnóstico. Y sin embargo mantienen ese discurso. Casualmente, suelen ser personas con conflictos de intereses reconocidos y declarados, que han recibido y está recibiendo ayudas y subvenciones y todo tipo de privilegios de diversos laboratorios. Es decir, muy a menudo los defensores del TDAH mantienen esa retórica a pesar de que no hay evidencia, por un conflicto de intereses que les lleva a sesgar la información por el lado de lo que desean que hubiera en base a los intereses de hacer pasar el trastorno como si fuera una enfermedad que hubiera que medicar.

-La realidad es que el TDAH se acaba de reconocer en la flamente Ley orgánica para la mejora educativa (LOMCE).

-Las instancias políticas, empezando por el Parlamento Europeo, con su «libro blanco» sobre el TDAH, y terminando por su inclusión en la Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), puede que estén dando carta de naturaleza a algo cuya naturaleza, valga la redundancia, está por determinar y que, de hecho, es controvertida. Se está reclamando que se hagan las dotaciones adecuadas que contempla la ley como son ayudas, subvenciones, e incluso rebajas para la adquisición de los libros de texto, ventajas para acceder a becas, quien sabe si hasta para acceder a la Universidad. Mientras, los lobbies de la industria farmacéutica se estarán frotando las manos, viendo como los políticos «trabajan» a su favor. Los políticos creerán que han hecho lo políticamente correcto pero, de acuerdo con lo dicho, sería incorrecto científicamente.

-Usted augura que, a partir de este reconocimiento, habrá muchos interesados en que el niño reciba un diagnostico formal de TDAH.

-Si. Esto mismo que ha pasado en España, de que la Ley otorgue cobertura legal al TDAH, se vio con anterioridad en 1997 en Quebec (Canadá). Allí hicieron un estudio de seguimiento de diagnósticos durante los 14 años siguientes y se encontró que en esa provincia canadiense en concreto, y a diferencia del resto de Canadá, había aumentado exponencialmente el número de niños medicados. Un crecimiento que no se observó en otras enfermedades propiamente infantiles como el asma, donde el porcentaje se mantuvo el resto del tiempo. Además, los niños que tomaban medicación de forma continuada tenían un rendimiento más bajo a largo plazo. Y tenían a su vez otros comportamientos y otras alteraciones como ansiedad y depresión.

-Los efectos secundarios de la medicación es algo que ustedes también citan en esta obra, al señalar que los padres no son muy conscientes de los mismos.

-La utilidad de la medicación, hasta donde lo es, no se debe a que esté corrigiendo supuestos desequilibrios neuroquímicos causantes del problema, como se da a entender, sino a que el propio efecto psicoactivo de la droga estimulante puede aumentar la atención o concentración, como también lo hacen el café o las bebidas tipo Red Bull. La medicación para el TDAH no es, en rigor, un tratamiento específico, sino un dopaje: es la administración de fármacos o sustancias estimulantes para potenciar artificialmente el rendimiento. En cuanto a la salud, estas anfetaminas lo que producen es un efecto inmediato (si es continuado) de aumento de la presión sanguínea y cardiaca, que les puede llevar a tener a la larga más riesgos cardiovasculares. Tampoco les debería sorprender su efecto sobre el retraso del crecimiento. La cuestión es saber que pasa tras años de medicación.

-Si el TDAH no es un cuadro clínico, pero sí un problema de conducta, ¿qué pueden hacer los padres afectados?

-Lo dificil hoy en día es que los padres puedan tener una atención más continuada y sosegada con los niños. Pero la atención y la actividad se pueden aprender, y mejorar. Hay estudios hechos y publicados en la versión americana de Mente y Cerebro con niños pequeños abocados o candidatos a recibir el diagnóstico. Se les enseñaba a los padres a realizar diversas tareas con esos pequeños, con el objeto de educar la atención y su impulsividad. Y se ha comprobado que con estas actividades consistentes en juegos tipo «Simon dice», donde uno tiene que esperar a responder cuando se le pide algo, se ha logrado que los niños mejoren y controlen la impulsividad o los comportamientos que les abocaba al TDAH.

-Mientras tanto, usted señala que las asociaciones de afectados tienen publicidad en sus webs de los laboratorios farmacéuticos implicados en la fabricación de los medicamentos.


-Si usted echa un vistazo a alguna de ellas lo podrá comprobar por usted misma. En mi opinión, las asociaciones de padres y afectados por el TDAH, si no quieren hacerle el juego a otros intereses, debieran tener prohibido en sus estatutos recibir financiación de los fabricantes de medicación, y utilizar como divulgación sus explicaciones y panfletos. Es como si ponemos al lobo a cuidar de las ovejas. Aunque los laboratorios reciban cuantiosas multas por la inapropiada promoción de sus preparados y afirmaciones engañosas acerca de sueficacia, como los 56.5 millones de dólares que tendrá que pagar el principal fabricante de medicamentos para el TDAH, no será nada comparado con los 1.200 millones de dólares que tiene previsto ganar en 2017 con uno de ellos. De estas cosas también hay que hablar cuando se habla de TDAH.

-¿Recomendaría usted alguna lectura a padres preocupados?

-A los padres de niños diagnosticados con TDAH les aconsejaría, sobre todo, que no aceptaran guías cuyos autores y asesores tengan conflictos de intereses con las industrias farmacéuticas. Que busquen guías independientes que cuenten la verdad de lo que se sabe del TDAH y de las implicaciones que tiene la medicación. En España el Boletín de Información Farmacoterapéutica de Navarra ha editado una que se titula Atentos al Déficit de Atención (TDAH) entre la naturaleza incierta y la prescripción hiperactiva. Es una guía que puede ser muy útil para que los padres sepan a qué atenerse o que esperar de los fármacos. Y que ellos decidan.

Para defendernos de los falsos neurocientíficos y la invasiva industria farmacéutica envía tu adhesión a:
plataformaicmi@comunicar.e.telefonica.net
Plataforma Internacional contra la Medicalización de la Infancia

Juan Pundik
Presidente

NOTA MUY IMPORTANTE: Le recomendamos utilizar, valorar y apoyar esta divulgación cultural por los siguientes beneficios:
1- NO USAMOS PAPEL. Y es 100 % amigable con el medio ambiente porque NO TALAMOS ARBOLES.
2- NO USAMOS TINTAS. Por lo tanto no usamos petróleo ni materias primas no renovables.
3- NO REQUIERE DE IMPRESIÓN: Economizamos energía eléctrica.
4- NO PRODUCE DESECHOS. Por lo tanto no aportamos mas basura a nuestro medio ambiente.

30 anys de Kasal Popular

Inici de les celebracions  d’aniversari 

14681871_229354830815691_7413525522783160711_n

Amics i assistents en el primer acte de les celebracions del 30 aniversari. Gràcies a totes per participar.

14523193_229354827482358_3530202801515535525_n
30 Anys de Kasal Popular no es fan cada día,

14590449_229354834149024_5182526019524356073_n

Emiliano Martínez, actual regidor TeC de l’Ajuntament de Terrassa i expresident del Consell de la Joventut de Terrassa, i Jordi Flores, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.

a l’any 1986 varem començar a desenvolupar l’actual Kasal Popular, durant aquest any volem organitzar diferents activitats, com la que dona inici a les celebracions la del passat divendres 28 d’Octubre, vam passar una vetllada molt agradable i inoblidable al Kasal, plena d’art i sensibilitat.

14639885_229354984149009_8118414837307937381_n

Joan Tamayo, activista social, expresident del Consell de la Joventut de Terrassa. 😉

La poesia, el cant líric i la música del saxòfon van omplir l’espai i els nostres cors .

 

14925499_229354990815675_6150644717849142482_n

Andrés Zamora, activista i coordinador del Col.lectiu d’Aturats de Terrassa, indignat per l’actual situació on falten ajudes i suport als aturats.

14591722_229355067482334_4333794933005033485_n

Josep Agusí, gran tenor terrassenc amb moltíssim futur per davant.

Moltes gràcies a tots i totes que ens vau acompanyar, tant a escala individual (amigues, veïns, coneguts) com en representació de les entitats de les quals formeu part, Miquel Gordillo de Malarrassa, Andrés Zamora del Col·lectiu d’Aturats

14909933_229355120815662_20634823076671844_n

Miquel Gordillo periodista de Malarrassa, psicòleg i activista social.

de Terrassa, Oriol Cardona de l’Av de Torresana

14581393_229355154148992_5110371452255217041_n

Oriol Cardona, activista social i polític, veïnal. I Manel Montoliu expresident del Consell de la Joventut de Terrassa.

, així com Emiliano Martínez, actual Regidor de l’Ajuntament de Terrassa pel TeC, i Jordi Flores, Regidor de Cultura, representant de l’Ajuntament de Terrassa .

I no volem oblidar als més importants, als artistes, que d’una forma desinteressada, però amb una gran sensibilitat ens vau arribar amb el vostre art molt endins.

14915363_229354987482342_1702089109814123194_n

Joan Tamayo Advocat, Activista i Poeta.

Moltes gràcies Joan Tamayo per la teva poesia i activisme , a Josep García Agusí, pel teu cant (arribaràs a ser un gran tenor) i a Narcís Argemí i Anglada, gran entre els

14595668_229355244148983_6977132433289314585_n

Narcís Argemí gran saxofonista terrassenc.

grans amb el teu saxòfon.
Ha sigut tot un honor i plaer poder escoltar-vos i que hàgeu acceptat la nostra humil invitació.

Estem molt i molt agraïdes.

Esperem retrobar-nos molt aviat!!*!!

14567994_229355274148980_2769950603944825122_n

14900585_229355177482323_8178884155084980108_n


14611164_229355074149000_1231912677688708301_n

14632946_229355057482335_839033770119522179_n
14908382_229355150815659_8752041826391660278_n

14925477_229355314148976_2733089171265394596_n

 

14606321_229355247482316_2365158311946213102_nTambè us podeu informar al Malarrassa.

http://malarrassa.cat/2016/10/30/trobada-familiar-dartistes-i-activistes-socials-al-kasal-popular-les-arenes/

Cursos de CATALÀ i Recursos a la web

Avui comencem un recopilatori de cursos de català per millorar poquet a poquet el nostre nivell,

logo_petit

 

 

 

 

http://clic.xtec.cat/gali/gali/gali.jsp

vincles1

 

 

 

 

 

 

 

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/vincles1/index.htm

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm

http://www.xtec.cat/~mibanez1/exerci.html

http://enxaneta.info/

logo

http://www.edu3.cat/

 

 

 

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/