Archive | Anàlisi

RSS feed for this section

Artícles d’anàlisi de diferent temàtica

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte: “Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Pequeño homenaje en el 80 aniversario de su muerte:

“Odio a los indiferentes”: Antonio Gramsci

Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida. Por eso odio a los indiferentes.

La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero opera. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta desbaratadora de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación; y entonces parece cosa de la fatalidad que todo y a todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquean piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: ¿si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?

Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.

Soy partidista, estoy vivo, siento ya en la conciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de cuanto en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partidista. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes.

11 de febrero de 1917

Antonio Gramsci

Homenatge Particular, 80 anys d’un Assassí Cop d’estat a la República

80 anys del Cop d’estat a la Repúblicagc7

Homenatge Particular al 80 aniversari del cop d’estat del darrer legítim govern liberacionpopular de la República. Quan van acabar amb la república, es va acabar la darrera possibilitat de viure en una federació ibèrica, Catalunya ara ja pensa en la seua República Catalana. Via Fora que tot està per fer.

capataro8

Volem fer un homenatge una mica particular en 7 parts, la primera és un recull
d’una anècdota, una història verídica que ens van explicar i va viure un singular home de
camp, la segona un regal i un recull de fotografies històriques, la tercera una recopilació de dades històriques de la guerra civil, la quarta un petit homenatge a la feina de recuperació d’unes quantes foses, la cinquena, fins que el nostre company Txatoman desenvolupe el seu resum penjarem aquest article-resum del què va ser la guerra civil, la sisena són uns quants vídeos que no volem perdre. I la setena un recull d’algunes notícies que anirem ampliant, a poc a poc. Podeu Col.laborar.

sant-pere-1936

1.- Historia Particular

2010-06-20_IMG_2010-06-13_03.51.11__4425094Un senyor de camp em va contar aquesta història, s’ em va presentar com guerra-civilagricultor, treballava al camp com el seu pare, i el pare del seu pare, aquell singular home es deia J. Sánchez Navarro en la seua família sempre havien treballat la terra. Tu d’ on ets? Em va preguntar. Jo de Borriana però visc a Terrassa fa molts anys. Ah! Això està a Castelló, jo he estat a Castelló, encara em  recorde, deia, de la plaça de bous, molt a prop de l’estació de trens,  llavors em va contar tota una història personal pot ser grossa o terrible, o una paradoxa que encara em fa al·lucinar, en tot cas és molt d’aquest país-estat, que si algun dia tinc diners, pagaria per fer una pel·lícula, bé primer faria falta un bon guió però això és un altre cantar, aquest seria un mal resum per què un bon guionista puga escriure l’historia.
cruzada3

Em va explicar que arribat la guerra, bé el cop d’estat del “Generalísimo” a ell el va agafar al poble en edat de fer el servei militar, treballant les seves terres, després, juntament amb molts veïns es va allistar en les forces i una mica a la força, però del cantó 

republicà després de l’estiu, a Granada va ser unes de les ciutats revoltades contra la república on va guanyar “el alzamiento” de Franco i les seves tropesArgentina-Espana_result-523x410 s’anaven molt ràpidament cap a Madrid per Còrdova i Badajoz, a l’agost van arribar les tropes republicanes al seu poble, aquella part de la provincià va restar a la República, allà van arribar unes columnes de l’exèrcit republicà per mirar de recuperar Granada, ells i molts dels seus amics els van allistar, s’havien d’anar a fer la mili, però de seguida van veure que no podien recuperar la capital granadina, deia que no ho havien intentar prou que al poc de temps al seu regiment o columna els van enviar primer per Toledo, s’ en recordava de la pallissa de Jarana i després els van enviar a Terol per intentar defensar-la on la seva companyia va acabar destrossada molt a prop de campesino-wikipedia--644x362Alcanyís (Saragossa) en un any i poc, quedant en el cantó dels nacionals del Ebre, van fugir com van poder Ebre avall, i abans d’arribar a Castelló els nacionals ja els havien agafat presos, a ell i a molts que va conèixer pel camí, posats en camions i  els dugueren a la plaça de bous foto1 presoscastellonenca, convertit en un campament de presos improvisat, van ser uns quants dies, potser setmanes no s’ en recordava gaire, un dia es van presentar els nacionals, tota una colla de requetès de visoCrist en formació que després d’una desfilada per Castelló, uns quants soldats van formar un escamot que es van dirigir cap a la plaça, de fet hi havien mes població i requetes de públic, dons els van fer fora de les grades als presos ficant-los a un cantó de la plaça, deia que donaven molta por, mes tard a ells als presos també els vanfusilamiento
fer formar i van triar un de cada cinc, els triats van ser afusellats davant de tots, els que varen quedar havien de triar si ser enrolats en les forces nacionals per fer una petita instrucció (feien les trinxeres i arranjaments varis en una mena de treballs forçats) o anar a la paret amb els dissidents per ser afusellats, sempre s’ en recordaria d’ells, uns quants companys, li venien de tant en tant a la memòria un mestre d’ Almeria i uns anarquistes de Granada que havia conegut en la seva trista derrota juntament amb uns quants homes honrats que van preferir ser afusellats, guerra-eina-desmotivaciones
fusilamiento (1)mitja dotzena o poc mes, però que ells com la gran majoria no volia morir, va acabar la guerra, fent moltes trinxeres, campaments i camins i passant molta gana, al poc de temps els van posar en aquelles trinxeres i els van donar un fusell i un sergent que vigilava darrera d’ells amb una pistola dels alemanys per  si no disparaven, aquell se’ls carregava, tot allò va passar pel front de l’Ebre dels nacionals alçats contra la legítima república, aquell home de camp va acabar disparant als que eren els seus companys al començament d’aquell cop d’estat, contra el exèrcit republicà, o el que quedava d’ells. Deia que quant disparava no s’avia on ho feia, que tancava el ulls, però li donava por que el veiessin llavors va aprendre a mirar en santanderlloc o a disparar a l’aire. Però que havia de disparar i li tremolava el cos. En eixe moment explicant l’historia, els seus ulls es van emocionar, i va callar una estona. Jo ja no gosava fer-li cap pregunta més, i tenia moltes ganes però vaig voler respectar el seu silenci sobrevingut i els seus records emocionats, ja no vàrem parlar més d’ allò, no li agradava la política, llegia la premsa cada dia, estava subscrit a l’ABC i tenia el costum que quan sortia el Rei a la televisió l’anomenava “mira el borgbón, bogbo, más que bobo”, part de la seua família reia i ningú no deia res més, crec que es menjava la r de borbó o era de les poques r que no pronunciava bé, després al cap de poc temps va morir de vell i de temps, em vaig quedar amb les ganes de parlar més i de preguntar-li un munt de coses, jo de tant en tant explique la seua petita història i l’he contada a molts amics i ara a vosaltres, gairebé sempre una mica incompleta, pot ser unes quantes vegades la puga completar, però encara m’esgarrifa i m’emociona.

fusilamiento (2)

2.- Fotos històriquesPlaza_de_Toros_de_Badajoz_en_1936

Avui anirem a recuperar unes fotos històriques, un regal que us fem, d’un falangista amb l’espasa de matar bous, en commemoració del 80 aniversari del cop d’estat i l’alçament militar

gc11http://www.jotdown.es/2013/09/la-brigada-de-los-toreros-de-la-guerra-civil/


gc111


gc30contra la república i per certa llegenda negra que corre, d’un tal Manolete que en una plaça de bous ajusticiava als republicans que no morien en l’afusellament, no tenim una foto del Manolete, ja s’han encarregat de què puga desaparèixer, però gràcies a la sortgc1, del fet que tot no es pot amagar hem trobat un altre fotografía que demostra aquesta pràctica d’utilitzar al matador per ajusticiar als ferits, molt més econòmic que el tir de gràcia. Podria ser Manolete qui sap… Alguns manipuladors volen veure als republicans en els fets del “Cuartel de la Montaña de 1936”, però camises blaves i gorres requetès dels toreros desmunten aquesta teoria, per tant, bé podria ser Manolete…o un requeté torero.

1ef4e40899633b6e67dd14a8131a9bado

Uniforme d’un comandament requeté de gala

KTK0907

uniforme de gala en peu, uniforme de combat asseguts, aquest blau es molt paregut al torero en cuestió.

sevillaG

requetes a sevilla

juan-march

Juan March, mafiós del contraban de tabac i extraperlo, va fundar després de vendre benzina als alemanys i americans la banca march.

Aquest sistema era molt més macabre i sanguinari, mena de diversió per una certa classe denominada franquista i falangistes que amb el suport del feixisme italià i el nazisme alemany,
pagats per aristòcrates i grans burgesos com el banquer
 Juan March, van sotmetre a tot un poble.

Selecció d’articles on es relaciona el mon taurí i les seves posicions ideològiques a la guerra civil:

http://www.memoriahistoricacartagena.com/2010/02/los-toreros-del-fascismo-espanol.html

http://guerracivildiadia.blogspot.com.es/2012/09/juan-march-i-ordinas-1880-1962.html

c35

1358910812_740215_0000000000_noticia_normal

Barcelona bombardejada

Inicialment els grans rics van posar uns diners, que ja recuperarien més tard, utilitzant les vides i els diners de tot el país, per continuar dominant i acabar amb un sistema republicà, molt revolucionari i perillós per als interessos de la classe dirigent. Sembla un Deja vu no? (per a més informació de #qui va pagar la guerra, aquest petit article http://www.publico.es/actualidad/financio-guerra-civil.html )

DE02009

milicià dona un petó despedint-se de una nena a la estació de Barcelona, bonica foto de R.Kapa

Selecció de Fotografies:

http://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/death-loyalist-militiaman-muerte-miliciano-republicano

http://www.abc.es/especiales/guerra-civil/fotos.asp

3.- #Fets històrics de la guerra civil: aquesta web és un recull dels fets per qui li puga interessar.

http://www.ranimirum.com/guerracivil/1936.htm

4.- Petit homenatge a les fosses comunes

La transició va ser un pacte de silenci, moltes coses s’havien d’oblidar per 205_1314356711franco_y_millanhabilitar un règim integrant una certa estructura de l’estat en la “democracia monàrquica”, garantint que aquesta petita estructura continues i pot ser continua en certa manera manant. (molts empresaris, polítics, jutges, policies, funcionaris i moltes persones que havien col·laborat amb mes o menys impunitat sota el franquisme a l’hora de represaliar la dissidència que sempre hi va haver al règim franquista, tant al principi com al final, s’havia d’oblidar per poder habilitar un règim monárquic parlamentari i no provocar la revolta popular, que ja s’havia esclafat l’any 39.

12885851_1077028452340224_543428913893296503_oVolem destacar la poca col·laboració per recuperar la memòria històrica que hi ha hagut, i que tard o d’hora s’haurà de fer una feina molt més completa de conéixer les salvatjades del
cantó que va guanyar la guerra, dels que la van perdre ja se’n van aprofitar els 40
anys de dictadura per escampar fets i mentides tot d’una, i clar que es van cometre, però ja van ser prou jutjades i difoses. Un fet quasi oblidat és que entre el 1936 i el 1951 van desaparéixer prop de 115.000 persones, (cosa que en situa en uns dels països amb més desapareguts, el segon del món), molts es troben en les anomenades Fosses Comunes. Dignes d’estudi. Fruit d’aquest esforç simbòlic que han fet molts i volem posar el nostre granet de justícia històrica. Podem observar i veure com a element a considerar els mapes de les Fosses Comunes en el nostre país, n’hi han moltíssimes en tot l’estat espanyol, però queda molta feina de recuperació:

Fosses Comunes a Catalunya

93577c87bd04de746a99a3bdc59da787

http://fossesirepressio.cat/

En aquest article dels diaris us expliquen un mica aquest treball.
fossa3 fosses

36ko Gerrako gudako fusilatuen hobien inguruko erakusketa, "hobitik ateraz, duintasuna berreskuratu". Irudian, erakusketako La Andaya hobiaren argazkia. La exposición "Exhumando fosas, recuperando dignidades", donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

La exposición “Exhumando fosas, recuperando dignidades”, donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1j9Anqwo4f5xxHQz2FJQA-_ghg_M&hl=en_US

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/05/actualitzen-el-mapa-de-les-fosses-comunes-de-la-guerra-civil-i-el-franquisme-1039.php

http://www.naciodigital.cat/noticia/79369/generalitat/posa/al/mapa/desenes/fosses/comunes/ponent

Fosses Comunes d’Euskadi

http://www.directe.cat/noticia/362914/espanya-2n-pais-del-mon-amb-mes-fosses-comunes-per-obrir

http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.eus/r48-contmhvi/es/contenidos/informacion/fosas_franquismo_backup/es_fosas2/index.shtml

Fosses Comunes a Navarra29E9C1FD-EF82-680B-403BA1342D9D8BA2037-copiar

https://cronicasapiedefosa.wordpress.com/2015/12/13/las-fosas-comunes-navarras/

Fosses Comunes a Andalusia:

http://www.juntadeandalucia.es/administracionlocalyrelacionesinstitucionales/mapadefosas/

Fosses Comunes a Espanya: 

Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Estépar,_Burgos

http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm

No es pot reconciliar la memòria si amaga els represaliats i els vencedors fusilamientos-en-una-fosa-comc3ban-en-fuentebella-navarra-en-septiembre-de-1936il·legítims tenen impunitat per difondre les seues mentides, com les que podem trobar a les Webs dels guanyadors franquistes que encara no entenem com s’ha democratitzat la societat, l’apologia del franquisme és impune, i pot rebre subvencions i ajudes, …

http://www.fnff.es/ aquesta web terrible d’ara és un exemple d’impunitat d’uns que són obertament franquistes, falangistes, feixistes i fan apologia del terrorisme i dels cops d’estat)

5.- Resum Guerra Civil

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil.htm

gc 2

6.- Petit recull d’alguns vídeos de la guerra civil


Cal No!!! Oblidar, tot i que si pots veure’ls potser ens posen la pell de gallina::

https://youtu.be/AwBMWwr4_pY

https://youtu.be/Q5BMGI2dDEk

https://youtu.be/_5pxPPBs_gU

agusti-centelles-guerra-civil-nueva_tinima20111003_0337_18

Versió britànica: https://youtu.be/46B5bjjsaU8

Maquis documental:

https://youtu.be/AVogn6iMROc

7.- Petit recull d’algunes notícies que anirem ampliant:18 de juliol guerra civil. Foto 1

http://www.sbhac.net/Republica/Prensa/Prensa.htm

1235656344_0

https://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctimas_de_la_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola

http://elpais.com/elpais/2010/05/26/actualidad/1274861827_850215.html

d30beb70253800cd83a944ff3b1ab8bf

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/07/18/catalunya/1468871116_473637.html


#una xicoteta anècdota

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/guerra-civil/

camic3b3-blindat-terrassa



marinaginestbarcelona19

“Quins temps seran els que vivim,
que cal defensar l’obvi”.
Bertolt Brecht

“el senyoritismo” del “petit” burges que “poc” ajuda al poble.



NTc2NjQxNzkyXzgxZDA2ZDQ1MWU=_65613_6671_1-404x395
Els Burgesos o els “senyoritos”


El “senyoritismo” te diferents tonalitats, com diu un amic, dels provincianisme dels “petit” burgesos fins als progrés endollats que “poc” fan pels pobres, acostumen a ser moderats i estómacs agraïts, sempre al centre de les discussions, no es posicionament políticament, per això ara son plurinacionals reformistes, el que trien per naturalesa es el centre i la moderació i critiquen als diari-de-girona-reportatge-la-catalunya-dels-burgesos-una-altres per que fan posicionament o volen feina o un país millor amb treball per als que no tenen, bé endollar-se diu la “petit” burges, i així protegint l’apreciada feina tenen garantit l’endoll per tota la família i els seus amics, del clam passen al clan, com el Barça, poden arribar a omplir l’espectre de la socialdemocràcia conservadora molt a prop de les democràcies cristianes, també conservadores, fins nous fenomens lerrouxistes o ficció-federalistes actuals, com no?


P1210548

Encara que darrerament poden ser nacionalistes per supervivència política, be sempre en certa manera ho han sigut, la nació dels que tenen pasta o dels “pijos-progres” del centre ubicat geogràficament i políticament, del centre de tot, que es diferent de la frescor rabalera, de la dels pobles i pobres dels extraradi o del barris de la perifèria i les classes populars o de molts dels treballadors que no arribem a final de mes, a vegades menys cultivats en la vinya cultural, encara que fa uns anys hi han honroses excepcions que confirmarien la regla. Normalment no han treballat mai sense els beneficis d’altres endollats, dons tenen sous dels anomenats polítics, a canvi d’un treball com a representant del endoll mes grans.salut_i_forca_al_canut--i-13562348882201356232116321

No son molts, a vegades fan castells, un altre dia parlarem del lobby del mon casteller a la nostra ciutat egarenca i la seva capacitat d’ocupar llocs estratègics, amb poquet suport popular, ja que poc fan per la ciutat i la majoria de la gent, si per les forces de les seves butxaques antics canuts, també acostumen a practicar tastets de cultura popular per relacionar-se amb el poble, ells son els cultes que salvaran la cultura, però com a mínim el seu patrimoni i la cultura familiar, encara que a vegades fan veure que guien al poble, es seu poble es tan petit, que no passa de les seves families. Poden militar o votar a qualsevol partit, darrerament queda canut-2millor a un d’esquerres, que hi ha molta gent rebotada,  poden ajudar al tercer mon, i ser solidaris, amb no se sap qui? no se sap on? però elles si que ho saben, a vegades fan castells per que son molt “xulos”, es veritat, però la solidaritat, el treball i la igualtat de l’esforç col.lectiu per una construcció i la gloria de tots, ells no mes la practiquen en els castells, despres en la vida real, la gloria i els diners per a ells, els cultes, l’esforç, el treball i la solidaritat per als altres, els treballadors o els cutres.IMG_1504

Acostumen a prodigar partits dels que manen això si, i si els veus en un que no mana, es per alguna cosa, fruit del seu olfacte, a vegades bastant desenvolupat, encara que els perdi la classe mediocre petit burgesa que no mes busquen el negociet particular, tot i que es podria dir que no els hi ha anat mal de moment, no pensen en el demà dels que no tenen la seva sort, ara s’ els reconeix una certa capacitat per anticipar-se, per que quant trien aquell partit que no mana molt, ells saben que segurament manarà ,encara que els hi costi una mica. I fan molta gracia quant els veus tirar de lluites passades, dels seus avis o quant eren joves amb Franco, eren temps difícils on calia lluitar diuen, però ara ja no es necessari, ja no toca, ara podem votar, ara son reformistes, ara s’endollen amb els nostres vots o abstencions, tot els hi va bé. Ni han que sempre han estat endollats, portant un par de generacions o mes. Però de lluny se’ls hi veu el llautó.atentado del liceo3

Juguin a Pokémon o a ser esquerra divina de la mort, mena de comunistes o republicans. Líders del coaching o del negociet privat, que ajuden amb l’endoll es clar. Tenen un proba definitiva, la construcció nacional d’un país mes just socialment i ecològicament, si tot aquest sacrifici que fem i farem es no mes per donar-los uns anys de gloria i molts diners per les seves butxaques ho pagaran, tard o d’hora ho pagaran. Si per contra la seva posició es per ajudar a construir un país mes just i bo per la majoria, tot país ha de tenir els seus “señoritos” es clar i ara toca pactar fins amb la dreta nacional, en el nostres procés de construcció nacional, es clar, que tenen dret a mos, però sempre s’ en duen el millor mos, i tenim ganes de ser no bomba orsinimes pobres per un dia, els que sempre ho hem sigut, i tastar eixe mos, però com a mínim que paguem segons tinguem i segons mengem, no paguem sempre el mos que ells es mengen…

O tots pobres o punxem la pilota diuen, be hi ha una altra solució repartim la riquesa i juguem per un joc que afavoreixi una relació entre iguals o pareguts en oportunitats i recursos, majoritàriament parlant, aprenent a desenvolupar una especial sensibilitat per als que menys tinguin i mes ho necessiten, cosa que ara es lluny de que es vegi en aquesta la nostra autonomia, ciutats o en l’horitzó socio-le-petit-journal-ilegalismo-anarquista-banda-bonnot-di-giovanni-expropiadorespolític actual.

Per acabar us recomanem aquest article que parla de coses paregudes…

https://miguelorenteautopsia.wordpress.com/2016/07/04/el-senoritismo/

De l’amor líquid, els temps líquids a la modernitat líquida, de Zygmunt Bauman

Origen del debat, uns quants antecedents teórics d’en Zygmunt Bauman

#Bibliografía Grauita de Zygmunt Bauman (11 llibres per compartir)

bauman

https://redfilosoficadeluruguay.wordpress.com/2016/06/28/zigmunt-bauman-es-posible-que-ya-estemos-en-plena-revolucion/

maxresdefault

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/nomadas/19/avrocca2.pdf

mapa-video-1

http://www.theclinic.cl/2016/01/09/zygmunt-bauman-el-conflicto-ya-no-es-entre-clases/

zygmunt-bauman-3-638

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/01/16/actualidad/1389876142_361606.html

Debat

Introducció

El pare del mon i dels temps líquids, l’amor líquid i l´home liquid, de #la modernitat liquida un socialdemòcrata que anuncia que ja 2562108-liquido-hombre-corre-sobre-el-agua-3d-illustrationha començat la revolució, i a l’estat guanyant el pp, o aquest senyor es precipita o anem molt malament per a ver començat la revolució. En tot cas val la pena llegir-lo, es un referent intelectual de la nostra actualitat, de la socialdemocràcia moderada i “liqüada”, diuen.

7254445-Hombre-con-l-quido-llena-la-cabeza-y-el-medio-ambiente--Foto-de-archivo

Nus:

Per començar dir que en la descripció de la realitat te certa gracia, però a l’hora de veure i buscar solucions, aquí es on mes grinyola en #Zygmunt Bauman, que sembla de la casa baumman (metàfora local tiempo-liquido-baumanegarenca), el personatge, hi ha quelcom massa descriptiu i una mica simplista, hi ha qui l’anomena escèpticista líquid individualista, que oblida clàssics que ja feien aquest anàlisis però ho deien amb d’altres paraules més clarificadores no liquides i diuen que fins hi tot millor explicades i arriscant amb les solucions, però esta de moda, això si, però falta veure solucions possibles al problema que planteja, que ell s’estalvia d’argumentar, donant un salt fenomenològic una mica especulatiu.topic-3

 

Desenllaç i Problemàtica

Altres explicacions aportades per altres autors apunten com saps a l’emancipació de la classe obrera i treballadora, producte de la #lluita de classes, sigui per col.lapse del capital, sigui per la utòpica possibilitat de la Capitalistpyramid_posterconstrucció d’una societat més justa internacionalista, en la defensa d’uns drets dels treballadors més consolidats. Però mitjançant relacions de petits estats macro-organitzats, no fem demagògìa,que ja no es necessiten estats, un be negre, ni individus que lluitin individualment es podrà fer gaire, individualment no naixem, ni vivim, ni lluitem, ni ens eduquem,ni ens curem no mes morim, diuen, es clar que s’ha de globalitzant els drets i les lluites, i els estats i les seves organitzacións son un eina fonamental, però estats que articulin drets socials, i ara per ara no anem per acì, d’acord, van millor la globalització del mercat de l’especulació i els drets dels #capitalistes, aquests sempre per davant, en contra de les classes populars, treballadors i defensors dels drets socials organitzats com podem per mantenir un dur combat amb el capital moltes vegades lucha-de-clases-300x283sense estat, llavors mes difícil ho tenen, per que els mercats be que estan organitzats tenint-los davant, amb els seus representats, la majoría dels politics d’estat o d’europa don representats dels que manen, els seus gestors i les seves màfies, estan ben organitzades en l’actualitat (FMI, CEE, OLP,…), no ens ha de hqdefaultsorprendre llavors que ens guanyin a vegades, alguna elecció al parlament, la classe dirigent que s’apropia com sempre dels estats i els seus gestors, que defensen mes els poderosos mes amagats i la economia especulativa que ajuda a les classes dirigents menys bel·ligerants, a cani aquests sectors especulatius
(Exemple els bancs, societats d’inversió…) reben menys pressió fiscal i molts avantatges per als seus negocis transfronterers capitalistes, molts mes que l’economia productiva i la dels treballadors, molt mes regulada, fiscalitzada i ficada en estancs, nacions i regions, per debilitar les classes populars, despleguen tots els diferents convenis i les legalitats locals ben diferents, la deslocalització i l’evasió de divises, quant hi ha massa tensióCAPITALISMO-LUCHA-DE-CLASES-32 han d’anar assegurant una mica de benestar i d’ accès al consum que afluixi la pressió social, però la violència estructural que genera el sistema en les seves contradiccions ha de sortir per algun lloc, aquesta lectura no es d’ en Bauman, aquesta darrera
lectura es troba mes a l’esquerra de la seva posició moderada socialdemòcrata descriptiva que te, una solució pot-ser mes individualista que descriu i no es mulla en donar solucions, i això que s’estalvia…
Segon Final o Inici d’un altre debat06_01_LuchadeClases

Comencem un altre debat, per qui li pugui interessar…Hi ha qui diu que veien el col·lapse del sistema, alguns capitalistes o empresaris explotats pel capital comencen a desenvolupar #l’ ètica empresarial i #l’etica dels negocis, s’escolta dir que el bon empresari ha de ser bona persona, ja veurem per on va el debat i els fets descriptius, si penseu diferent endavant, però per damunt de tot Salut a la gent de be.





Sobreviure a la mediocritat guanyadora

cropped-crear-poder

Sobreviure a la mediocritat guanyadora. Al tongo electoral de la societat del consum salvatge d’aquests neocapitalistes temps.

 

relolutionrevo3Als estrellats podemites que s’uneixen massa bé per dalt i poc per baix, quant el seu missatge polític el confien en experts en Màrqueting i no en els moviments socials, molt malmesos per les polítiques neoliberals, o en líders socials reconeguts i representatius que continuïn en les seves lluites, i no les deixin per un bon sou oblidant-se dels orígens fàcilment, així guanya la màfia que tingui mes diners que casi tot ho compra.

 


F86Aquests líders no representen a cap poble majoritàriament , tan sols els seus lucratius interessos potser legítims però massa personals ja per nosaltres, i posats a fer es mes fàcil reaccionar a la dreta de sempre, que no a aquest reformistes pseudo esquerrosos, que molt chiste_padylla_democracia_reallluny han arribat amb la poca representaciósocial que tenen, encara que es molt perillós que afegeixen mes desil·lusió als desencantats i pessimistes produïts en sèrie per la nostra dolenta educació i salut qualitativament parlant massa competitiva e individualista on casi tot es voto-utilquantificable i les solucions s’ha de comprar, així com als mitjans d’ informació on prevaleix massa l’ intracendència que segueixen models de negoci on prima el benefici propi, que s’ha fet de l’ètica? Si la filosofia la volem oblidar, com s’han oblidat els drets humans.

Chiste Erlich Democracia
La #República Catalana o la prenem nosaltres o ningú ens la donarà, ni podemites reformistes, ni socialistes poc marxistes i molt menys ciutadans peperos espanyolistes o nostàlgics franquistes, que es quedin amb el seu rei Felip, mes aviatM&D-16-Mayo-2011 marxem i ens responsabilitzem del nostre present i futur o passat que vindrà millor ens anirà.

 

Tots tenim les nostres contradiccions, una de les nostres es com varem tractar de malament a #Guardiola, unes de les persones que feia interessant un esport prou mercantilitzat i de la necessitat de grans timoners que tenim, una majoria el votaria pel que fos… , o com #Messi plorava per perdre les darreres finals, som temps difícils per els perdedors, pocs se’n recorden que aprens mes en la derrota que guanyant, nosaltres les classes 13312763_1594860370806101_9188530941188509529_npopulars sempre hem perdut, es la dignitat que ens queda i aquesta no la perdrem, voldria dir-te Messi ara que tens límits humans que et fan mes grans, que tornis al teu equip, que encara no te “patria”, que t’estimem quant perds i a vegades guanyes, i si tenim “patria” es una república somiada, mes a prop dels teus somnis de victorià cap al teu poble del que et puguis imaginar. Tot i això et direm que el futbol no mes es futbol, i que a la vida hi han coses molt mes importants, crec que ho saps, però moltes persones a vegades ens oblidem.

 

Poquet pa que massa d’hora es fa dur i pèssim circ decadent que dura massa. Podrem despertar i fer realitat els nostres somnis, on el comú te un valor per sobre del particular, o continuarem mig adormits i amb els tòxics anant tirant per oblidar, i deixar-nosmafalda8
explotar i furtar amb mes facilitat? La república no es la solució, es el camí de la justícia social en defensa de les persones, la seva salut i educació, i el seu treball, fonamentats en el seu medi ambient natural i cultural. Jo crec que el nostre petit país si es desperta es alegre i combatiu, hem de triar per la responsabilitat de la llibertat incompleta desperta o l’esclavatge submissió irresponsable i alineadora somnífera, via fora i visca la terra! lliure!!!emiliano-zapata-mexico

Petita Historia del Kasal Popular Les Arenes amenaçada per Wikipèdia(cada dia menys lliure)

Kasal Popular Les Arenes

kasalpopular

Fa poc varem participar en la elaboració de una petita historia del #Kasal Popular Les Arenes a Wikipedia, cada vegada menys lliure, però aquest portal col.laboratiu segresta la llibertad i la veracitat de la nostra historia i no vol reconeixer la nostra petita hitória, de 30 anys i es per això que la fem, però diuen que li falten referències  i hem de millorar l’article i el format , o pot-ser parlem de veritats i persones que no us agraden, si ens la borren perque potser no tenim temps de modificar el que ens demanem, ells van massa rapids quan volen i nosaltres massa lents, ara per ara ja l’hem salvada, gràcies a la nostra web, on podreu consultar-la, aquesta verídica petita historia, es la nostra, y millor que nosaltres que l’hem viscuda no la poden explicar, esclar que podem apliarla més, no ens deixen pujar fotografies, no podem afegir links, sempre podrem millorar l’estilisme i les formes, es clar, però requereix temps i paciència, tornarem a referenciar-la, però la nostra historia es així i aquesta la nostra referencia actual, moltes vegades han intentat esborrarla (unes quantes), aquí wikipedia patina una mica, i es menys lliure amb cada eliminació, millorarem la narraciò i tard o d’hora hi serem, i si ens torneu a borrar tornarem a ser. Estem acostumats. IMG_3962En pro de la nostra veracitat mirem de reproduir el que ens diuen textualment, i això ens diuen, ho enteneu? Si sou experts, agrairem informació complementaria.
Wikipèdia diu:

Nosaltres diem això:

Kasal Popular Les Arenesnens a l'entrada del omnia

Situat al barri de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor al costat de la banda est de Riera de Les Arenes, a Terrassa. Es la seu Social del Centre Juvenil Les Arenes, l’ Associació de Veïns d’ Habitatge Social La Grípia, l’ Associació per l’ Atenció i l’ Acolliment Psicosocial DSO i d’altres associacions situat en un local municipal amb 30 anys d’història, on treballen col·lectius i associacions per la dinamització comunitària, l’educació inclusiva col·laborativa, els problemes psicosocials i culturals de la nostra comunitat, així com la salut mental de les persones, allà a la perifèria de la ciutat terrassenca perifèrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

IMG_3971

En aquest local municipal es va començar a construir la Falla del Barri de les Arenes als anys 80 (varen fer 12 falles, cada any el fi de festa de la festa major del barri, es cremava la falla, amb castell de focs i actuació del grup de cultura popular Grup de Diables de Sant Llorenç), Amb l’implicació de la AAVV del barri i l’ Inem es va fer un curs d’electricitat per aturats, per mirar d’arranjar l’ instal·lació elèctrica del local-magatzem llavors, després l’any 88 va començar a ser la seu de l’entitat juvenil , en aquella època local-magatzem juvenil. El Centre Juvenil Les Arenes porta 30 anys organitzant, treballant, lluitant i mirant de dignificar les vides dels joves i dels membres de la seva comunitat, així com reivindicant per tal de disposar d’una seu en condicions igualment dignes, per tal de dinamitzar i organitzar la població juvenil en un primer moment i la població en general en lakeep-calm-and-república-catalana-1 mesura que hi van participant d’altres associació amb una mira mes amplia, amb una especial sensibilitat sempre per als qui pateixen processos d’exclusió i marginalitat en la nostra comunitat, lamentablement hem trobat poc recolzament oficial i poca implicació necessària per resoldre el problema per part del Ajuntament de Terrassa i d’altres administracions, arribant a l’esperpèntica situació que la Generalitat es comprometia finalment després de moltes pressions i com a reconeixement de projectes social desenvolupats ha arreglar-la si l’Ajuntament de Terrassa cedia el local-magatzem municipal als representant veïnal de l’AAVV, però de forma sorprenent ens vàrem trobar la negativa dels representants democràtics de la ciutat, l’ alcalde llavors Pere Navarro, preferia que no s’arreglés i castigava als col.lectius per criticar-lo pot-ser, o pot-ser per mirar d’aturar “deien l’entrada de convergència al barris”, que era qui governava a la Generalitat, unes operacions moltes vegades anomenades que no responien DSC_0048els interessos de la comunitat, en canvi l’ administració local, sempre ha estat governada en l’era de la monarquia democràtica pel PSC i els diferents socis del govern de la ciutat ( podeu consultar en la historia del ajuntament de terrassa com ha governat molts anys PSC sol majoritàriament, però també PSC i IC, PSC IC i ERC i el darrer i sorprenent PSC I CiU amb molts polítics i tècnics municipals de molts colors polítics amb la mateixa grisor com a resposta respecte al nostre projecte) que han anat passant, prometent o sent indiferents depèn del moment i capritxosament variant durant tot aquest temps, però en general sense donar el suport mínim que calia, i l’estabilitat necessària, fet que ha portant a aquest col·lectius tant a reivindicacions, lluites, denuncies, jornades d’arranjaments DSC_0042autogestionàries, sol·licituds de col·laboracions i moltes cícliques reclamacions que encara duren. Aquesta llarga lluita es necessària i continua doncs, la seu es troba en part en un local municipal i en altra part en un local que finalment vàrem haver de comprar i es titularitat en l’actualitat del Centre Juvenil Les Arenes, jugada especulativa que patirem i que ens portà a la compra d’un local adjacent per garantir que no ens fessin fora a les entitats i col.lectius que hi treballaven, com era intenció i així ens ho varen comunicar l’any 1998-99 per part de l’Ajuntament, cansat de les nostres denuncies miraven d’acabar amb el problema pel dret. Varem encetar una campanya per aconseguir els 5 milions de pessetes de l’època en una impressionat feina col·laborativa i autogestionària de la nostra comunitat, que va donar els seus fruits.IMG_3968

També hem de dir que s’ha tingut un mínim de reconeixement d’altres administracions, institucions, persones a títol individual i molts altres col·lectius que en reconeixement a la feina socioeducativa feta han donat el seu suport indispensable per a la supervivència del nostre projecte (institucions, polítics i tècnics de l’orbita de CiU, ERC e Independents ha anat donant ajudes o colaborant per tal de demanar i rebre una mica de suport de la CEE amb els programes de Joventut amb Europa II y III , o del DURSI, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Generalitat per a donar suport en un parell de projectes d’innovació social i tecnològica, com també amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya, en un altre projecte que en l’actualitat ja te 12 anys,el Punt Omnia Les Arenes, un aula multimèdia que una mica desfasada, que segons els responsables actuals te intenció de renovar els ja obsolets equips i eines, per afrontar nous reptes de futur), per el denominat Departament de Treball, Afers Socials i Famílies també de la IMG_3965Generalitat de Catalunya, els objectius d’aquest projecte son molts (consulteu el molt interessant projecte social i comuniatri XARXA OMNIA) desenvolupar processos per la promoció i formació en l’educació i us de les TIC i en l’orientació e inserció laboral, així com en l’alfabetització digital de la població no nativa, i la promoció dels usos socials,comunitaris i pedagògics dels natius, El Centre Juvenil Les Arenes es una entitats amb un cert recorregut que va fundar en el seu moment el Consell de la Joventut de Terrassa, o el Moviment d’Esplais del Vallès o va ajudar a desenvolupar el kasal popular les arenes, també va ser de les fundadores d’aquest projecte dels Punts Omnia i que ara al 2016, vol renovar-se i rellançar-ser amb nous equips i eines pedagògiques per desenvolupar la nostra interessant tasca, com a peculiaritat i tret distintiu sempre hem treballat amb software lliure a partir del 3 anys en endavant, desenvolupant un treball col·laboratiu, inclusiu, creatiu, d’inserció i de dissensions socials i comunitaris, petits però amb molta dignitat i valentia. Com el nostre Poble.catalunya2

En aquesta seu treballen les persones que pertanyen a tres associacions i uns quants col·lectius:

Centre Juvenil Les Arenes, fundat l’any 1969.

Associació de Veïns d’ Habitatge Social La Grípia, fundada l’any 1996.

Associació per l’ Atenció i Acolliment Psicosocial DSO, fundada l’ any 2008.

Associació Ecologista GEA, fundada l’any 1998, l’any del camp de golf que no oblidem.sorolla_foto_fotosTmp_sorolla

Associació de Dones de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor, l’any 1994.

Seu de d’històrica tercera Radio Lliure de Terrassa Radio Barraka 103.2 FM, juntament amb Radio Kaos del barri Can Anglada i Radio Tse-Tse al barri del S.XX.

Seu del Primer Punt de Trobada Clown de Terrassa.

Seu de molts Col.lectius Socio-Culturals: En aquesta seu social, treballen i han treballat molts col·lectius culturals de la ciutat, com el Grup de Teatre “Pan Duro y Altramuces”, Grup Multimèdia i Video DJ Base Iluminati Projectum, Grup d’accions creatives psicodramartistics Alternatiu X i La Polaca, i molts altres associacions formals e informals que han passat i treballat en aquest casal com grups de cultura popular, grups musicals de rock, de punk i flamenc. I un últim vessant que darrerament dóna vida és la utilització de col·lectius i plataformes cíviques en defensa dels drets socials.image-work-miro_catalunya_avui-11163-450-450

Històrica efemèride per sempre recordat va ser el passat 23 de Gener del 2015 quant es va celebrar la consulta popular a la ciutat de Terrassa, sent la nostra seu el col·legi electoral del barri en les eleccions per la Independència de Catalunya, es van guanyar per un 95 % el SI, amb una participació de prop de 1000 persones.

Situat al Carrer Calaf número 46 baixos, al barril de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor,amb al Codi Postal: 08227 de la ciutat de Terrassa i el telèfon: 93731786

Ara es l’hora de somiar en la República Catalana

 

keep-calm-and-república-catalana-1





Ara es l’hora de somiar en la República Catalana,

Al Kasal Popular Les Arenes hem fet un exercici col.laboratiu, ens hem donat uns dies per somiar quina Catalunya volem, hem quedat un dia per debatre i no  hem tingut prou, quedarem més dies, i encetarem un altre debat obert, on volem compartir els nostres somnis, per una República Catalana que sapiguem estimar, volem posar a debat les dues nacionalitats, les tres posicions possibles que exposarem, acompanyades d’un sou social d’inserció i formació per a dos d’elles. 

Companys i companyes ha arribat l’hora de donar un pas endavant, cap a la República Catalana, arribat l’hora de posicionar-nos com a poble, i de assegurar-nos que la majoria del poble ens seguirà, no tot ell serà possible, el tot es un ideal universal mes propi de les ideologies totalitàries, però si crec que serà necessària una majoria representativa.image-work-miro_catalunya_avui-11163-450-450

L’estat actual de les coses pinta molt “xungu”. Fa anys que els que vivim a una zona castellanoparlant de l’àrea metropolitana, on certa demagògia ja fa temps que es va instaurar,  anem patint la dificultat de fer-nos entendre, la polarització per ara ha radicalitzat la simbologia mes reaccionaria de Espanya, els èxits de la selecció i del Madrid es un dels símbols potenciats que observem s’han visibilitzat mes encara, començant pel Foro Babel i la campanya de Ciudadanos, la crisis econòmica i la mala gestió que va fer CiU  en el seu moment, l’únic sorprenent, s’ha de reconèixer, va ser el gir cap a l’ha independència , sigui per supervivència o per convicció profunda, tan profunda que no es veia, però benvinguts si defensen els anhels d’un poble, molt diferent es  la ambigua posició del PSC i dels podemitas, quina llàstima ens fa veure militants comunistes i socialistes, que n’hi han, remant en contra d’un poble i una classe dirigent que han mirat de gestionar la seva crisis que també se’ls podia endur, recollint rèdits de l’unionisme o reeditant la vella cançó federalista,  mirant de frenar vots cap a ciutadans i reactualitzant el seu lerrouxisme, fan un gir cap al psoe oblidant-se de la “c”, com feia temps s’havien oblidat de la “s”, sense problemes i sense complexes, això ha ajudat poc en l’ àrea metropolitana, a unir un poble alegre i combatiu. ViaLliure-460x272

Però això per contra també ens accelera la necessitat de tirar el procés de construcció nacional endavant, de encetar oportunitats, de desenvolupar una societat mes justa e igualitària, rica i plena, de compartir els moments històrics que vivim per construir un país entre totes les persones que volem un mon mes humà , digne i creatiu, començant per la nostra família, comunitat, poble o ciutat, país, Europa i el mon  actualment massa malalt en el que vivim. I ara toca definir el nivell de poble-país, per ajudar a guarir i sanar els altres nivells, per que sigui mes inclusiu i democràtic, i es pugui donar l’oportunitat de continuar creixent econòmicament pero amb ètica i valors socials, en salut aturant la privatizaciò i en defensa del nostre malmès medi ambient, desenvolupar-nos educativa i culturalment, créixer en un nou model de manera sostenible i homeostàtica,  equilibrada, inclusiva, igualitària, creativa i saludable. 

500px-La_esp_Rep._Federal,_Rep._Unitaria_(2)

Aquest  es un model de creixement que no va per les vies clàssiques de fer-nos més rics i amb més èxit, mes famosos i mes feliçment capitalistes,  un estat del benestar una mica desmantellat avans que arrives, fruit de les exigències de la troika ja sigui pel endeutament o/i les males gestions fetes fins ara pels gestors públics, fruit de la deslocalització, l’especulació dels bancs i l’evasió de divises, la corrupció generalitzada i la poca ètica d’un determinat sector empresarial, i alguna cosa més que continuen generant una greu crisis, que arriba fins ara i ofereix menys feina en general, pitjor pagada, en canvi pujen els preus, l’emigració que es queda sense feina, la població jove i molts treballadors que ha de marxar,  com anem perdent poder adquisitiu, la riquesa que s’acumula massa en els de sempre i que  es troba molt mal repartida, tot això i mes ofereixen un horitzo poc encoratjador, el creixement o l’evoluciò feta fins ara no han millorar els indicadors econòmics i laborals al contrari, salten totes les alarmes socials, per on anaven, treballem tots menys i una mica pitjor, en salut i educaciò hem empitjorat, això ens fa patir la crisi a cadascú de maneres ben diverses, l’atomització del patiment ofereix pocs espais aparentment comuns e igualitaris, forma part de l’obsolescència del benestar i de la classe treballadora, que per drets, afegim la cançó del sobreendeutament facilitat ara pels bancs passa factura, la gent torna a perdre el seu habitatge, i tornem a les reivindicacions veïnals del 70 i 80, la gent vol un habitatge, millor educaciò, sanitat… Volem un lloguer social assumible, volem treball i defensar els nostres drets, encara que la clase empresaria s’aprofita per donar el pitjor treball i en  les pitjors condicions segons les seves possibilitats d’explotació. La salut i l’educació no mes milloren si les pots pagar…

erik-encinasEn canvi mes que mai necesitem un treball que ens doni vida e ilusions, una educació que ens faci mes lliures i creatius, una sanitat que guareixi i no enriqueixen a les farmacéutiques i a uns quants hospitals privats, necessitem aturar els pirates privatitzadors, desenvolupar un treball digne que alliberi i unes relacions socials que millorin per fer-nos estimar als altres, al teu poble i als teus veïns, tot un repte a desenvolupar de maner que la vida de totes sigui mes respecta i digna, sense distinció  o discriminació econòmica, sense marginació per la classe social, pel sexe i el posicionament sexual de cadascú , per la religió  o la seva espiritualitat, encara que la nostra nació republicana  estigui exempta d’aquesta possició religiosa, i sigui atea o laica, haura de respectar les diferents religions, així com la llibertat d’expresió i les opinons de les difertents ideologies polítiques, si aquestes respecten als altres per igual, aixó ofereix una problemática actual al no tenir garantida una dignitat comuna, la demagogia i el populisme van creixent, l’integrisme con a defensa del colonialisme debiliten la posició d’occident. Aixecar tanques i deixar que s’ofeguin els que no poden pagar-se un creuer…

Com resoldre aquest adjucat i els problemes humans derivats, ens ha de empenyer tambè a voler construir un pais mes just, amb mes capacitat de resposta democrática,  i a mes  haurem de estudiar com fer-ho, aixó no esta garantit sota cap posicionament e ideologia política fins ara conegudes, però mes que mai hem d’aprendre dels nostres errors que segur els farem i que vindran, hem de fer creure, si ens ho creiem, que volem disposar d’una millor eina per la cultura i l’económica del nostre país, hem de visibilitzar un desenvolupament fruit del coneixement colaboratiu, hem de treballar  per assaig i error, i apendre del errors, hem de fer participar en la construcción nacional el maxim de representació social, s’ha de debatre, un debat de idees i paraules, i això no s’esta fent, diuen que el fan els experts, però si volem compartir les oportunitats ha de ser ja de bon començament, de bon inici, per que les dificultats be que les compartim, no hi ha un camí pre-definit, ni un èxit assegurat, però sens dubte val la pena fer-ho, pels molts que ja l’havien començat, pels que  hi som i pels que vindran. Volem oferir un mon mes humà per als que vivim ara, donar mes oportunitats als que menys tenen i a  les noves generacions que ja creixen  i naixeran. I si això es una utopia, volem viure-la i ens volem equivocar, preferim això que la tristor de la realitat.   

tàpies_cat_7_senyera_estelada

Es clar que sabíem que la polarització del procés portaria la tensió i l’agressió dels que volen un altra cosa, o tenen pors de deixar la seva relativa zona de confort. Qui te un present per anar tirant pot-ser es legítim que no vulgui res canviar, encara que molts podem veure falta de valentia i generositat, ens falten estratègies pedagògiques per fer-nos explicar . De la mateixa manera que a l’altre costat també van desenvolupant els seus petits canvis i atacs segons evolucionen els esdeveniments polítics i socials. Hem de Començar, a utilitzar un argumentari en el nostre  voltant que no trobem ni escoltem per ara, pot-ser per que no toca o per que es massa aviat, però nosaltres hem decidit llençar-nos a compartir les nostres idees, compartir-les per que aixó tambè es la base d’un pais col.laboratiu, fer-les créixer o canviar-les si es necessari. Enriquir-nos i retro alimentar el procés,  es créixer però conjuntament, solidaria i multi lateralment. Això d’un gran timonel que ens porta on no sabem, que es sacrifica i ens diu que hem de fer, això son d’altres èpoques que hem de superar, si voleu confiar en els experts que s’esperin una mica, que ja hauran d’ajudar-nos, ara s’ha de veure el debat de construcciò nacional, obrir vies oficials, debats a la xarxa i a llocs oficials, s’ha de sentir com Construïm les basses del nostre paìs, que encara resten molt amagats, poc visibles i si es dona es un altre vegada en mans d’uns quants.

I com continuem nosaltres es aprenent a equivocar-nos i afectats per la malaltia de la utopia, volem compartir els nostres somnis, i veure si tenen cabuda en aquest nou país, la República Catalana que entre totes les persones volem desenvolupar.  Avui seran unes idees a forma de manifest, no som professionals ni experts i ja anirant apareixen noves actualitzacions del nostre debat, si es necessari o tenen cabuda, si genereu alguna resposta o li veiem finalitat. Es bo quant ets despertes parlar del teu somni, per a aprendre a recordar, es com la memòria històrica que no s’ha d’oblidar, ens ensenya d’on venim i cap a on podem anar, i perquè som aquí i ara, hem de mirar de entendre’ls per veure que significa i que volen dir, i desenvolupar en les nostres vides, els somnis i la memòria, les utopies i els ideals, mirar de  no confondre-les no tot son tonteries i tampoc banalitats, que si surten per alguna cosa serà. 

republica_catalana

Per començar volem definir el concepte de nacionalitat, no feta fins ara, creiem que fonamental, molts politics, tertulians, profesors e historiadors ens han definit que es una nacionalitat, nosaltres creiem que hem de ser generosos, pot-ser per la falta de generositat d’altres nacionalitats ens veiem ara abocats a desenvolupar la nostra, per necessitat i voluntat. Però creiem que ha de créixer sense  excloure d’altres posicionaments que ara creixen per reafirmar-se o defensar-se, per qui vulgui tenir una sola nacionalitat eixa  serà la seva voluntat, sigui espanyola o catalana, però en la nostra nació moderna crec que es fonamental el fet de poder disposar de dos nacionalitats.passaport-catala-lafunda

I aquí rau, una estratègia bàsica, que hem de poder explicar. Els catalans que vulguin podran tenir, una sola nacionalitat (la catalana o la espanyola), però n’hi ha que voldran tenir dugues la espanyola i catalana que son dos, no son la mateixa i per alguna cosa serà, es tracta de ser tan moderns com en altres nacionalitats, o com els fills de molts matrimonis amb mares i pares de nacionalitats diferents.

 

 Crec que hem de fer entendre que es un fet positiu disposar de dos nacionalitats, es una cosa que et fa més ric, culturalment i en oportunitats. Això no mes molestarà als pobres educats que nomes volen tenir una o que ens volen continuar trepitjant, i esperem que ho vegin com un fet positiu, una cosa que ens pot ajudar a posicionar-nos millor, a enriquir-nos i ja veurem si servirà, tenir una sola nacionalitat es voluntària, i pot ser tant ric com tenir-ne dos, ens hem de fer entendre, per els qui sempre han perdut drets i seguretats, en la nova República Catalana ningú perd, i els ciutadans del nostre país, guanyarà per igual tots podrem triar, no perdran la seva nacionalitat, sigui una o dugues , podem viure-la com una cosa més plena, sigui quin sigui el teu posicionament final es un enriquiment i una oportunitat (es clar que qui tingui ja dugues, dons que sumi una altre i així “narinant”). 

PasaportesCubaEspaña

I repetim per aclarir, els ciutadans de la nació catalana podran triar, ser espanyols, (i continuar vinculats a espanya) ser catalans (i vincular-se a la nació catalana) o tenir doble nacionalitat catalana i espanyola vinculats a Catalunya, veurem com encaixa en espanya aquesta doble nacionalitat, dit de manera infantil en tot cas es no  haver de triar quant et pregunten a qui estimes més al papa o a la mama, i si estimes als dos de diversa manera, els que no mes vulguin estimar al papa, allà ells molt d’amor es perdran, però per convèncer a la majoria de la gent pot-ser hem de donar la possibilitat de estimar les dos persones com qui estima dos nacionalitats, sent el nostre país una República Catalana on serà mes fàcil estimar. Son  Tres posicionaments que tenen dos nacionalitats i no tan sols dos posicionaments confrontats. Es guanyar recolzament dels espanyols de Catalunya que també volen ser catalans, i molts son dels nostres barris, i ningú encara ho ha vist clar. I deixar respectuosament a qui nomes vulgui ser espanyol o català. (Nosaltres creiem que així guanyem amb el 50 % de la nostra població, com les possibilitats d’estimar-nos per sobre del 100%) kasalpopular

Avui hem parlat del concepte de nacionalitat, un altre dia volem parlar de l’accés gratuït  i universal a la ensenyança, a la salut, i als serveis fonamentals que els pagarem en tot cas segons les nostres possibilitats, com tots els impostos, redits, guanys i beneficis, sota la base d’una fiscalitat justa i progressiva, que tots i totes paguem segons les nostres possibilitats. Qui més tingui que mes pagui, qui guanyi mes que mes pagui, siguin autonoms o funcionaris, no podem caure en la trampa dels rics de tots hem de pagar per igual, això no es just ni pot orientar el nostre pais, i ara s’ha de dir en aquest moments fundacionals.

Una altre article estem preparant i es igual de fonamental, la República Catalana serà rica i plena, i qui no tingui treball, mes de mil euros per exemple ará de guanyar , aixó els experts ho tindran millor que calcular es clar, però un sou social amb contraprestacions haurem de desenvolupar, aquest sou sigui el que sigui, ha d’estar ben definit, votem-lo com a Suïssa, però sense les trampes que s`han escoltat , no es tracte de donar atur, prestacions o subsidis per els que no fan res, i a posterior denominar-los  “apalancats” o vividors , creiem que es fàcil desmuntar alguns arguments una mica erronis i demagogs que veuen que  tothom a casa es quedarà i el sistema s’enfondrà, dons creiem que tenim dret i podem gestionar un sou mínim interprofessional digne que tota la economia de consum pot activar, cap pensió per sota d’un sou digne , i avui en dia per sota dels mil euros creiem hi ha poca dignitat , si aconseguim baixar els preus dels consum bàsics en general, tot podrà baixar, però mai per sota de la dignitat, si la gent te diners per poder consumir o estalviar per impostos directes o indirectes  una part se torna a recaptar i la economia de molts sectors es pot beneficiar. catalunya2

 

Però no volem creure que donem sous com qui dona ajudeta subsidiària, o una almoina per caritat, que això res no canvia, aïlla i allunya a les persones que queden excloses del mercat del treball i la educació, volem ser una República Catalana que aprengui a estimar a les persones que mes ho necessitin, això es tornar a donar una altra oportunitat, es preguntar-nos com fer i com podem ajudar a qui queda al marge a ser unes persones actives i creatives, camí per fer-nos republicans lliures i responsables, per qui no tingui treball, el primer es donar-li un sou digne, però a canvi d’unes hores de treball comunitari que haurem de realitzar, treball que els municipis i l’estat s’estalviarà per poder pagar aquesta prestació, de que?, dons d’uns serveis a la comunitat ,podems especular unes 20 hores mensuals, els experts ho hauran de recalcular si fa falta més o menys, per pagar el sou i la seguretat social aixó creiem es una prestació, que com diu la paraula presta uns diners a canvi d’uns serveis, de la mateixa manera que unes hores per a la comunitat haurem de treballar, recorreguts d’inserció i responsabilitat, i qui vulgui mes llibertat i no treballar per a la comunitat, que en disposi si vol d’aquesta llibertat, però dret a sou social no tindrà. Quant parlem de feines comunitàries, son coses que nos es fan prou bé  fins ara, per falta de recursos i prioritats, uns exemples per fer-nos entendre son el manteniment del colegis i universitats, els boscos i les platges, les rieres, horts comunitaris, jardins urbans, instalacions comunitaries varies, municipals i nacionals, mes de mil feines a fer i més de mil posibilitats, i uns diners que ens estalviem o una millor república que tindrem, tots ens la estimarem més, i ja estudiarem formes mes creatives i efectives de millorar les tasques a fer.obelix_html_5cdddf82

  

També creiem que es fonamental desenvolupar un recorregut per haver-nos de formar, tot aquell que cobri el sou social, una sèrie d’hores de formació en allò que cadascú vulgui, l’estat haurà d’organitzar formació ben diversa i de qualitat, en allò estratègic i que els experts creguin oportú,  oferint la possibilitat d’obrir una mica també les formacions en allò que el poble vulgui i no es vegi estratègic per als experts, imaginem que algú vol estudiar guitarra, dons les coses s’ha de provar, veure usos socials dels estudis i analitzar els resultats, però parlem de formació necessària en tecnologies, idiomes, professions de tota mena (per exemple agricultura, jardineria o micologia, ramaderia, pesca o nàutica, per posar uns exemples diversos i en el camp de l’art, sigui pintura, teatre, musica o dansa, o les mil i una coses que la gent vulgui, l’art-teràpia també repara, però la base es que t’has de formar si necessites cobrar un sou del estat, es la forma de tenir gent mes desperta i activa, vivint la seua llibertat de forma responsable i el cap i el cos mes vius, això es desenvolupar camins d’inserció cap a una societat que dona oportunitats i que a les persones poden beneficiar (s’entén que el treball i la formació segons les possibilitats de cadascú, i qui no pugui també un tracte especial l’hi haurem de donar, un sou digne que entre tots i totes podem guanyar). 

1782725___version1Però qui tingui salut i possibilitat no es  tracta de tenir-la sense fer res, a casa i parasitant de  la societat (com alguns diuen), que això es una malaltia depressiva o un altra patologia sense especificar, dons llavors que vagi al metge, al psiquiatre o al psicòleg i es prepari per quant pugui realitzar el camí de la inserció i el sou social. D’aquesta manera la gent ajuda a mantenir la comunitat, donem mes feina tan per a la formació com per serveis per la comunitat. Això es desnvolupar una soscietat més justa una Republica que dona a totes oportunitats. I Senyors diputats, politics, periodistes, cap de vosaltres somia?, a cap de vosaltres se li pot ocorrer arguments per fer un pais mes just i fer creixer el recolzament per la causa de la república catalana?, tranquilitzeu-nos i sabem que ens demaneu confiança, perque sembla que en realitat no voleu la independencia, perdoneu si no es així, llavors no sabeu com ferla, es normal però compartiu els vostre neguits, per que també son nostres, nosaltres tampoc sabem com fer-ho, hem somiat que hem d’ampliar el suport social necessari per tirar endavant. Hem volgut compartir aquest somni col.lectiu de República Catalana, nosaltres som gent sencilla i digna, volem que els veïns que vulguin tinguin nacionalitat catalana o doble nacionalitat, i qui no la vulgui que continui amb la seva espanyola nacionalitat, ara per als catalans volem un sou social. Justicia Ja. Mireu mes enllà, sigueu inteligents, amb aquestes propostes tambè podem convencer a moltes persones necesitades, per fer-les realitat i desenvolupar una Republica on sigui mes facil estimar. Catalans i Catalanes!, Catalans-Espanyols! i Catalanes-Espanyoles! Via Fora!! Que gairabé tot esta per fer.

Visca la República Catalana!!!