Archive | ReKaRAC

RSS feed for this section

Revista del Kasal de Reflexió i Anàlisi Crític

Selección de Documentales interesantes para entender el mundo actual recopilados por Sindinero.org

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos, recopilados por Sindinero.org

banksy-forever

La verdad es que en la red ya existen varios blogs que han publicado posts con títulos presuntuosos del tipo “X documentales que cambiarán tu visión del mundo” y similares, en los cuales listan (y recomiendan) un buen número de películas de dicho género. Como yo no voy a ser menos, aportaré mi granito de arena con un pequeño listado de trabajos audiovisuales los cuales intentan reflejar distintos aspectos de la realidad social, tales como manipulación mediática, decrecimiento, consumismo, poder corporativo, religión, maltrato animal, la estafa bancaria, consecuencias de la burbuja inmobiliaria, etc etc…

Sucesivamente iré añadiendo más documentales interesantes a la lista, con los enlaces correspondientes para poder visualizarlos… si deseáis sugerir alguno más, de temáticas relacionadas, podéis hacerlo en los comentarios.

1) Gran superficie: “Con opiniones especializadas que reflexionan sobre el impacto del comercio en nuestro modo de vida, este documental nos ayudará a tener una visión más crítica del consumo.”

2) Stop! Rodando el Cambio: Documental sobre decrecimiento y sistemas de vida alternativos: “Stop! Rodando el Cambio” es un maravilloso trabajo sobre decrecimiento y formas de vivir alternativas.

3) Oligopoly 2, El imperio eléctrico contra todos: Documental que denuncia los abusos de las grandes compañías eléctricas en España.

4) Comprar, tirar, comprar: Investigación sobre la obsolescencia programada, práctica empresarial consistente en la reducción deliberada de la vida de los productos para incrementar su consumo.

5) Animal, documental antitaurino

6) Manduca caduca: Reportaje de casi media hora que denuncia el brutal despilfarro de comida en occidente.

7) Gente sin casa: Docu sobre las terribles consecuencias sociales del estallido de la burbuja inmobiliaria y la crisis económica en España.

8) Paraísos fiscales, la gran evasión: Se calcula que más de ocho billones de euros permanecen ocultos en los paraísos fiscales sin que sus propietarios paguen ni un céntimo al erario público de sus respectivos países. El uso de estos para la evasión de impuestos, se ha convertido en uno de los mayores atentados éticos contra la redistribucíón de riqueza. (podéis ver el documental en youtube… sólo tenéis que escribir en el buscador “paraísos fiscales gran evasión”)

9) El espejismo de Dios: Richard Dawkins, célebre pensador y divulgador científico, examina la irracionalidad que supone la fe en Dios y los peligros del fanatismo religioso.

10) Documental de La manipulación mediática en España y la represión televisiva: Documental resumen de los mejores vídeos realizados por colectivos y ciudadanos de España. Nos habla sobre la televisión, los recortes y la resistencia que ciudadanos anónimos y colectivos ejercen frente a la manipulación mediática.

11) La Gran Estafa (La teoría de las puertas giratorias): Documental que explica cómo el sistema monetario (apoyado incondicionalmente por la clase política) manipula y controla las condiciones de vida de millones de personas en el mundo.

12) €uroestafa: El documental indaga en los orígenes de la crisis, cuestionando el desarrollo de momentos históricos tan importantes como la Unión Económica y Monetaria.

13) Earthlings: Earthlings es un documental sobre cómo los humanos nos aprovechamos cruelmente de los animales de otras especies.

14) La educación prohibida: Película independiente que cuestiona el sistema educativo moderno, mostrando experiencias educativas alternativas que plantean la necesidad de un nuevo paradigma pedagógico.

15) Documental Granjas de Cerdos: una investigación de Igualdad Animal: Igualdad Animal presenta la mayor investigación sobre la explotación animal en España.

16) “Febrero, el miedo de los galgos”: Documental independiente que nos cuenta la terrible situación que sufren decenas de miles de galgos cada año en España.

17) Copiad, malditos: ¡Copiad, malditos! es un documental sobre los nuevos retos éticos y morales sobre la propiedad intelectual que plantea la revolución digital.

18) Del Mito a la Razón: Documental que nos lleva por un viaje a lo largo de la historia de la ciencia desde la Grecia Antigua hasta la actualidad en el Gran Colisionador de Hadrones en el CERN.

19) Investigación médica: Houston, tenemos un problema: En este documental expertos y líderes de opinión de todo el mundo aportan datos tan contundes como escalofriantes sobre el perverso modelo de investigación médica.

20) Los internados del miedo: Documental sobre los miles de niños y niñas que fueron encerrados en internados durante el franquismo y hasta los primeros años de la democracia.

21) Human (descubre lo que nos hace humanos): Historias emocionales de la vida real de cientos de hombres y mujeres de diferentes países del mundo.

22) “Timados”: Documental de Hispan TV que no te dejará indiferente… trata de la impunidad de las grandes empresas y del total desprecio con que tratan a sus clientes.

23) Universidad S.A: Este documental pretende mostrar los procesos y las consecuencias que resultan de la mercantilización de la Universidad y de su contexto político, económico y social.

Información Extraida de sindinero.org:

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte: “Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte:

“Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida. Por eso odio a los indiferentes.

La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero opera. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta desbaratadora de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación; y entonces parece cosa de la fatalidad que todo y a todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquean piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: ¿si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?

Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.

Soy partidista, estoy vivo, siento ya en la conciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de cuanto en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partidista. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes.

11 de febrero de 1917

Antonio Gramsci

Introducció a la Divina Comedia

L’altre dia, un company em deia si aquest símptoma de Joyce, es semblava o era molt paregut al símptoma de Le Pen o Macron, ser presidenta de França, a manera d’acudit o faula pseudo-analítica, responia que aquest símptoma de presidir la república, podria semblar molt més problemàtic, perquè de mica en mica pot afectar-nos més el seu nus simptomàtic, és com una plaga, que ens amenaça una mica a totes, pot-ser generant una mena de segon nus globalitzat i generalitzant, molt més greu pels seus efectes, on es pot corregir i empitjorar el símptoma de cadascú o ressonar antigues descompensacions socials i particulars, fins i tot generar noves problemàtiques, i no crec que això serveixi perquè s’estabilitzin ells o cadascú de nosaltres, més aviat pot generar que desestabilitzi molts més símptomes que de ben segur ens afectaran als nostres descansos i dignitat. Deia el company, llavors, tot un infern.

Un tercer amic deia, la part bona és que ens vindrà moltíssima feina.  Per als que ens dediquem a la salut mental. Jo, responia que serà tot un sisme submarí que no crec que es pugui contenir, si no ens il·legalitzen abans, a tots aquells que defensem una clínica humanista que compti amb la subjectivitat de cada individu, aquestes bèsties postcapitalistes arrasen subjetivitats, polìtiques socials i proteccións universals, fent de qualsevol problema de salut o social un negoci, i així veurem com les farmacèutiques faran un agost durant tot l’any. Bo, deia el primer company, haurem de recuperar el tercet que va trobar Dante a la porta de l’Infern,

“Por mí, se va a la ciudad doliente
por mí se va al eterno tormento:
por mí se va tras la perdida gente”

El primer company responia, escolteu, prefereixo com comença la Divina Comèdia, recordem que Dante fingeix fer un viatge imaginari, que s’inicia la nit de Divendres Sant del 8 d’abril de 1300 (quan el poeta té 35 anys, qui els agafés, deia l’amic), va començar la seva peregrinació, no anant a la Meca o a Santiago de Compostel·la, va començar de forma molt més valenta, va començar la seva peregrinació per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. I això deia.

“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!”.

Si el voleu llegir, aquí el teniu en castellà,

Si voleu ampliar, o introduir-vos en l’obra de la Divina Comedia  abans de llegir-la.
https://www.slideshare.net/RaionSora/la-divina-comedia-infierno
Si tot i això, no teniu costum de llegir, sempre el podreu escoltar…
https://youtu.be/KBCrRj2T688
O veure una curiosa versió de l’Infern
https://youtu.be/Ltd337R4V3Q

En Defensa del Ensenyament Públic

MANIFEST VAGA I CONCENTRACIÓ 18 DE GENER


El nostre ensenyament públic ja patia d’infrafinançament abans de les retallades. Segurament mai ha arribat a rebre una inversió proporcional a la importància que té com a pilar bàsic de la nostra societat. Als darrers anys però, els successius governs d’aquí i d’allà, han passat del menyspreu al desmantellament de l’escola pública, començant a Catalunya per la pròpia LEC, una llei privatitzadora que ens fan complir a nosaltres, però que incompleixen ells, ja que diu que l’any 2017 els recursos econòmics destinats a l’educació han de ser del 6% del PIB i la realitat és que no arriben al 3%.

Les retallades dels darrers anys han malmès i continuen deteriorant greument la qualitat de l’educació pública i les condicions laborals dels i de les treballadores de l’ensenyament. Des del 0-3, a on s’ha suprimit la dotació de la Generalitat de 1800 euros per nen o nena, fins a la Universitat, a on s’han apujat les taxes al voltant del 65% i s’han reduït plantilles, entre d’altres actuacions.

En aquest context, l’actual govern presenta uns pressupostos en els quals la inversió en educació pública segueix sent molt inferior a la del 2010, i que mantenen unes retallades que en el seu moment van dir que serien conjunturals, mentre que incrementa la dotació pels concerts , que pràcticament tornen a rebre la mateixa quantitat de diners públics que abans de la crisi.

Avui, a dintre del Parlament es debaten les esmenes a l’àrea d’educació. Avui, nosaltres fem vaga i estem aquí fora per exigir que siguin incloses als pressupostos les següents mesures que considerem de mínims i urgents:

– El retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.

– Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.

– Reducció de 2 hores lectives a les treballadores i treballadors majors de 55 anys.

– Cobrament del juliol del personal substitut.

– Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios

– Oferta pública suficient que garanteixi l’estabilitat del personal interí per reduir l’actual i inacceptable taxa d’interinitat.

Hi ha prou diners per incloure totes aquestes reivindicacions en els pressupostos. És qüestió de voluntat política que els diners de totes i de tots vagin o a l’ensenyament públic o a les escoles de l’Opus Dei. Igual que és qüestió de voluntat política invertir-los en
la sanitat pública i els serveis socials, en lloc de subvencionar entitats privades o rescatar empreses i bancs.

Fem aquesta vaga després de molts debats als centres amb els nostres companys i companyes. I aquesta tarda farem una assemblea de treballadores per valorar la seva continuïtat. Ells tenen diners per incorporar als pressupostos totes les reivindicacions plantejades. Si no ho fan, nosaltres tenim raons i temps per seguir mobilitzant-nos i fer més vagues.

Avui, no els exigim que no hi hagi més retallades. Avui els exigim que reverteixin les retallades!!

Un horitzó per la nostra Diada

Desenvoluparem en aquest petit article d’opinió un modest treball cap a una visió crítica del paradigma social que impera.catalunya2 Un horitzó que volem visualitzar en aquests moments tan importants per al nostre país, aprofitant la nostra Diada.

Avui farem submarinisme social. No fa falta escafandre, anem totes i benvinguts a la crítica, que podríem ampliar voluntàriament amb la vostra col·laboració.
https://youtu.be/J8fZVZiw0a4

tàpies_cat_7_senyera_esteladaUn país que rescata la seva banca però no la seva educació, la seva sanitat o les families és una merda de país. Estem més que farts i no volem seguir suportant-ho! I algú ho havia de dir, més enllà de l’estilisme i el políticament correcte.

Un pla de xoc, social, laboral, educatiu i sanitari son més que necessaris en el nostre país, en un procés de construcció d’un país s’ha de recollir la feina feta, que és ben poca respecte a aquest pla per millorar les condicions de vida de la nostra gent, més aviat ho deixen en mans privades d’entitats, de fundacions i hqdefaultassociacions empresarials i un món d’ONGs que miren de trobar oportunitats de feina, on es paguen molt bé en alguns casos als gerents i molt malament a la resta de treballadors, molts monitors, educadors, mestres, psicòlegs i altres professionals intermedis  de base, que desenvolupen la seva feina, en una precarietat, inconstància i volatilitat que donen les subvencions i el sistema actual de finançament prou privatitzat, la mica que no omple la pica és el que hi ha i es reparteix entre uns poquets amics estratègia massa endogàmica, amb estratègies que miren de simular una pulcritud legal, i comissions indirectes o amagades, petits favors, contractes i concursos més que amanyats. Situacions plenes d’irregularitats tècniques i de tractes de favors i influencies entre uns quants lobbys socials i polítics, entre unes famílies privilegiades.

keep-calm-and-república-catalana-1
És mes que necessari un pla nacional social, per construir un país. Una república que no tingui en el seu horitzó, la construcció d’un pla de xoc social, en les actuals condicions, és més que preocupant i marca una tendència ideològica massa privatitzadora i neoliberal. On els que tenen, viuen prou bé, fent veure que fan el que poden per què atenen als que no tenen, perquè visquin en la seva misèria, sense que en realitat , puguin mai sortir-se’n, per què els recorreguts d’inserció social educatius i laboral no funcionen i malbaraten els pocs recursos destinats que hi ha.

El sistema educatiu i els serveis sanitaris de qualitat són privats o concertats, excepte uns pocs oasis i casos públics que segur n’hi haurà, i no coneixem, i serien llavors excepcions que confirmen la regla, en general constatem que als bons serveis accedeixen uns quants privilegiats. Les oportunitatsCapitalistpyramid_poster d’accedir a una vida més bona, estable o digna, resten tancades per uns poquets, massa poquets, que no es preocupen dels altres o fan veure que es preocupen però no poden atendre a la gran multitud amb els pocs recursos que n’hi han, diuen, i són tan mals repartits.


Afegim l’estratègia de marginar les humanitats en l’educació, darrera ofensiva, per fer-nos més idiotes, potser, és una estratega per fer-nos no pensar gaire, de pan-y-circo-4fet per no fer-nos pensar, però això no pot durar massa. #Diguem No.

Les humanitats es retallen en l’educació dels nostres fills, símptoma de la societat sense valors que estem construint i desenvolupant,  entre tots anem malvivint, sofrint, amb molt poca resistència social la veritat i en tot cas la que n’hi ha és troba bastant mal organitzades entre elles. Més enllà de la resistència simptomàtica que cadascun potser desenvolupa individualment o en la seva família, que no és poc ni poca. Massa malestar en la cultura per les persones i les seves famílies.

revo3O comencem a valorar més i millor les humanitats, l’educació, la sanitat, el que és comú i a tots ens afecten, o anem per molt mal camí. Definir aquesta via, és prioritari en la construcció d’un nou país, hem de començar a desenvolupar el que és comunitari de manera més justa i equilibrada, o que és vegi la intenció com a mínim, per harmonitzar cada individuo en la seva individualitat i cada família amb les seves greus carències, en la seva privadesa, en la seva vida pública i en el seu país, en la seva salut i educació personal i comunitària, en la garantia a l’habitatge i els subministrament energètics, a la feina digna i en les prestacions i proteccions socials que puguin garantir una mínima dignitat. La solució neoliberal damunt la taula, és alguna cosa molt insostenible que cada dia és més present i ben palesa.

https://youtu.be/k4YcIfJKtBA

1358910812_740215_0000000000_noticia_normalCrec que per respectar la propietat privada i els seus beneficis, es deu al mateix temps harmonitzar i respectar la seva comunitat i el comú de la majoria, l’educació i les humanitats ensenyen al subjecte a ser més lliure i respectuós, a pensar i resoldre els seus problemes, crec que s’ha de subvertir la inèrcia actual i hem de començar a situar i defensar el que és d30beb70253800cd83a944ff3b1ab8bfpúblic (l’educació, les humanitats, la salut, els col·legis i hospitals, la naturalesa i els nostres aliments…) per sobre dels interessos privats i el lliure negoci, massa protegits per ara.

F86És clar que això implica controlar una mica més la plusvàlua, encara que s’hagi desprestigiat el discurs marxista, fonamentalment per neoliberals neoconservadors o modernets de poca alçada, perquè es produeixi una redistribució de la riquesa de forma més equitativa és més que necessari, i això és un model econòmic que es desenvolupa d’una forma crec una mica més intervinguda, un altre element prou mal anomenat també i amb pitjor propaganda. Anem cap a una societat més injusta i inhumana.

Perquè la llibertat actual dels mercats no deixa d’aprofundir en la desigualtat, la responsabilitat dels empresaris és cada vegada més irresponsable, sense limitar i regular els seus beneficis i diverses repercussions ètiques que té tota activitat, no sembla
14203310_10208529808877235_6792982534113418617_n el problema de fàcil solució. Si ajornem la solució per la construcció nacional, molt em temo que l’excusa que alguns han trobat en Madrid, que no ens deixen finançar
-nos, després la trobaran en Brussel·les o Berlín, i una CEE que els imposarà retallades i si no al temps.

Muerte-en-el-Mediterráneo-la-tragedia-de-los-inmigrantes-africanos-por-Flaviana-Sandoval-640cSembla que només es vol regular a partir dels que menys tenen, un exemple colpidor és la darrera polèmica amb els manters, o els CIE per als immigrants il·legals, o el tracte fastigós per a les famílies «legals» on no es pot garantir uns habitatges i feina de qualitat o una estabilitat assegurada, ara això si, els administradors desenvolupen una mena d’impostos eca1843ad610409532f604182f7b515b3bf7262cae32aa13d4a168e8993f4b1f-jpg-620x0_q90_crop_keep_ratiouniversals generalitzats, per què els més pobres i classe mitjana pauperitzada, cada vegada més difuses i mitjanes de precarietat, puguin pagar alguna cosa, per què ells, gestors d’aquests diners, puguin repartir #almoines, contractar a uns quants per garantir una mica de pau social.manifestar-barcelona-llibertat-conflicte-ladministracio_1630646993_33303280_1500x1001

relolution

Però sembla, que els nostres executius polítics, legislatius i econòmics que poc poden regular o en tot cas, poca voluntat manifesten, si no al contrari, crec que faciliten massa els negocis i la vida dels que més tenen, els seus tractes i les seves llibertats, prou son globalitzades impunement, no és sols un model català, el trobem en tot el món occidental i en el món en general, prou explotat en la fase final del capitalisme neoliberal, que porta la societat al col·lapse estructural.

 

pagar-por-trabajar-rsmEn el nostre món local en crisis es desenvolupen noves trampes per treballar, ara anomenades inestabilitat, inseguretat, regulacions, deslocalització, flexibilitat i mobilitat laboral, contenció dels sous, flexibilitat contractual per facilitar acomiadaments…, sense parlar d’emprenedoria i els seus miratges emmarcades en la gran estafa legislativa i burocràtica que impedeix a la gent guanyar-se la vida honradament i amb dignitat, el salari mínim és una republica_catalanavergonya que els polítics camuflen, un altre exemple curiós és la desigualtat a Catalunya per exemple, com la Renta Mínima d’Inserció i moltíssimes pensions maltracten la nostra població orientant-la en els llindars de la pobresa, la RMI com moltes petites pensions del nostre país que resulten ser de poc més de 400 €, en canvi al País Basc és de 800 € o a Navarra de 900 €, per la complementarietat dels seu sistema fiscal foral, la igualtat constitucional de l’estat que ens margina amb lleis i prestacions socials ben diferents, per regions i a vegades per ciutats, i molt més per països, això esta molt clar i ens dóna uns drets i deures cada vegada més desiguals.

 

asesina-avaricia-forgesPotser fan el mínim per fer veure que s’ocupen de les seves societats, però poc fan en realitat pels ciutadans concrets amb noms i cognoms, en una mena de democràcia <<paripé>> representativa que poc representa els interessos generals, i massa bé els particulars dels que més tenen, fan veure que es preocupen de gestionar una societat més justa, però van desenvolupant cada dia una societat més injusta i desigual, venen que s’atén i s’educa amb la qualitat que poden, al costat es venen uns serveis prou bons i degudament privatitzats per als que poden pagar-los, però en aquesta forma de procedir es genera cada dia i cada cop més injustícia, la tragèdia del mediterrani és una metàfora que ho il·lustra prou bé.

People hold "estelada" flags, Catalan separatist flags, during a gathering to mark the Calatalonia day "Diada" in central Barcelona September 11, 2014. Hundreds of thousands of Catalans were expected to throng the streets of Barcelona on Thursday to demand the right to vote on a split from Spain, with their ambitions boosted by an independence referendum scheduled for next week in Scotland. About half a million Catalans have signed up to dress in red and yellow, the colors of the Catalan flag, to form a "V" for "vote", organizers say, a show of support for the perceived right to decide on a status separate from Spain. REUTERS/Albert Gea (SPAIN - Tags: POLITICS TPX IMAGES OF THE DAY)14141794_10208529777996463_3781094270216039747_nUna societat més justa en un país lliure i més just, és un lloc on es desenvolupin la igualtat d’oportunitats, i una societat sostenible és la que genera una educació i salut general mínima, de prou qualitat per la majoria de la seva població, és la que promou uns impostos progressius generalment, per exemple, on es paga segons es guanya, la realitat és que en la nostra són i desenvolupen els anomenats universals, on tots paguem iguals, de fet quant guanyen molt paguen als que en saben per poder pagar ben poc, ja sabem prou, a qui beneficien aquestes polítiques actuals, siguin de dretes o falses esquerres.
8491040893_45bb7d80b5_b

dolar-de-pastillasEn aquesta societat de desiguals, on es desenvolupa la diferència dels dos mons, un altre món que ensumem on viuen els que poden pagar uns serveis privats de qualitat i un altre mon que vivim els que no, o aprenem a controlar i regular millor els empresaris, banquers i els seus mercats i els seus negocis, com les seves responsabilitats ètiques, socials i mediambientals que afecten la societat de totes les persones, dels que participen més o menys dels negocis o dels que se’ls jrmoraexplota més que menys, o els mercats tendeixen a concentrar-se i autoregular-se, malmetre relacions, explotar a col·lectius per garantir beneficis, es deslocalitzen per abaratir costos, estudien massa gent que paguen a molts tècnics sense escrúpols com trampejar qualsevol sistema, s’acaba devorant tota dignitat humana, i és lògic que vagin desapareixent les humanitats, que faciliten la memòria col·lectiva i això pensen els que manen potser s’ha d’esborrar. Per fer treballadors més fàcilment deslocalitzats, sense drets, sense memòria, sense consciència ni organització.contenido1

Com a la seva globalitzada impunitat, cada vegada més insostenible ecològica i econòmicament, els representants del G20, FMI, banquers i capitalistes varis sembla que costi ruboritzar-los, i el panorama és una falsa llibertat on qui pot pagar-la pot passar-ho bé, a nosaltres per gaudir sense frens, cada dia i a tumblr_lvyvggqfyi1qh2iu1o1_5001tota hora, ens deixen els macrofestivals que fan creure com poden viure el jovent i no tant jove aquests petits èxtasis que podem comprar i consumir metafòricament per oblidar-se de la crua realitat.

Ho hem dit unes quantes vegades, perquè no és menys cert que hi ha uns sistemes sociosanitaris i educatius que funcionen, però molt privatius i exclusius, perquè en realitat, el que sembla que promouen, és una societat que afavoreix els seus trapi-negocis o beneficis sense límit i en tot cas progressivament en augment, llavors la sortida cada vegada serà més violenta, salvatge i patològica indivual i grupalment, hi ha qui s’estranya i assenyala als marginals energumens que protesten de manera 14222162_1109993955756620_9182189442215072681_nmés o menys bèstia, Les contradiccions ens despisten, i ens barallem entre els pobres. Violència estructural diuen els cínics, patologies socials, violència escolar, de génere, de marginats o desestructurats. Acumulant més o menys innocents en elsracismo-pos-brexit-no-deberias-estar-en-un-avion-de-vuelta-a-pakistan atacs, i actes violents, en tot cas son anomenats danys col·laterals. Els pobres es barallen entre més pobres i dèbils que sempre existeixen i és troben amb facilitat, per les seves nacionalitats, pel seu generes, per les seves diferencies, per les seves desigualtats, per les seves feines, per la falta de consciència personal i global, i per moltes altres coses però el que és més important per la nostra pèssima organització sociopolítica i pitjor educació i sanitat.
14202660_1107416596007458_5568034948072430190_n

desigualdad-violenciaPerò sembla que per on anem construïm un món més insostenible, és un món més inhumà, i ara sense humanitats, sense educació, salut, treball digne garantit i afegint-se el maltractament mediambiental, ens apropem a marxes forçades al col·lapse, discurs que de tan en tan es va repetint, i va perden credibilitat, abans sonava com un vaticini agònic catastròfic i apocalíptic, de quatre radicals, però 14237744_10208492024532650_3055534198626491191_navui es pot intuir com més versemblant. Pot ser que s’exageri una mica, però si no canviem la inèrcia, per molt que ens protegim en la sortida individual, que uns quants eclèctics o pessimistes venen desenvolupant, més o menys famosos intel·lectuals d’esquerra així ho diuen, i fan creure que només pots garantir una vida justa en el teu interior i en la teva família, clznvfgw8aaibrzper molt que vulguem semblar menys egoistes i vulguem denominar els temps i la societat de líquida i poc sòlida, en aquest anàlisis quan no apunten a la responsabilitat col·lectiva, crec tenen una certa errada interessada, per complicitat o falta de realitat contrastada.


huella-ambiental

Com començar i aprendre a preparar-nos per al decreixement, individualment i col·lectivament, on menys és més. Com desenvolupar una societat on es pugui protegir i desenvolupar l’educació, la salut, l’ecologia. On l’humanisme doni esperances per una vida millor, on es pugui sublimar el gaudí en quelcom més constructiu i no alienant. Com tornar a creure en la nostra increïble creativitat, i capacitat de guarir i curar, d’apreciar-nos, d’estimar-nos i ajudar-nos, de créixer i apoderar les diferents comunitats.soli

Desenvolupar una ciència al servei de la seva societat per resoldre els seus problemes, on la nostra capacitat de millorar la vida no quedi malmesa pels interessos particulars i personals del negoci i el benefici. Es pot realment desenvolupar una societat més justa, o els llops capitalistes són els únics animals salvatges protegits i els pocs rics que ho tenen gairebé tot deuen sotmetre’ns a la gran majoria que menys té al seu lliure capritx.

 

deforestation-amazon
Ara ja n’hi ha polítics que hi han après el discurs antisistema, però realment estem fent el possible per recuperar sobiranies i drets: espai públic, habitatge, subministres energètics, salut, educació… Les persones som, i se’ns ha de catalogar, segons el que fem i no pel que diem ser, o diem que farem. (com diu un amic que ens tractem per facebook).

La sortida que creiem no és simple, no és senzilla, no és no més individual, per descomptat que cadascú ha de trobar una sinergia personal més sana i saludable, educativa i creativa.

kasalpopular
Però és a partir d’organitzar microcomunitats i compartir esforços i estratègies comunitàries d’apoderament i emancipació reals, desenvolupar petites històries socials, com les 06_01_LuchadeClasesque intentem desenvolupar en el Kasal Popular Les Arenes, hem d’anar i molts altres venen en aquesta direcció, on tantes històries hi ha que coneixem i moltes més que no coneixem encara. Moviments populars que organitzen petites comunitats i persones concretes per créixer 1259495200928-social_media_clutteren consciència, vida i dignitat, lluiten per millorar la seva comunitat, però son perseguides, estigmatitzades i molt maltractades. La nostra creativitat i resistència creix en la mesura que ens organitzem, és la nostra opció de vida, i fa falta el pas més importat i que menys present es troba, el moviment polític i social que ens representi, organitzi, desenvolupi i millori la lluita, és en l’organització de les diferents històries i microcomunitats que es generen la resistència a la globalitzada societat neocapitalista. Molts diuen ens representen però majoritàriament acaben sent desil·lusions o casta traïdora que obliden els origens quan arriben a cobrar un bon sou, o manifesten la seva moderació amb l’excusa d’arribar a més gent.

Desenvolupar aquestes tres accions són el que ens farà possible la construcció d’un món més humà, on càpiguen les humanitats, la primera és aprendre a viure una vida cadascun de nosaltres més sana, sostenible i creativa, connectada al desig de cadascú, i fer front als nostres fantasmes individuals.

El treball dignificaDesprés ve la segona, podrem organitzar-nos, això no significa seguir a cap lider o guru, no és fer els que en diuen, no és obeir sense qüestionar, és ajudar-nos per aprendre mútuament, és organitzar-nos per créixer i ser més forts, tenir més oportunitats i aprendre de les nostres varietats i visions parcials, de les nostres diferencies poden a poc a poc completar una mica la nostra incompleta organització, en micro organitzacions que organitzin microcomunitats, desenvolupant relacions més humanes i justes, creatives i lliures, espais i associacions populars que treballin per emancipar les seves comunitats.

I per últim, el tercer pas, la flama al carrer, organitzar les micro-organitzacions en moviments tdah-sepiasocials i polítics per defensar un model de decreixement més just i sostenible, democràtic i igualitari, on es pugui garantir el repartiment de la riquesa, que hi ha molta, les oportunitats per desenvolupar-nos com a persones, on les persones siguin més iguals, tinguin paregudes oportunitats, tot respectant les nostres diferències individuals, on les capacitats especials de cadascun es potenciï i es desenvolupi entre els diferents gèneres, la igualtat i el respecte, entre els sexes s’aprofiti la complementarietat de la diferència per fer-nos créixer, estimar-nos, amar-nos i donar-nos plaers. Entre les generacions podem aprendre i compartir moltes històries, teixint complicitats, respectes i recolzaments inter-generacionals, no oblidar d’on venim per orientar cap on anem.

 

7-470x260Tenim un món i unes noves generacions que sons un miracle, que encara val la pena lluitar per elles, encara ens queda força per voler un món millor, a partir del respecte a les individualitats i a les divesitat de les cultures, a la nostra creativitat infinita, a la capacitat que tenim de fer un món millor, més divertit i equitatiu, respectuós amb la natura i fent valdre la enorme possibilitat d’aprendre de moltes de les cultures de persones que no coneixem prou bé o que ni ens imaginem que puguin existir. Catalunya és un exemple, i té moltes coses molt boniques, un paisatge infinitament bonic molt maltractat però que encara podem salvar, potser en part.

Com les persones que hi vivim, tenim i podem oferir vides més riques, plenes i més interessants per a cadascú de nosaltres, tenim uns petits tresors, molts infants ben bonics i ben infanciamiraculosament plens de vida i d’energia per créixer en un món més bo, ells són innocents, no hi han d’arrossegar els nostres errors, tenen ganes de jugar i compartir, potser podran d’aprendre de les seves mares i pares, els hem d’ensenyar jocs, però inventaran de nous tant o més interessants, donem-los l’oportunitat de créixer i fer-ho, en benefici de les seves comunitats, escoles i ciutats, elles han de donar espais per participar i guarir, acollir i atendre amb dignitat, no podem perdre les humanitats, ni la nostra cultura, el nostre país pot servir per això.

14232381_10208483325995192_8251256965287865510_n

maxresdefault

El repte, ben val la pena, diuen, nosaltres diem que no, que val la alegria, que val la alegria vibrant i creativa, bé val l’oportunitat de fer i construir un món més humà, a partir de cada persona, trobem la nostra vida més sana i ecològica, desenvolupant les seves creativitats, enfrontant-se als seus fantasmes personals, a partir d’aquí organitzar petites comunitats, per fer-les més vives i lliures, organitzant-les en moviments més grans per desenvolupar sinergies i resistències més sostenibles i revolucionaries, més ecològiques i creatives. Defensem laimg-genere-i-igualtat-2 nostra cultural, la igualtat entre dones i homes, el dret a l’habitatge, educació, sanitat dignes, la necessitat de defensar la natura, repartir la riquesa, sense ètica no hi ha estètica, oferir oportunitats per treballar amb dignitat per un món més humà. Ara és la nostra oportunitat, Catalunya Via Fora.

CEOCD_fichaPerò per donar-li un toc de gràcia i esperant sempre que ens quedarà, l’art per agitar consciencia, entre d’altres qüestiones, ha esperes de poder implementar la nostra salut, la nostra consciència de classe i organització local i nacional una mica més, una mica de música i moviment, perquè algú deia:

<< …por que bailando hasta el espíritu santo se pone blando.>>

( Delafé dixit).

cropped-casal-estiu2

Homenatge Particular, 80 anys d’un Assassí Cop d’estat a la República

80 anys del Cop d’estat a la Repúblicagc7

Homenatge Particular al 80 aniversari del cop d’estat del darrer legítim govern liberacionpopular de la República. Quan van acabar amb la república, es va acabar la darrera possibilitat de viure en una federació ibèrica, Catalunya ara ja pensa en la seua República Catalana. Via Fora que tot està per fer.

capataro8

Volem fer un homenatge una mica particular en 7 parts, la primera és un recull
d’una anècdota, una història verídica que ens van explicar i va viure un singular home de
camp, la segona un regal i un recull de fotografies històriques, la tercera una recopilació de dades històriques de la guerra civil, la quarta un petit homenatge a la feina de recuperació d’unes quantes foses, la cinquena, fins que el nostre company Txatoman desenvolupe el seu resum penjarem aquest article-resum del què va ser la guerra civil, la sisena són uns quants vídeos que no volem perdre. I la setena un recull d’algunes notícies que anirem ampliant, a poc a poc. Podeu Col.laborar.

sant-pere-1936

1.- Historia Particular

2010-06-20_IMG_2010-06-13_03.51.11__4425094Un senyor de camp em va contar aquesta història, s’ em va presentar com guerra-civilagricultor, treballava al camp com el seu pare, i el pare del seu pare, aquell singular home es deia J. Sánchez Navarro en la seua família sempre havien treballat la terra. Tu d’ on ets? Em va preguntar. Jo de Borriana però visc a Terrassa fa molts anys. Ah! Això està a Castelló, jo he estat a Castelló, encara em  recorde, deia, de la plaça de bous, molt a prop de l’estació de trens,  llavors em va contar tota una història personal pot ser grossa o terrible, o una paradoxa que encara em fa al·lucinar, en tot cas és molt d’aquest país-estat, que si algun dia tinc diners, pagaria per fer una pel·lícula, bé primer faria falta un bon guió però això és un altre cantar, aquest seria un mal resum per què un bon guionista puga escriure l’historia.
cruzada3

Em va explicar que arribat la guerra, bé el cop d’estat del “Generalísimo” a ell el va agafar al poble en edat de fer el servei militar, treballant les seves terres, després, juntament amb molts veïns es va allistar en les forces i una mica a la força, però del cantó 

republicà després de l’estiu, a Granada va ser unes de les ciutats revoltades contra la república on va guanyar “el alzamiento” de Franco i les seves tropesArgentina-Espana_result-523x410 s’anaven molt ràpidament cap a Madrid per Còrdova i Badajoz, a l’agost van arribar les tropes republicanes al seu poble, aquella part de la provincià va restar a la República, allà van arribar unes columnes de l’exèrcit republicà per mirar de recuperar Granada, ells i molts dels seus amics els van allistar, s’havien d’anar a fer la mili, però de seguida van veure que no podien recuperar la capital granadina, deia que no ho havien intentar prou que al poc de temps al seu regiment o columna els van enviar primer per Toledo, s’ en recordava de la pallissa de Jarana i després els van enviar a Terol per intentar defensar-la on la seva companyia va acabar destrossada molt a prop de campesino-wikipedia--644x362Alcanyís (Saragossa) en un any i poc, quedant en el cantó dels nacionals del Ebre, van fugir com van poder Ebre avall, i abans d’arribar a Castelló els nacionals ja els havien agafat presos, a ell i a molts que va conèixer pel camí, posats en camions i  els dugueren a la plaça de bous foto1 presoscastellonenca, convertit en un campament de presos improvisat, van ser uns quants dies, potser setmanes no s’ en recordava gaire, un dia es van presentar els nacionals, tota una colla de requetès de visoCrist en formació que després d’una desfilada per Castelló, uns quants soldats van formar un escamot que es van dirigir cap a la plaça, de fet hi havien mes població i requetes de públic, dons els van fer fora de les grades als presos ficant-los a un cantó de la plaça, deia que donaven molta por, mes tard a ells als presos també els vanfusilamiento
fer formar i van triar un de cada cinc, els triats van ser afusellats davant de tots, els que varen quedar havien de triar si ser enrolats en les forces nacionals per fer una petita instrucció (feien les trinxeres i arranjaments varis en una mena de treballs forçats) o anar a la paret amb els dissidents per ser afusellats, sempre s’ en recordaria d’ells, uns quants companys, li venien de tant en tant a la memòria un mestre d’ Almeria i uns anarquistes de Granada que havia conegut en la seva trista derrota juntament amb uns quants homes honrats que van preferir ser afusellats, guerra-eina-desmotivaciones
fusilamiento (1)mitja dotzena o poc mes, però que ells com la gran majoria no volia morir, va acabar la guerra, fent moltes trinxeres, campaments i camins i passant molta gana, al poc de temps els van posar en aquelles trinxeres i els van donar un fusell i un sergent que vigilava darrera d’ells amb una pistola dels alemanys per  si no disparaven, aquell se’ls carregava, tot allò va passar pel front de l’Ebre dels nacionals alçats contra la legítima república, aquell home de camp va acabar disparant als que eren els seus companys al començament d’aquell cop d’estat, contra el exèrcit republicà, o el que quedava d’ells. Deia que quant disparava no s’avia on ho feia, que tancava el ulls, però li donava por que el veiessin llavors va aprendre a mirar en santanderlloc o a disparar a l’aire. Però que havia de disparar i li tremolava el cos. En eixe moment explicant l’historia, els seus ulls es van emocionar, i va callar una estona. Jo ja no gosava fer-li cap pregunta més, i tenia moltes ganes però vaig voler respectar el seu silenci sobrevingut i els seus records emocionats, ja no vàrem parlar més d’ allò, no li agradava la política, llegia la premsa cada dia, estava subscrit a l’ABC i tenia el costum que quan sortia el Rei a la televisió l’anomenava “mira el borgbón, bogbo, más que bobo”, part de la seua família reia i ningú no deia res més, crec que es menjava la r de borbó o era de les poques r que no pronunciava bé, després al cap de poc temps va morir de vell i de temps, em vaig quedar amb les ganes de parlar més i de preguntar-li un munt de coses, jo de tant en tant explique la seua petita història i l’he contada a molts amics i ara a vosaltres, gairebé sempre una mica incompleta, pot ser unes quantes vegades la puga completar, però encara m’esgarrifa i m’emociona.

fusilamiento (2)

2.- Fotos històriquesPlaza_de_Toros_de_Badajoz_en_1936

Avui anirem a recuperar unes fotos històriques, un regal que us fem, d’un falangista amb l’espasa de matar bous, en commemoració del 80 aniversari del cop d’estat i l’alçament militar

gc11http://www.jotdown.es/2013/09/la-brigada-de-los-toreros-de-la-guerra-civil/


gc111


gc30contra la república i per certa llegenda negra que corre, d’un tal Manolete que en una plaça de bous ajusticiava als republicans que no morien en l’afusellament, no tenim una foto del Manolete, ja s’han encarregat de què puga desaparèixer, però gràcies a la sortgc1, del fet que tot no es pot amagar hem trobat un altre fotografía que demostra aquesta pràctica d’utilitzar al matador per ajusticiar als ferits, molt més econòmic que el tir de gràcia. Podria ser Manolete qui sap… Alguns manipuladors volen veure als republicans en els fets del “Cuartel de la Montaña de 1936”, però camises blaves i gorres requetès dels toreros desmunten aquesta teoria, per tant, bé podria ser Manolete…o un requeté torero.

1ef4e40899633b6e67dd14a8131a9bado

Uniforme d’un comandament requeté de gala

KTK0907

uniforme de gala en peu, uniforme de combat asseguts, aquest blau es molt paregut al torero en cuestió.

sevillaG

requetes a sevilla

juan-march

Juan March, mafiós del contraban de tabac i extraperlo, va fundar després de vendre benzina als alemanys i americans la banca march.

Aquest sistema era molt més macabre i sanguinari, mena de diversió per una certa classe denominada franquista i falangistes que amb el suport del feixisme italià i el nazisme alemany,
pagats per aristòcrates i grans burgesos com el banquer
 Juan March, van sotmetre a tot un poble.

Selecció d’articles on es relaciona el mon taurí i les seves posicions ideològiques a la guerra civil:

http://www.memoriahistoricacartagena.com/2010/02/los-toreros-del-fascismo-espanol.html

http://guerracivildiadia.blogspot.com.es/2012/09/juan-march-i-ordinas-1880-1962.html

c35

1358910812_740215_0000000000_noticia_normal

Barcelona bombardejada

Inicialment els grans rics van posar uns diners, que ja recuperarien més tard, utilitzant les vides i els diners de tot el país, per continuar dominant i acabar amb un sistema republicà, molt revolucionari i perillós per als interessos de la classe dirigent. Sembla un Deja vu no? (per a més informació de #qui va pagar la guerra, aquest petit article http://www.publico.es/actualidad/financio-guerra-civil.html )

DE02009

milicià dona un petó despedint-se de una nena a la estació de Barcelona, bonica foto de R.Kapa

Selecció de Fotografies:

http://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/death-loyalist-militiaman-muerte-miliciano-republicano

http://www.abc.es/especiales/guerra-civil/fotos.asp

3.- #Fets històrics de la guerra civil: aquesta web és un recull dels fets per qui li puga interessar.

http://www.ranimirum.com/guerracivil/1936.htm

4.- Petit homenatge a les fosses comunes

La transició va ser un pacte de silenci, moltes coses s’havien d’oblidar per 205_1314356711franco_y_millanhabilitar un règim integrant una certa estructura de l’estat en la “democracia monàrquica”, garantint que aquesta petita estructura continues i pot ser continua en certa manera manant. (molts empresaris, polítics, jutges, policies, funcionaris i moltes persones que havien col·laborat amb mes o menys impunitat sota el franquisme a l’hora de represaliar la dissidència que sempre hi va haver al règim franquista, tant al principi com al final, s’havia d’oblidar per poder habilitar un règim monárquic parlamentari i no provocar la revolta popular, que ja s’havia esclafat l’any 39.

12885851_1077028452340224_543428913893296503_oVolem destacar la poca col·laboració per recuperar la memòria històrica que hi ha hagut, i que tard o d’hora s’haurà de fer una feina molt més completa de conéixer les salvatjades del
cantó que va guanyar la guerra, dels que la van perdre ja se’n van aprofitar els 40
anys de dictadura per escampar fets i mentides tot d’una, i clar que es van cometre, però ja van ser prou jutjades i difoses. Un fet quasi oblidat és que entre el 1936 i el 1951 van desaparéixer prop de 115.000 persones, (cosa que en situa en uns dels països amb més desapareguts, el segon del món), molts es troben en les anomenades Fosses Comunes. Dignes d’estudi. Fruit d’aquest esforç simbòlic que han fet molts i volem posar el nostre granet de justícia històrica. Podem observar i veure com a element a considerar els mapes de les Fosses Comunes en el nostre país, n’hi han moltíssimes en tot l’estat espanyol, però queda molta feina de recuperació:

Fosses Comunes a Catalunya

93577c87bd04de746a99a3bdc59da787

http://fossesirepressio.cat/

En aquest article dels diaris us expliquen un mica aquest treball.
fossa3 fosses

36ko Gerrako gudako fusilatuen hobien inguruko erakusketa, "hobitik ateraz, duintasuna berreskuratu". Irudian, erakusketako La Andaya hobiaren argazkia. La exposición "Exhumando fosas, recuperando dignidades", donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

La exposición “Exhumando fosas, recuperando dignidades”, donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1j9Anqwo4f5xxHQz2FJQA-_ghg_M&hl=en_US

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/05/actualitzen-el-mapa-de-les-fosses-comunes-de-la-guerra-civil-i-el-franquisme-1039.php

http://www.naciodigital.cat/noticia/79369/generalitat/posa/al/mapa/desenes/fosses/comunes/ponent

Fosses Comunes d’Euskadi

http://www.directe.cat/noticia/362914/espanya-2n-pais-del-mon-amb-mes-fosses-comunes-per-obrir

http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.eus/r48-contmhvi/es/contenidos/informacion/fosas_franquismo_backup/es_fosas2/index.shtml

Fosses Comunes a Navarra29E9C1FD-EF82-680B-403BA1342D9D8BA2037-copiar

https://cronicasapiedefosa.wordpress.com/2015/12/13/las-fosas-comunes-navarras/

Fosses Comunes a Andalusia:

http://www.juntadeandalucia.es/administracionlocalyrelacionesinstitucionales/mapadefosas/

Fosses Comunes a Espanya: 

Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Estépar,_Burgos

http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm

No es pot reconciliar la memòria si amaga els represaliats i els vencedors fusilamientos-en-una-fosa-comc3ban-en-fuentebella-navarra-en-septiembre-de-1936il·legítims tenen impunitat per difondre les seues mentides, com les que podem trobar a les Webs dels guanyadors franquistes que encara no entenem com s’ha democratitzat la societat, l’apologia del franquisme és impune, i pot rebre subvencions i ajudes, …

http://www.fnff.es/ aquesta web terrible d’ara és un exemple d’impunitat d’uns que són obertament franquistes, falangistes, feixistes i fan apologia del terrorisme i dels cops d’estat)

5.- Resum Guerra Civil

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil.htm

gc 2

6.- Petit recull d’alguns vídeos de la guerra civil


Cal No!!! Oblidar, tot i que si pots veure’ls potser ens posen la pell de gallina::

https://youtu.be/AwBMWwr4_pY

https://youtu.be/Q5BMGI2dDEk

https://youtu.be/_5pxPPBs_gU

agusti-centelles-guerra-civil-nueva_tinima20111003_0337_18

Versió britànica: https://youtu.be/46B5bjjsaU8

Maquis documental:

https://youtu.be/AVogn6iMROc

7.- Petit recull d’algunes notícies que anirem ampliant:18 de juliol guerra civil. Foto 1

http://www.sbhac.net/Republica/Prensa/Prensa.htm

1235656344_0

https://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctimas_de_la_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola

http://elpais.com/elpais/2010/05/26/actualidad/1274861827_850215.html

d30beb70253800cd83a944ff3b1ab8bf

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/07/18/catalunya/1468871116_473637.html


#una xicoteta anècdota

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/guerra-civil/

camic3b3-blindat-terrassa



marinaginestbarcelona19

“Quins temps seran els que vivim,
que cal defensar l’obvi”.
Bertolt Brecht

Un “Poc” d’anàlisis de Pokémon Go i d’altres qüestions

2314371
Dona per pensar, els valors que floreixen i donem als nostres fills i filles en l’educació que anem desenvolupant, massa fast food y take away, tot es massa ràpid, no tenim temps per reflexionar o sentir, madurar emocions, humanitzar-nos i ser tant sols una bona persona, una mica mes lliures i creatius, no mes faltava al debat de les intranscendències, aquesta jugada ofensiva en la virtualitat que fa Nintendo a les TIC i la seva societat prou malalta, ja es veia i es denunciava que ofereixen fa temps les xarxes 546723566_20160713081140-kELB-U403178785503g3C-980x554@MundoDeportivo-Web“socials” si no t’obren al mon i a les persones, a les seves emocions i als seus problemes, a la seva vida i als seus mons, si et tanquen, t’aïllen i t’ anul·len, tant vals com persona tant consumeixes si ho pots pagar, sense ètica ecològica o social, massa hippy això, anem assumint masses contradiccions, per afegir confusió a la realitat i a la virtualitat, amb els mass media, tv i la desinformació generalitzada, donem un pas més per “inutilitzar-nos”, fora crítics, filòsofes o analistes varis ja no fan falta.boxart

https://www.monde-diplomatique.fr/2000/08/RAMONET/1910

Arriba Pokémon go, això és la moda i fins el mes ruc es fa una foto caçant #pokemons, per sentir-se al dia o no desfasats serem mes idiotes, descerebrats i perillosos publicistes anuncien que pots surtir de la depressió o pots aprimar-te jugant i caminant, no parlen de la venta de mòbils, bateries o accessoris varis que pots comprar, ni dels efectes nocius per la salut, assumim la contradicció que la ludopatia amaga la humanitat i genera un pervers rest, un pas mes enllà les màquines ho arrasen tot, ja ho veiem a #Terminator, no mes ens falta viatjar en el temps, per sort pokemon-go-buttonjpg-48577dtant sols ho fem imaginàriament o virtualment a les novel·les i al cinema o a tv, però ara ja tenim la guerra dels drons i les impressores de menjar per qui les pugui pagar. Massa el que sigui & Go, pèssim circ i massa pa dur. Ok acceptem el joc, amor i salut go go, explotació i acumulació de la plusvalua no no, s’entén? Jo no serè youtuber, no passo pel tub.

http://i1.wp.com/www.mobileworldlive.com/wp-content/uploads/2016/07/pokemon-go-boxart.jpg?fit=280%2C160

Pokèmon Go, la nova App que demà passat enganxarà al jovent, i no tant jove, per jugar interactuant amb la realitat i la
virtualitat i viure com un zombi “poseso”, millorant diuen la comunicació entre nosaltres, fent-la asseguren mes divertida, vianintendo-se-dispara-mas-de-un-16-en-bolsa-por-el-exito-de-pokemon-go pokèmon?, “bueno” una mica problematitzarà les nostres bateries i la necessitat de comprar-se o que te’l comprin un mòbil mes potent, o en tot cas millorar el teu entrenador i els teus personatges, i les seves imatges com la del teu avatar pokèmon, que podràs deixar-los veure’ls i veure als altres si vols i volen. Tot plegat serà un gran negoci per uns poquets, vulguem o no , “altanto questamos mumal”.

http://qz.com/729091/pokemon-go-can-read-your-emails-and-view-your-search-history-if-you-log-in-with-google/

Veurem al personal mes atents al seu mòbil que a la realitat, el comú, la comunitat i les responsabilitats personals son un Pokémon-Go-Plus“rollo patatero”,, i millorar-les es molt difícil si no impossible el “marronas” diuen, que treballi el rei, la soporífera política no interessa, a més poden jugar al pokèmon gratis, ara el que interessa es pokèmon, trobar el complements virtuals i en la realitat una mena de “rellotge pokemon go plus” o polsera pokèmon i com accedir a les millores en objectes i funcions dels
personatges i els entrenadors a un “preu mòdic”.

http://assets21.pokemon.com/assets/cms2/img/video-games/video-games/pokemon_go/inline-576×240.png

Pokemon-go-sera-mostrado-370x260
http://www.cnet.com/es/analisis/pokemon-go/

Aquests suplements ja no son pokèmons es clar, ni es paguen en res virtuals, aquests ja son en euros de la realitat econòmica, € o $ o la moneda dels paisos on ja el venen, junt amb un merchandaising que pot anar-se’n ampliant s’interessa i que raja en beneficis ben canalitzats capa les illes caiman de torn ara ja es <<pokèmon prive very vip>> els capitalistes de sempre vaja, un nou mitja que on arriba arrasa, a partir de la gratuïtat i d’oferir quelcom nou a l’ interface de l’usuari per al seu mitja,un joc per comunicar-se i jugar amb el mòbil i part del mon de la realitat que passa a ser virtual i lúdica, que més vols? es pregunten els usuaris, es gratis a canvi de la teva alienació, quin “caloret” que ve…
CnjD67BWYAABU9H

http://www.movilzona.es/2016/07/06/opinion-de-pokemon-go-el-ultimo-juego-de-nintendo-para-smartphones/

pokemon-go-11El seguirem i l’estudiarem, problemàtitzarem i obrim debat per acollir les vostres opinions, tots tenim molts mitjans per fer-les arribar, i ara tenim un altre.

Aqusest article donen d’altres visions d’anàlisis per qui li pugui interessar aprofundir.

http://www.bbcmundo.com/mundo/noticias-36766568?SThisFB

https://medium.com/15-minutes-in-the-morning/15-minutes-in-the-morning-pokemon-go-9834565f57fe#.uvjja3rn5

i aquest estiu, sense que hageu de posar un post, ni dir que us agrada aquest article us regalem aquest pokemon-hillary-trumpllibre en pdf.

https://www.ucm.es/data/cont/docs/119-2014-02-19-Carroll.AliciaEnElPaisDeLasMaravillas.pdf

“el senyoritismo” del “petit” burges que “poc” ajuda al poble.



NTc2NjQxNzkyXzgxZDA2ZDQ1MWU=_65613_6671_1-404x395
Els Burgesos o els “senyoritos”


El “senyoritismo” te diferents tonalitats, com diu un amic, dels provincianisme dels “petit” burgesos fins als progrés endollats que “poc” fan pels pobres, acostumen a ser moderats i estómacs agraïts, sempre al centre de les discussions, no es posicionament políticament, per això ara son plurinacionals reformistes, el que trien per naturalesa es el centre i la moderació i critiquen als diari-de-girona-reportatge-la-catalunya-dels-burgesos-una-altres per que fan posicionament o volen feina o un país millor amb treball per als que no tenen, bé endollar-se diu la “petit” burges, i així protegint l’apreciada feina tenen garantit l’endoll per tota la família i els seus amics, del clam passen al clan, com el Barça, poden arribar a omplir l’espectre de la socialdemocràcia conservadora molt a prop de les democràcies cristianes, també conservadores, fins nous fenomens lerrouxistes o ficció-federalistes actuals, com no?


P1210548

Encara que darrerament poden ser nacionalistes per supervivència política, be sempre en certa manera ho han sigut, la nació dels que tenen pasta o dels “pijos-progres” del centre ubicat geogràficament i políticament, del centre de tot, que es diferent de la frescor rabalera, de la dels pobles i pobres dels extraradi o del barris de la perifèria i les classes populars o de molts dels treballadors que no arribem a final de mes, a vegades menys cultivats en la vinya cultural, encara que fa uns anys hi han honroses excepcions que confirmarien la regla. Normalment no han treballat mai sense els beneficis d’altres endollats, dons tenen sous dels anomenats polítics, a canvi d’un treball com a representant del endoll mes grans.salut_i_forca_al_canut--i-13562348882201356232116321

No son molts, a vegades fan castells, un altre dia parlarem del lobby del mon casteller a la nostra ciutat egarenca i la seva capacitat d’ocupar llocs estratègics, amb poquet suport popular, ja que poc fan per la ciutat i la majoria de la gent, si per les forces de les seves butxaques antics canuts, també acostumen a practicar tastets de cultura popular per relacionar-se amb el poble, ells son els cultes que salvaran la cultura, però com a mínim el seu patrimoni i la cultura familiar, encara que a vegades fan veure que guien al poble, es seu poble es tan petit, que no passa de les seves families. Poden militar o votar a qualsevol partit, darrerament queda canut-2millor a un d’esquerres, que hi ha molta gent rebotada,  poden ajudar al tercer mon, i ser solidaris, amb no se sap qui? no se sap on? però elles si que ho saben, a vegades fan castells per que son molt “xulos”, es veritat, però la solidaritat, el treball i la igualtat de l’esforç col.lectiu per una construcció i la gloria de tots, ells no mes la practiquen en els castells, despres en la vida real, la gloria i els diners per a ells, els cultes, l’esforç, el treball i la solidaritat per als altres, els treballadors o els cutres.IMG_1504

Acostumen a prodigar partits dels que manen això si, i si els veus en un que no mana, es per alguna cosa, fruit del seu olfacte, a vegades bastant desenvolupat, encara que els perdi la classe mediocre petit burgesa que no mes busquen el negociet particular, tot i que es podria dir que no els hi ha anat mal de moment, no pensen en el demà dels que no tenen la seva sort, ara s’ els reconeix una certa capacitat per anticipar-se, per que quant trien aquell partit que no mana molt, ells saben que segurament manarà ,encara que els hi costi una mica. I fan molta gracia quant els veus tirar de lluites passades, dels seus avis o quant eren joves amb Franco, eren temps difícils on calia lluitar diuen, però ara ja no es necessari, ja no toca, ara podem votar, ara son reformistes, ara s’endollen amb els nostres vots o abstencions, tot els hi va bé. Ni han que sempre han estat endollats, portant un par de generacions o mes. Però de lluny se’ls hi veu el llautó.atentado del liceo3

Juguin a Pokémon o a ser esquerra divina de la mort, mena de comunistes o republicans. Líders del coaching o del negociet privat, que ajuden amb l’endoll es clar. Tenen un proba definitiva, la construcció nacional d’un país mes just socialment i ecològicament, si tot aquest sacrifici que fem i farem es no mes per donar-los uns anys de gloria i molts diners per les seves butxaques ho pagaran, tard o d’hora ho pagaran. Si per contra la seva posició es per ajudar a construir un país mes just i bo per la majoria, tot país ha de tenir els seus “señoritos” es clar i ara toca pactar fins amb la dreta nacional, en el nostres procés de construcció nacional, es clar, que tenen dret a mos, però sempre s’ en duen el millor mos, i tenim ganes de ser no bomba orsinimes pobres per un dia, els que sempre ho hem sigut, i tastar eixe mos, però com a mínim que paguem segons tinguem i segons mengem, no paguem sempre el mos que ells es mengen…

O tots pobres o punxem la pilota diuen, be hi ha una altra solució repartim la riquesa i juguem per un joc que afavoreixi una relació entre iguals o pareguts en oportunitats i recursos, majoritàriament parlant, aprenent a desenvolupar una especial sensibilitat per als que menys tinguin i mes ho necessiten, cosa que ara es lluny de que es vegi en aquesta la nostra autonomia, ciutats o en l’horitzó socio-le-petit-journal-ilegalismo-anarquista-banda-bonnot-di-giovanni-expropiadorespolític actual.

Per acabar us recomanem aquest article que parla de coses paregudes…

https://miguelorenteautopsia.wordpress.com/2016/07/04/el-senoritismo/

De l’amor líquid, els temps líquids a la modernitat líquida, de Zygmunt Bauman

Origen del debat, uns quants antecedents teórics d’en Zygmunt Bauman

#Bibliografía Grauita de Zygmunt Bauman (11 llibres per compartir)

bauman

https://redfilosoficadeluruguay.wordpress.com/2016/06/28/zigmunt-bauman-es-posible-que-ya-estemos-en-plena-revolucion/

maxresdefault

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/nomadas/19/avrocca2.pdf

mapa-video-1

http://www.theclinic.cl/2016/01/09/zygmunt-bauman-el-conflicto-ya-no-es-entre-clases/

zygmunt-bauman-3-638

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/01/16/actualidad/1389876142_361606.html

Debat

Introducció

El pare del mon i dels temps líquids, l’amor líquid i l´home liquid, de #la modernitat liquida un socialdemòcrata que anuncia que ja 2562108-liquido-hombre-corre-sobre-el-agua-3d-illustrationha començat la revolució, i a l’estat guanyant el pp, o aquest senyor es precipita o anem molt malament per a ver començat la revolució. En tot cas val la pena llegir-lo, es un referent intelectual de la nostra actualitat, de la socialdemocràcia moderada i “liqüada”, diuen.

7254445-Hombre-con-l-quido-llena-la-cabeza-y-el-medio-ambiente--Foto-de-archivo

Nus:

Per començar dir que en la descripció de la realitat te certa gracia, però a l’hora de veure i buscar solucions, aquí es on mes grinyola en #Zygmunt Bauman, que sembla de la casa baumman (metàfora local tiempo-liquido-baumanegarenca), el personatge, hi ha quelcom massa descriptiu i una mica simplista, hi ha qui l’anomena escèpticista líquid individualista, que oblida clàssics que ja feien aquest anàlisis però ho deien amb d’altres paraules més clarificadores no liquides i diuen que fins hi tot millor explicades i arriscant amb les solucions, però esta de moda, això si, però falta veure solucions possibles al problema que planteja, que ell s’estalvia d’argumentar, donant un salt fenomenològic una mica especulatiu.topic-3

 

Desenllaç i Problemàtica

Altres explicacions aportades per altres autors apunten com saps a l’emancipació de la classe obrera i treballadora, producte de la #lluita de classes, sigui per col.lapse del capital, sigui per la utòpica possibilitat de la Capitalistpyramid_posterconstrucció d’una societat més justa internacionalista, en la defensa d’uns drets dels treballadors més consolidats. Però mitjançant relacions de petits estats macro-organitzats, no fem demagògìa,que ja no es necessiten estats, un be negre, ni individus que lluitin individualment es podrà fer gaire, individualment no naixem, ni vivim, ni lluitem, ni ens eduquem,ni ens curem no mes morim, diuen, es clar que s’ha de globalitzant els drets i les lluites, i els estats i les seves organitzacións son un eina fonamental, però estats que articulin drets socials, i ara per ara no anem per acì, d’acord, van millor la globalització del mercat de l’especulació i els drets dels #capitalistes, aquests sempre per davant, en contra de les classes populars, treballadors i defensors dels drets socials organitzats com podem per mantenir un dur combat amb el capital moltes vegades lucha-de-clases-300x283sense estat, llavors mes difícil ho tenen, per que els mercats be que estan organitzats tenint-los davant, amb els seus representats, la majoría dels politics d’estat o d’europa don representats dels que manen, els seus gestors i les seves màfies, estan ben organitzades en l’actualitat (FMI, CEE, OLP,…), no ens ha de hqdefaultsorprendre llavors que ens guanyin a vegades, alguna elecció al parlament, la classe dirigent que s’apropia com sempre dels estats i els seus gestors, que defensen mes els poderosos mes amagats i la economia especulativa que ajuda a les classes dirigents menys bel·ligerants, a cani aquests sectors especulatius
(Exemple els bancs, societats d’inversió…) reben menys pressió fiscal i molts avantatges per als seus negocis transfronterers capitalistes, molts mes que l’economia productiva i la dels treballadors, molt mes regulada, fiscalitzada i ficada en estancs, nacions i regions, per debilitar les classes populars, despleguen tots els diferents convenis i les legalitats locals ben diferents, la deslocalització i l’evasió de divises, quant hi ha massa tensióCAPITALISMO-LUCHA-DE-CLASES-32 han d’anar assegurant una mica de benestar i d’ accès al consum que afluixi la pressió social, però la violència estructural que genera el sistema en les seves contradiccions ha de sortir per algun lloc, aquesta lectura no es d’ en Bauman, aquesta darrera
lectura es troba mes a l’esquerra de la seva posició moderada socialdemòcrata descriptiva que te, una solució pot-ser mes individualista que descriu i no es mulla en donar solucions, i això que s’estalvia…
Segon Final o Inici d’un altre debat06_01_LuchadeClases

Comencem un altre debat, per qui li pugui interessar…Hi ha qui diu que veien el col·lapse del sistema, alguns capitalistes o empresaris explotats pel capital comencen a desenvolupar #l’ ètica empresarial i #l’etica dels negocis, s’escolta dir que el bon empresari ha de ser bona persona, ja veurem per on va el debat i els fets descriptius, si penseu diferent endavant, però per damunt de tot Salut a la gent de be.





Sobreviure a la mediocritat guanyadora

cropped-crear-poder

Sobreviure a la mediocritat guanyadora. Al tongo electoral de la societat del consum salvatge d’aquests neocapitalistes temps.

 

relolutionrevo3Als estrellats podemites que s’uneixen massa bé per dalt i poc per baix, quant el seu missatge polític el confien en experts en Màrqueting i no en els moviments socials, molt malmesos per les polítiques neoliberals, o en líders socials reconeguts i representatius que continuïn en les seves lluites, i no les deixin per un bon sou oblidant-se dels orígens fàcilment, així guanya la màfia que tingui mes diners que casi tot ho compra.

 


F86Aquests líders no representen a cap poble majoritàriament , tan sols els seus lucratius interessos potser legítims però massa personals ja per nosaltres, i posats a fer es mes fàcil reaccionar a la dreta de sempre, que no a aquest reformistes pseudo esquerrosos, que molt chiste_padylla_democracia_reallluny han arribat amb la poca representaciósocial que tenen, encara que es molt perillós que afegeixen mes desil·lusió als desencantats i pessimistes produïts en sèrie per la nostra dolenta educació i salut qualitativament parlant massa competitiva e individualista on casi tot es voto-utilquantificable i les solucions s’ha de comprar, així com als mitjans d’ informació on prevaleix massa l’ intracendència que segueixen models de negoci on prima el benefici propi, que s’ha fet de l’ètica? Si la filosofia la volem oblidar, com s’han oblidat els drets humans.

Chiste Erlich Democracia
La #República Catalana o la prenem nosaltres o ningú ens la donarà, ni podemites reformistes, ni socialistes poc marxistes i molt menys ciutadans peperos espanyolistes o nostàlgics franquistes, que es quedin amb el seu rei Felip, mes aviatM&D-16-Mayo-2011 marxem i ens responsabilitzem del nostre present i futur o passat que vindrà millor ens anirà.

 

Tots tenim les nostres contradiccions, una de les nostres es com varem tractar de malament a #Guardiola, unes de les persones que feia interessant un esport prou mercantilitzat i de la necessitat de grans timoners que tenim, una majoria el votaria pel que fos… , o com #Messi plorava per perdre les darreres finals, som temps difícils per els perdedors, pocs se’n recorden que aprens mes en la derrota que guanyant, nosaltres les classes 13312763_1594860370806101_9188530941188509529_npopulars sempre hem perdut, es la dignitat que ens queda i aquesta no la perdrem, voldria dir-te Messi ara que tens límits humans que et fan mes grans, que tornis al teu equip, que encara no te “patria”, que t’estimem quant perds i a vegades guanyes, i si tenim “patria” es una república somiada, mes a prop dels teus somnis de victorià cap al teu poble del que et puguis imaginar. Tot i això et direm que el futbol no mes es futbol, i que a la vida hi han coses molt mes importants, crec que ho saps, però moltes persones a vegades ens oblidem.

 

Poquet pa que massa d’hora es fa dur i pèssim circ decadent que dura massa. Podrem despertar i fer realitat els nostres somnis, on el comú te un valor per sobre del particular, o continuarem mig adormits i amb els tòxics anant tirant per oblidar, i deixar-nosmafalda8
explotar i furtar amb mes facilitat? La república no es la solució, es el camí de la justícia social en defensa de les persones, la seva salut i educació, i el seu treball, fonamentats en el seu medi ambient natural i cultural. Jo crec que el nostre petit país si es desperta es alegre i combatiu, hem de triar per la responsabilitat de la llibertat incompleta desperta o l’esclavatge submissió irresponsable i alineadora somnífera, via fora i visca la terra! lliure!!!emiliano-zapata-mexico