Archive | L’hora del Psicodrama

RSS feed for this section

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte: “Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte:

“Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida. Por eso odio a los indiferentes.

La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero opera. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta desbaratadora de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación; y entonces parece cosa de la fatalidad que todo y a todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquean piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: ¿si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?

Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.

Soy partidista, estoy vivo, siento ya en la conciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de cuanto en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partidista. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes.

11 de febrero de 1917

Antonio Gramsci

Introducció a la Divina Comedia

L’altre dia, un company em deia si aquest símptoma de Joyce, es semblava o era molt paregut al símptoma de Le Pen o Macron, ser presidenta de França, a manera d’acudit o faula pseudo-analítica, responia que aquest símptoma de presidir la república, podria semblar molt més problemàtic, perquè de mica en mica pot afectar-nos més el seu nus simptomàtic, és com una plaga, que ens amenaça una mica a totes, pot-ser generant una mena de segon nus globalitzat i generalitzant, molt més greu pels seus efectes, on es pot corregir i empitjorar el símptoma de cadascú o ressonar antigues descompensacions socials i particulars, fins i tot generar noves problemàtiques, i no crec que això serveixi perquè s’estabilitzin ells o cadascú de nosaltres, més aviat pot generar que desestabilitzi molts més símptomes que de ben segur ens afectaran als nostres descansos i dignitat. Deia el company, llavors, tot un infern.

Un tercer amic deia, la part bona és que ens vindrà moltíssima feina.  Per als que ens dediquem a la salut mental. Jo, responia que serà tot un sisme submarí que no crec que es pugui contenir, si no ens il·legalitzen abans, a tots aquells que defensem una clínica humanista que compti amb la subjectivitat de cada individu, aquestes bèsties postcapitalistes arrasen subjetivitats, polìtiques socials i proteccións universals, fent de qualsevol problema de salut o social un negoci, i així veurem com les farmacèutiques faran un agost durant tot l’any. Bo, deia el primer company, haurem de recuperar el tercet que va trobar Dante a la porta de l’Infern,

“Por mí, se va a la ciudad doliente
por mí se va al eterno tormento:
por mí se va tras la perdida gente”

El primer company responia, escolteu, prefereixo com comença la Divina Comèdia, recordem que Dante fingeix fer un viatge imaginari, que s’inicia la nit de Divendres Sant del 8 d’abril de 1300 (quan el poeta té 35 anys, qui els agafés, deia l’amic), va començar la seva peregrinació, no anant a la Meca o a Santiago de Compostel·la, va començar de forma molt més valenta, va començar la seva peregrinació per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. I això deia.

“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!”.

Si el voleu llegir, aquí el teniu en castellà,

Si voleu ampliar, o introduir-vos en l’obra de la Divina Comedia  abans de llegir-la.
https://www.slideshare.net/RaionSora/la-divina-comedia-infierno
Si tot i això, no teniu costum de llegir, sempre el podreu escoltar…
https://youtu.be/KBCrRj2T688
O veure una curiosa versió de l’Infern
https://youtu.be/Ltd337R4V3Q

Un “Poc” d’anàlisis de Pokémon Go i d’altres qüestions

2314371
Dona per pensar, els valors que floreixen i donem als nostres fills i filles en l’educació que anem desenvolupant, massa fast food y take away, tot es massa ràpid, no tenim temps per reflexionar o sentir, madurar emocions, humanitzar-nos i ser tant sols una bona persona, una mica mes lliures i creatius, no mes faltava al debat de les intranscendències, aquesta jugada ofensiva en la virtualitat que fa Nintendo a les TIC i la seva societat prou malalta, ja es veia i es denunciava que ofereixen fa temps les xarxes 546723566_20160713081140-kELB-U403178785503g3C-980x554@MundoDeportivo-Web“socials” si no t’obren al mon i a les persones, a les seves emocions i als seus problemes, a la seva vida i als seus mons, si et tanquen, t’aïllen i t’ anul·len, tant vals com persona tant consumeixes si ho pots pagar, sense ètica ecològica o social, massa hippy això, anem assumint masses contradiccions, per afegir confusió a la realitat i a la virtualitat, amb els mass media, tv i la desinformació generalitzada, donem un pas més per “inutilitzar-nos”, fora crítics, filòsofes o analistes varis ja no fan falta.boxart

https://www.monde-diplomatique.fr/2000/08/RAMONET/1910

Arriba Pokémon go, això és la moda i fins el mes ruc es fa una foto caçant #pokemons, per sentir-se al dia o no desfasats serem mes idiotes, descerebrats i perillosos publicistes anuncien que pots surtir de la depressió o pots aprimar-te jugant i caminant, no parlen de la venta de mòbils, bateries o accessoris varis que pots comprar, ni dels efectes nocius per la salut, assumim la contradicció que la ludopatia amaga la humanitat i genera un pervers rest, un pas mes enllà les màquines ho arrasen tot, ja ho veiem a #Terminator, no mes ens falta viatjar en el temps, per sort pokemon-go-buttonjpg-48577dtant sols ho fem imaginàriament o virtualment a les novel·les i al cinema o a tv, però ara ja tenim la guerra dels drons i les impressores de menjar per qui les pugui pagar. Massa el que sigui & Go, pèssim circ i massa pa dur. Ok acceptem el joc, amor i salut go go, explotació i acumulació de la plusvalua no no, s’entén? Jo no serè youtuber, no passo pel tub.

http://i1.wp.com/www.mobileworldlive.com/wp-content/uploads/2016/07/pokemon-go-boxart.jpg?fit=280%2C160

Pokèmon Go, la nova App que demà passat enganxarà al jovent, i no tant jove, per jugar interactuant amb la realitat i la
virtualitat i viure com un zombi “poseso”, millorant diuen la comunicació entre nosaltres, fent-la asseguren mes divertida, vianintendo-se-dispara-mas-de-un-16-en-bolsa-por-el-exito-de-pokemon-go pokèmon?, “bueno” una mica problematitzarà les nostres bateries i la necessitat de comprar-se o que te’l comprin un mòbil mes potent, o en tot cas millorar el teu entrenador i els teus personatges, i les seves imatges com la del teu avatar pokèmon, que podràs deixar-los veure’ls i veure als altres si vols i volen. Tot plegat serà un gran negoci per uns poquets, vulguem o no , “altanto questamos mumal”.

http://qz.com/729091/pokemon-go-can-read-your-emails-and-view-your-search-history-if-you-log-in-with-google/

Veurem al personal mes atents al seu mòbil que a la realitat, el comú, la comunitat i les responsabilitats personals son un Pokémon-Go-Plus“rollo patatero”,, i millorar-les es molt difícil si no impossible el “marronas” diuen, que treballi el rei, la soporífera política no interessa, a més poden jugar al pokèmon gratis, ara el que interessa es pokèmon, trobar el complements virtuals i en la realitat una mena de “rellotge pokemon go plus” o polsera pokèmon i com accedir a les millores en objectes i funcions dels
personatges i els entrenadors a un “preu mòdic”.

http://assets21.pokemon.com/assets/cms2/img/video-games/video-games/pokemon_go/inline-576×240.png

Pokemon-go-sera-mostrado-370x260
http://www.cnet.com/es/analisis/pokemon-go/

Aquests suplements ja no son pokèmons es clar, ni es paguen en res virtuals, aquests ja son en euros de la realitat econòmica, € o $ o la moneda dels paisos on ja el venen, junt amb un merchandaising que pot anar-se’n ampliant s’interessa i que raja en beneficis ben canalitzats capa les illes caiman de torn ara ja es <<pokèmon prive very vip>> els capitalistes de sempre vaja, un nou mitja que on arriba arrasa, a partir de la gratuïtat i d’oferir quelcom nou a l’ interface de l’usuari per al seu mitja,un joc per comunicar-se i jugar amb el mòbil i part del mon de la realitat que passa a ser virtual i lúdica, que més vols? es pregunten els usuaris, es gratis a canvi de la teva alienació, quin “caloret” que ve…
CnjD67BWYAABU9H

http://www.movilzona.es/2016/07/06/opinion-de-pokemon-go-el-ultimo-juego-de-nintendo-para-smartphones/

pokemon-go-11El seguirem i l’estudiarem, problemàtitzarem i obrim debat per acollir les vostres opinions, tots tenim molts mitjans per fer-les arribar, i ara tenim un altre.

Aqusest article donen d’altres visions d’anàlisis per qui li pugui interessar aprofundir.

http://www.bbcmundo.com/mundo/noticias-36766568?SThisFB

https://medium.com/15-minutes-in-the-morning/15-minutes-in-the-morning-pokemon-go-9834565f57fe#.uvjja3rn5

i aquest estiu, sense que hageu de posar un post, ni dir que us agrada aquest article us regalem aquest pokemon-hillary-trumpllibre en pdf.

https://www.ucm.es/data/cont/docs/119-2014-02-19-Carroll.AliciaEnElPaisDeLasMaravillas.pdf