Archive | Opinió

RSS feed for this section

Articles d’opinió de diversos temes

Selección de Documentales interesantes para entender el mundo actual recopilados por Sindinero.org

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos, recopilados por Sindinero.org

banksy-forever

La verdad es que en la red ya existen varios blogs que han publicado posts con títulos presuntuosos del tipo “X documentales que cambiarán tu visión del mundo” y similares, en los cuales listan (y recomiendan) un buen número de películas de dicho género. Como yo no voy a ser menos, aportaré mi granito de arena con un pequeño listado de trabajos audiovisuales los cuales intentan reflejar distintos aspectos de la realidad social, tales como manipulación mediática, decrecimiento, consumismo, poder corporativo, religión, maltrato animal, la estafa bancaria, consecuencias de la burbuja inmobiliaria, etc etc…

Sucesivamente iré añadiendo más documentales interesantes a la lista, con los enlaces correspondientes para poder visualizarlos… si deseáis sugerir alguno más, de temáticas relacionadas, podéis hacerlo en los comentarios.

1) Gran superficie: “Con opiniones especializadas que reflexionan sobre el impacto del comercio en nuestro modo de vida, este documental nos ayudará a tener una visión más crítica del consumo.”

2) Stop! Rodando el Cambio: Documental sobre decrecimiento y sistemas de vida alternativos: “Stop! Rodando el Cambio” es un maravilloso trabajo sobre decrecimiento y formas de vivir alternativas.

3) Oligopoly 2, El imperio eléctrico contra todos: Documental que denuncia los abusos de las grandes compañías eléctricas en España.

4) Comprar, tirar, comprar: Investigación sobre la obsolescencia programada, práctica empresarial consistente en la reducción deliberada de la vida de los productos para incrementar su consumo.

5) Animal, documental antitaurino

6) Manduca caduca: Reportaje de casi media hora que denuncia el brutal despilfarro de comida en occidente.

7) Gente sin casa: Docu sobre las terribles consecuencias sociales del estallido de la burbuja inmobiliaria y la crisis económica en España.

8) Paraísos fiscales, la gran evasión: Se calcula que más de ocho billones de euros permanecen ocultos en los paraísos fiscales sin que sus propietarios paguen ni un céntimo al erario público de sus respectivos países. El uso de estos para la evasión de impuestos, se ha convertido en uno de los mayores atentados éticos contra la redistribucíón de riqueza. (podéis ver el documental en youtube… sólo tenéis que escribir en el buscador “paraísos fiscales gran evasión”)

9) El espejismo de Dios: Richard Dawkins, célebre pensador y divulgador científico, examina la irracionalidad que supone la fe en Dios y los peligros del fanatismo religioso.

10) Documental de La manipulación mediática en España y la represión televisiva: Documental resumen de los mejores vídeos realizados por colectivos y ciudadanos de España. Nos habla sobre la televisión, los recortes y la resistencia que ciudadanos anónimos y colectivos ejercen frente a la manipulación mediática.

11) La Gran Estafa (La teoría de las puertas giratorias): Documental que explica cómo el sistema monetario (apoyado incondicionalmente por la clase política) manipula y controla las condiciones de vida de millones de personas en el mundo.

12) €uroestafa: El documental indaga en los orígenes de la crisis, cuestionando el desarrollo de momentos históricos tan importantes como la Unión Económica y Monetaria.

13) Earthlings: Earthlings es un documental sobre cómo los humanos nos aprovechamos cruelmente de los animales de otras especies.

14) La educación prohibida: Película independiente que cuestiona el sistema educativo moderno, mostrando experiencias educativas alternativas que plantean la necesidad de un nuevo paradigma pedagógico.

15) Documental Granjas de Cerdos: una investigación de Igualdad Animal: Igualdad Animal presenta la mayor investigación sobre la explotación animal en España.

16) “Febrero, el miedo de los galgos”: Documental independiente que nos cuenta la terrible situación que sufren decenas de miles de galgos cada año en España.

17) Copiad, malditos: ¡Copiad, malditos! es un documental sobre los nuevos retos éticos y morales sobre la propiedad intelectual que plantea la revolución digital.

18) Del Mito a la Razón: Documental que nos lleva por un viaje a lo largo de la historia de la ciencia desde la Grecia Antigua hasta la actualidad en el Gran Colisionador de Hadrones en el CERN.

19) Investigación médica: Houston, tenemos un problema: En este documental expertos y líderes de opinión de todo el mundo aportan datos tan contundes como escalofriantes sobre el perverso modelo de investigación médica.

20) Los internados del miedo: Documental sobre los miles de niños y niñas que fueron encerrados en internados durante el franquismo y hasta los primeros años de la democracia.

21) Human (descubre lo que nos hace humanos): Historias emocionales de la vida real de cientos de hombres y mujeres de diferentes países del mundo.

22) “Timados”: Documental de Hispan TV que no te dejará indiferente… trata de la impunidad de las grandes empresas y del total desprecio con que tratan a sus clientes.

23) Universidad S.A: Este documental pretende mostrar los procesos y las consecuencias que resultan de la mercantilización de la Universidad y de su contexto político, económico y social.

Información Extraida de sindinero.org:

23 documentales online que te ayudarán a entender el mundo en que vivimos

Introducció a la Divina Comedia

L’altre dia, un company em deia si aquest símptoma de Joyce, es semblava o era molt paregut al símptoma de Le Pen o Macron, ser presidenta de França, a manera d’acudit o faula pseudo-analítica, responia que aquest símptoma de presidir la república, podria semblar molt més problemàtic, perquè de mica en mica pot afectar-nos més el seu nus simptomàtic, és com una plaga, que ens amenaça una mica a totes, pot-ser generant una mena de segon nus globalitzat i generalitzant, molt més greu pels seus efectes, on es pot corregir i empitjorar el símptoma de cadascú o ressonar antigues descompensacions socials i particulars, fins i tot generar noves problemàtiques, i no crec que això serveixi perquè s’estabilitzin ells o cadascú de nosaltres, més aviat pot generar que desestabilitzi molts més símptomes que de ben segur ens afectaran als nostres descansos i dignitat. Deia el company, llavors, tot un infern.

Un tercer amic deia, la part bona és que ens vindrà moltíssima feina.  Per als que ens dediquem a la salut mental. Jo, responia que serà tot un sisme submarí que no crec que es pugui contenir, si no ens il·legalitzen abans, a tots aquells que defensem una clínica humanista que compti amb la subjectivitat de cada individu, aquestes bèsties postcapitalistes arrasen subjetivitats, polìtiques socials i proteccións universals, fent de qualsevol problema de salut o social un negoci, i així veurem com les farmacèutiques faran un agost durant tot l’any. Bo, deia el primer company, haurem de recuperar el tercet que va trobar Dante a la porta de l’Infern,

“Por mí, se va a la ciudad doliente
por mí se va al eterno tormento:
por mí se va tras la perdida gente”

El primer company responia, escolteu, prefereixo com comença la Divina Comèdia, recordem que Dante fingeix fer un viatge imaginari, que s’inicia la nit de Divendres Sant del 8 d’abril de 1300 (quan el poeta té 35 anys, qui els agafés, deia l’amic), va començar la seva peregrinació, no anant a la Meca o a Santiago de Compostel·la, va començar de forma molt més valenta, va començar la seva peregrinació per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. I això deia.

“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!”.

Si el voleu llegir, aquí el teniu en castellà,

Si voleu ampliar, o introduir-vos en l’obra de la Divina Comedia  abans de llegir-la.
https://www.slideshare.net/RaionSora/la-divina-comedia-infierno
Si tot i això, no teniu costum de llegir, sempre el podreu escoltar…
https://youtu.be/KBCrRj2T688
O veure una curiosa versió de l’Infern
https://youtu.be/Ltd337R4V3Q

Un horitzó per la nostra Diada

Desenvoluparem en aquest petit article d’opinió un modest treball cap a una visió crítica del paradigma social que impera.catalunya2 Un horitzó que volem visualitzar en aquests moments tan importants per al nostre país, aprofitant la nostra Diada.

Avui farem submarinisme social. No fa falta escafandre, anem totes i benvinguts a la crítica, que podríem ampliar voluntàriament amb la vostra col·laboració.
https://youtu.be/J8fZVZiw0a4

tàpies_cat_7_senyera_esteladaUn país que rescata la seva banca però no la seva educació, la seva sanitat o les families és una merda de país. Estem més que farts i no volem seguir suportant-ho! I algú ho havia de dir, més enllà de l’estilisme i el políticament correcte.

Un pla de xoc, social, laboral, educatiu i sanitari son més que necessaris en el nostre país, en un procés de construcció d’un país s’ha de recollir la feina feta, que és ben poca respecte a aquest pla per millorar les condicions de vida de la nostra gent, més aviat ho deixen en mans privades d’entitats, de fundacions i hqdefaultassociacions empresarials i un món d’ONGs que miren de trobar oportunitats de feina, on es paguen molt bé en alguns casos als gerents i molt malament a la resta de treballadors, molts monitors, educadors, mestres, psicòlegs i altres professionals intermedis  de base, que desenvolupen la seva feina, en una precarietat, inconstància i volatilitat que donen les subvencions i el sistema actual de finançament prou privatitzat, la mica que no omple la pica és el que hi ha i es reparteix entre uns poquets amics estratègia massa endogàmica, amb estratègies que miren de simular una pulcritud legal, i comissions indirectes o amagades, petits favors, contractes i concursos més que amanyats. Situacions plenes d’irregularitats tècniques i de tractes de favors i influencies entre uns quants lobbys socials i polítics, entre unes famílies privilegiades.

keep-calm-and-república-catalana-1
És mes que necessari un pla nacional social, per construir un país. Una república que no tingui en el seu horitzó, la construcció d’un pla de xoc social, en les actuals condicions, és més que preocupant i marca una tendència ideològica massa privatitzadora i neoliberal. On els que tenen, viuen prou bé, fent veure que fan el que poden per què atenen als que no tenen, perquè visquin en la seva misèria, sense que en realitat , puguin mai sortir-se’n, per què els recorreguts d’inserció social educatius i laboral no funcionen i malbaraten els pocs recursos destinats que hi ha.

El sistema educatiu i els serveis sanitaris de qualitat són privats o concertats, excepte uns pocs oasis i casos públics que segur n’hi haurà, i no coneixem, i serien llavors excepcions que confirmen la regla, en general constatem que als bons serveis accedeixen uns quants privilegiats. Les oportunitatsCapitalistpyramid_poster d’accedir a una vida més bona, estable o digna, resten tancades per uns poquets, massa poquets, que no es preocupen dels altres o fan veure que es preocupen però no poden atendre a la gran multitud amb els pocs recursos que n’hi han, diuen, i són tan mals repartits.


Afegim l’estratègia de marginar les humanitats en l’educació, darrera ofensiva, per fer-nos més idiotes, potser, és una estratega per fer-nos no pensar gaire, de pan-y-circo-4fet per no fer-nos pensar, però això no pot durar massa. #Diguem No.

Les humanitats es retallen en l’educació dels nostres fills, símptoma de la societat sense valors que estem construint i desenvolupant,  entre tots anem malvivint, sofrint, amb molt poca resistència social la veritat i en tot cas la que n’hi ha és troba bastant mal organitzades entre elles. Més enllà de la resistència simptomàtica que cadascun potser desenvolupa individualment o en la seva família, que no és poc ni poca. Massa malestar en la cultura per les persones i les seves famílies.

revo3O comencem a valorar més i millor les humanitats, l’educació, la sanitat, el que és comú i a tots ens afecten, o anem per molt mal camí. Definir aquesta via, és prioritari en la construcció d’un nou país, hem de començar a desenvolupar el que és comunitari de manera més justa i equilibrada, o que és vegi la intenció com a mínim, per harmonitzar cada individuo en la seva individualitat i cada família amb les seves greus carències, en la seva privadesa, en la seva vida pública i en el seu país, en la seva salut i educació personal i comunitària, en la garantia a l’habitatge i els subministrament energètics, a la feina digna i en les prestacions i proteccions socials que puguin garantir una mínima dignitat. La solució neoliberal damunt la taula, és alguna cosa molt insostenible que cada dia és més present i ben palesa.

https://youtu.be/k4YcIfJKtBA

1358910812_740215_0000000000_noticia_normalCrec que per respectar la propietat privada i els seus beneficis, es deu al mateix temps harmonitzar i respectar la seva comunitat i el comú de la majoria, l’educació i les humanitats ensenyen al subjecte a ser més lliure i respectuós, a pensar i resoldre els seus problemes, crec que s’ha de subvertir la inèrcia actual i hem de començar a situar i defensar el que és d30beb70253800cd83a944ff3b1ab8bfpúblic (l’educació, les humanitats, la salut, els col·legis i hospitals, la naturalesa i els nostres aliments…) per sobre dels interessos privats i el lliure negoci, massa protegits per ara.

F86És clar que això implica controlar una mica més la plusvàlua, encara que s’hagi desprestigiat el discurs marxista, fonamentalment per neoliberals neoconservadors o modernets de poca alçada, perquè es produeixi una redistribució de la riquesa de forma més equitativa és més que necessari, i això és un model econòmic que es desenvolupa d’una forma crec una mica més intervinguda, un altre element prou mal anomenat també i amb pitjor propaganda. Anem cap a una societat més injusta i inhumana.

Perquè la llibertat actual dels mercats no deixa d’aprofundir en la desigualtat, la responsabilitat dels empresaris és cada vegada més irresponsable, sense limitar i regular els seus beneficis i diverses repercussions ètiques que té tota activitat, no sembla
14203310_10208529808877235_6792982534113418617_n el problema de fàcil solució. Si ajornem la solució per la construcció nacional, molt em temo que l’excusa que alguns han trobat en Madrid, que no ens deixen finançar
-nos, després la trobaran en Brussel·les o Berlín, i una CEE que els imposarà retallades i si no al temps.

Muerte-en-el-Mediterráneo-la-tragedia-de-los-inmigrantes-africanos-por-Flaviana-Sandoval-640cSembla que només es vol regular a partir dels que menys tenen, un exemple colpidor és la darrera polèmica amb els manters, o els CIE per als immigrants il·legals, o el tracte fastigós per a les famílies «legals» on no es pot garantir uns habitatges i feina de qualitat o una estabilitat assegurada, ara això si, els administradors desenvolupen una mena d’impostos eca1843ad610409532f604182f7b515b3bf7262cae32aa13d4a168e8993f4b1f-jpg-620x0_q90_crop_keep_ratiouniversals generalitzats, per què els més pobres i classe mitjana pauperitzada, cada vegada més difuses i mitjanes de precarietat, puguin pagar alguna cosa, per què ells, gestors d’aquests diners, puguin repartir #almoines, contractar a uns quants per garantir una mica de pau social.manifestar-barcelona-llibertat-conflicte-ladministracio_1630646993_33303280_1500x1001

relolution

Però sembla, que els nostres executius polítics, legislatius i econòmics que poc poden regular o en tot cas, poca voluntat manifesten, si no al contrari, crec que faciliten massa els negocis i la vida dels que més tenen, els seus tractes i les seves llibertats, prou son globalitzades impunement, no és sols un model català, el trobem en tot el món occidental i en el món en general, prou explotat en la fase final del capitalisme neoliberal, que porta la societat al col·lapse estructural.

 

pagar-por-trabajar-rsmEn el nostre món local en crisis es desenvolupen noves trampes per treballar, ara anomenades inestabilitat, inseguretat, regulacions, deslocalització, flexibilitat i mobilitat laboral, contenció dels sous, flexibilitat contractual per facilitar acomiadaments…, sense parlar d’emprenedoria i els seus miratges emmarcades en la gran estafa legislativa i burocràtica que impedeix a la gent guanyar-se la vida honradament i amb dignitat, el salari mínim és una republica_catalanavergonya que els polítics camuflen, un altre exemple curiós és la desigualtat a Catalunya per exemple, com la Renta Mínima d’Inserció i moltíssimes pensions maltracten la nostra població orientant-la en els llindars de la pobresa, la RMI com moltes petites pensions del nostre país que resulten ser de poc més de 400 €, en canvi al País Basc és de 800 € o a Navarra de 900 €, per la complementarietat dels seu sistema fiscal foral, la igualtat constitucional de l’estat que ens margina amb lleis i prestacions socials ben diferents, per regions i a vegades per ciutats, i molt més per països, això esta molt clar i ens dóna uns drets i deures cada vegada més desiguals.

 

asesina-avaricia-forgesPotser fan el mínim per fer veure que s’ocupen de les seves societats, però poc fan en realitat pels ciutadans concrets amb noms i cognoms, en una mena de democràcia <<paripé>> representativa que poc representa els interessos generals, i massa bé els particulars dels que més tenen, fan veure que es preocupen de gestionar una societat més justa, però van desenvolupant cada dia una societat més injusta i desigual, venen que s’atén i s’educa amb la qualitat que poden, al costat es venen uns serveis prou bons i degudament privatitzats per als que poden pagar-los, però en aquesta forma de procedir es genera cada dia i cada cop més injustícia, la tragèdia del mediterrani és una metàfora que ho il·lustra prou bé.

People hold "estelada" flags, Catalan separatist flags, during a gathering to mark the Calatalonia day "Diada" in central Barcelona September 11, 2014. Hundreds of thousands of Catalans were expected to throng the streets of Barcelona on Thursday to demand the right to vote on a split from Spain, with their ambitions boosted by an independence referendum scheduled for next week in Scotland. About half a million Catalans have signed up to dress in red and yellow, the colors of the Catalan flag, to form a "V" for "vote", organizers say, a show of support for the perceived right to decide on a status separate from Spain. REUTERS/Albert Gea (SPAIN - Tags: POLITICS TPX IMAGES OF THE DAY)14141794_10208529777996463_3781094270216039747_nUna societat més justa en un país lliure i més just, és un lloc on es desenvolupin la igualtat d’oportunitats, i una societat sostenible és la que genera una educació i salut general mínima, de prou qualitat per la majoria de la seva població, és la que promou uns impostos progressius generalment, per exemple, on es paga segons es guanya, la realitat és que en la nostra són i desenvolupen els anomenats universals, on tots paguem iguals, de fet quant guanyen molt paguen als que en saben per poder pagar ben poc, ja sabem prou, a qui beneficien aquestes polítiques actuals, siguin de dretes o falses esquerres.
8491040893_45bb7d80b5_b

dolar-de-pastillasEn aquesta societat de desiguals, on es desenvolupa la diferència dels dos mons, un altre món que ensumem on viuen els que poden pagar uns serveis privats de qualitat i un altre mon que vivim els que no, o aprenem a controlar i regular millor els empresaris, banquers i els seus mercats i els seus negocis, com les seves responsabilitats ètiques, socials i mediambientals que afecten la societat de totes les persones, dels que participen més o menys dels negocis o dels que se’ls jrmoraexplota més que menys, o els mercats tendeixen a concentrar-se i autoregular-se, malmetre relacions, explotar a col·lectius per garantir beneficis, es deslocalitzen per abaratir costos, estudien massa gent que paguen a molts tècnics sense escrúpols com trampejar qualsevol sistema, s’acaba devorant tota dignitat humana, i és lògic que vagin desapareixent les humanitats, que faciliten la memòria col·lectiva i això pensen els que manen potser s’ha d’esborrar. Per fer treballadors més fàcilment deslocalitzats, sense drets, sense memòria, sense consciència ni organització.contenido1

Com a la seva globalitzada impunitat, cada vegada més insostenible ecològica i econòmicament, els representants del G20, FMI, banquers i capitalistes varis sembla que costi ruboritzar-los, i el panorama és una falsa llibertat on qui pot pagar-la pot passar-ho bé, a nosaltres per gaudir sense frens, cada dia i a tumblr_lvyvggqfyi1qh2iu1o1_5001tota hora, ens deixen els macrofestivals que fan creure com poden viure el jovent i no tant jove aquests petits èxtasis que podem comprar i consumir metafòricament per oblidar-se de la crua realitat.

Ho hem dit unes quantes vegades, perquè no és menys cert que hi ha uns sistemes sociosanitaris i educatius que funcionen, però molt privatius i exclusius, perquè en realitat, el que sembla que promouen, és una societat que afavoreix els seus trapi-negocis o beneficis sense límit i en tot cas progressivament en augment, llavors la sortida cada vegada serà més violenta, salvatge i patològica indivual i grupalment, hi ha qui s’estranya i assenyala als marginals energumens que protesten de manera 14222162_1109993955756620_9182189442215072681_nmés o menys bèstia, Les contradiccions ens despisten, i ens barallem entre els pobres. Violència estructural diuen els cínics, patologies socials, violència escolar, de génere, de marginats o desestructurats. Acumulant més o menys innocents en elsracismo-pos-brexit-no-deberias-estar-en-un-avion-de-vuelta-a-pakistan atacs, i actes violents, en tot cas son anomenats danys col·laterals. Els pobres es barallen entre més pobres i dèbils que sempre existeixen i és troben amb facilitat, per les seves nacionalitats, pel seu generes, per les seves diferencies, per les seves desigualtats, per les seves feines, per la falta de consciència personal i global, i per moltes altres coses però el que és més important per la nostra pèssima organització sociopolítica i pitjor educació i sanitat.
14202660_1107416596007458_5568034948072430190_n

desigualdad-violenciaPerò sembla que per on anem construïm un món més insostenible, és un món més inhumà, i ara sense humanitats, sense educació, salut, treball digne garantit i afegint-se el maltractament mediambiental, ens apropem a marxes forçades al col·lapse, discurs que de tan en tan es va repetint, i va perden credibilitat, abans sonava com un vaticini agònic catastròfic i apocalíptic, de quatre radicals, però 14237744_10208492024532650_3055534198626491191_navui es pot intuir com més versemblant. Pot ser que s’exageri una mica, però si no canviem la inèrcia, per molt que ens protegim en la sortida individual, que uns quants eclèctics o pessimistes venen desenvolupant, més o menys famosos intel·lectuals d’esquerra així ho diuen, i fan creure que només pots garantir una vida justa en el teu interior i en la teva família, clznvfgw8aaibrzper molt que vulguem semblar menys egoistes i vulguem denominar els temps i la societat de líquida i poc sòlida, en aquest anàlisis quan no apunten a la responsabilitat col·lectiva, crec tenen una certa errada interessada, per complicitat o falta de realitat contrastada.


huella-ambiental

Com començar i aprendre a preparar-nos per al decreixement, individualment i col·lectivament, on menys és més. Com desenvolupar una societat on es pugui protegir i desenvolupar l’educació, la salut, l’ecologia. On l’humanisme doni esperances per una vida millor, on es pugui sublimar el gaudí en quelcom més constructiu i no alienant. Com tornar a creure en la nostra increïble creativitat, i capacitat de guarir i curar, d’apreciar-nos, d’estimar-nos i ajudar-nos, de créixer i apoderar les diferents comunitats.soli

Desenvolupar una ciència al servei de la seva societat per resoldre els seus problemes, on la nostra capacitat de millorar la vida no quedi malmesa pels interessos particulars i personals del negoci i el benefici. Es pot realment desenvolupar una societat més justa, o els llops capitalistes són els únics animals salvatges protegits i els pocs rics que ho tenen gairebé tot deuen sotmetre’ns a la gran majoria que menys té al seu lliure capritx.

 

deforestation-amazon
Ara ja n’hi ha polítics que hi han après el discurs antisistema, però realment estem fent el possible per recuperar sobiranies i drets: espai públic, habitatge, subministres energètics, salut, educació… Les persones som, i se’ns ha de catalogar, segons el que fem i no pel que diem ser, o diem que farem. (com diu un amic que ens tractem per facebook).

La sortida que creiem no és simple, no és senzilla, no és no més individual, per descomptat que cadascú ha de trobar una sinergia personal més sana i saludable, educativa i creativa.

kasalpopular
Però és a partir d’organitzar microcomunitats i compartir esforços i estratègies comunitàries d’apoderament i emancipació reals, desenvolupar petites històries socials, com les 06_01_LuchadeClasesque intentem desenvolupar en el Kasal Popular Les Arenes, hem d’anar i molts altres venen en aquesta direcció, on tantes històries hi ha que coneixem i moltes més que no coneixem encara. Moviments populars que organitzen petites comunitats i persones concretes per créixer 1259495200928-social_media_clutteren consciència, vida i dignitat, lluiten per millorar la seva comunitat, però son perseguides, estigmatitzades i molt maltractades. La nostra creativitat i resistència creix en la mesura que ens organitzem, és la nostra opció de vida, i fa falta el pas més importat i que menys present es troba, el moviment polític i social que ens representi, organitzi, desenvolupi i millori la lluita, és en l’organització de les diferents històries i microcomunitats que es generen la resistència a la globalitzada societat neocapitalista. Molts diuen ens representen però majoritàriament acaben sent desil·lusions o casta traïdora que obliden els origens quan arriben a cobrar un bon sou, o manifesten la seva moderació amb l’excusa d’arribar a més gent.

Desenvolupar aquestes tres accions són el que ens farà possible la construcció d’un món més humà, on càpiguen les humanitats, la primera és aprendre a viure una vida cadascun de nosaltres més sana, sostenible i creativa, connectada al desig de cadascú, i fer front als nostres fantasmes individuals.

El treball dignificaDesprés ve la segona, podrem organitzar-nos, això no significa seguir a cap lider o guru, no és fer els que en diuen, no és obeir sense qüestionar, és ajudar-nos per aprendre mútuament, és organitzar-nos per créixer i ser més forts, tenir més oportunitats i aprendre de les nostres varietats i visions parcials, de les nostres diferencies poden a poc a poc completar una mica la nostra incompleta organització, en micro organitzacions que organitzin microcomunitats, desenvolupant relacions més humanes i justes, creatives i lliures, espais i associacions populars que treballin per emancipar les seves comunitats.

I per últim, el tercer pas, la flama al carrer, organitzar les micro-organitzacions en moviments tdah-sepiasocials i polítics per defensar un model de decreixement més just i sostenible, democràtic i igualitari, on es pugui garantir el repartiment de la riquesa, que hi ha molta, les oportunitats per desenvolupar-nos com a persones, on les persones siguin més iguals, tinguin paregudes oportunitats, tot respectant les nostres diferències individuals, on les capacitats especials de cadascun es potenciï i es desenvolupi entre els diferents gèneres, la igualtat i el respecte, entre els sexes s’aprofiti la complementarietat de la diferència per fer-nos créixer, estimar-nos, amar-nos i donar-nos plaers. Entre les generacions podem aprendre i compartir moltes històries, teixint complicitats, respectes i recolzaments inter-generacionals, no oblidar d’on venim per orientar cap on anem.

 

7-470x260Tenim un món i unes noves generacions que sons un miracle, que encara val la pena lluitar per elles, encara ens queda força per voler un món millor, a partir del respecte a les individualitats i a les divesitat de les cultures, a la nostra creativitat infinita, a la capacitat que tenim de fer un món millor, més divertit i equitatiu, respectuós amb la natura i fent valdre la enorme possibilitat d’aprendre de moltes de les cultures de persones que no coneixem prou bé o que ni ens imaginem que puguin existir. Catalunya és un exemple, i té moltes coses molt boniques, un paisatge infinitament bonic molt maltractat però que encara podem salvar, potser en part.

Com les persones que hi vivim, tenim i podem oferir vides més riques, plenes i més interessants per a cadascú de nosaltres, tenim uns petits tresors, molts infants ben bonics i ben infanciamiraculosament plens de vida i d’energia per créixer en un món més bo, ells són innocents, no hi han d’arrossegar els nostres errors, tenen ganes de jugar i compartir, potser podran d’aprendre de les seves mares i pares, els hem d’ensenyar jocs, però inventaran de nous tant o més interessants, donem-los l’oportunitat de créixer i fer-ho, en benefici de les seves comunitats, escoles i ciutats, elles han de donar espais per participar i guarir, acollir i atendre amb dignitat, no podem perdre les humanitats, ni la nostra cultura, el nostre país pot servir per això.

14232381_10208483325995192_8251256965287865510_n

maxresdefault

El repte, ben val la pena, diuen, nosaltres diem que no, que val la alegria, que val la alegria vibrant i creativa, bé val l’oportunitat de fer i construir un món més humà, a partir de cada persona, trobem la nostra vida més sana i ecològica, desenvolupant les seves creativitats, enfrontant-se als seus fantasmes personals, a partir d’aquí organitzar petites comunitats, per fer-les més vives i lliures, organitzant-les en moviments més grans per desenvolupar sinergies i resistències més sostenibles i revolucionaries, més ecològiques i creatives. Defensem laimg-genere-i-igualtat-2 nostra cultural, la igualtat entre dones i homes, el dret a l’habitatge, educació, sanitat dignes, la necessitat de defensar la natura, repartir la riquesa, sense ètica no hi ha estètica, oferir oportunitats per treballar amb dignitat per un món més humà. Ara és la nostra oportunitat, Catalunya Via Fora.

CEOCD_fichaPerò per donar-li un toc de gràcia i esperant sempre que ens quedarà, l’art per agitar consciencia, entre d’altres qüestiones, ha esperes de poder implementar la nostra salut, la nostra consciència de classe i organització local i nacional una mica més, una mica de música i moviment, perquè algú deia:

<< …por que bailando hasta el espíritu santo se pone blando.>>

( Delafé dixit).

cropped-casal-estiu2

Kasal Popular Les Arenes 30 anys d’històries de dignitat i creativa supervivència

IMG_3962

Avui us farem arribar unes reflexions interessants per nosaltres: el Kasal Popular Les Arenes que el formen uns col·lectius socials de la ciutat. És interessant observar que alguns porten ja més de 47 anys. El Centre Juvenil Les Arenes, una de les entitats veteranes juvenil de la nostra ciutat, una entitat creativo inclusivofoto3crítica, creativa, i dissident e inconformista , un altre entitat te 18 anys,la petita AAVV d’Habitatges Socials La Grípia, arreplega 50 famílies, és petita però valenta i digna (una associació oblidada pel nostre ajuntament i els seus representants) i L’ Associació per l’atenció i acolliment Psicosocial DSO amb 8 anys d’històries, encara que la més jove, tant interessant en la seva feina com les altres, complementaries i solidaries, les dos entitats mes joves mai han rebut cap ajuda per part de l’ajuntament, tot i que ens hem presentat moltes vegades plens d’optimisme e innocència, ens veu dir fa poc que no estem prou empoderats.

En tots aquests anys han passat moltes petites grans histories, representats veïnals, polítics amb bones paraules i poca cosa mes, ciutadans IMG_3971honrats, veïns i voluntaris amb més bona voluntat que recursos de les nostres terres i d’arreu Europa i del mon, crec que els polítics no heu valorat prou com hem pogut aguantar sense cap suport i tant lluny del centre, de qualsevol centre de poder o econòmic, local o nacional, això creiem es fruit de moltes col·laboracions i de la nostra infinita convicció i paciència, però sobre tot del recolzament de molta bona gent, d’ això esta ple aquesta ciutat, als carrers , als barris, sens dubte es una de les mes màgiques coses que te, més de 1000 que han col·laborat amb nosaltres, amb noms i cognoms i les tenim apuntades en la nostra memòria històrica, nosaltres som unes d’ elles, unes poques més, que ara li furtem els temps a les nostres passions i a les nostres  famílies per atendre d’altres, i es aquí on col·laborem patint la indiferència i la irresponsabilitat de les polítiques socials poc transparents, silencioses i molt partidistes, massa injustes, per molt que facin minuts de silenci en solidaritat per moltes causes justes, la resta del dia també practiqueu el silenci social i això es injust.

 La vostra indiferència es d’un complicitat massa inhumana. 1782725___version1

La primera reflexió va dirigida al responsables municipals de joventut, participació ciutadana, educació, cultura i serveis social, us convidem per enèsima vegada a visitar el vostre oblidat local municipal i atendre aquest col·lectius i entitats, que els formen persones que atenen a centenars de persones, tant de la ciutat com vosaltres, i emplacem com no, al nostre alcalde de la noble modernista terrassenca ciutat, a que ens visiti per primera vegada el nostre local, que de fet es vostre, perquè és municipal, encara que mai us heu fet del tot responsables, ni heu ajudat a dignificar la nostra activitat, nosaltres paguem els Impostos igual que tots, dona igual del color que sigueu i amb qui governeu, continuem pagant. No tingueu por, sempre hem tractat a tothom amb respecte. Amb els anys hem après que es molt més saludable. I si ens demostreu el contrari, rectificarem que es de savis. No entenem perquè heu fet del silenci la vostra paraula. 

DSC_0044

Us demanem una col·laboració als internautes que tinguin una mica de consciència, això del copia i pega al teu mur i que s’escampi, i si no us agrada tacar el vostre mur,  poder fer un resum i explicar-ho a la vostra manera, utilitzeu les vostres paraules, o dieu-li alguna amiga o algun amic  i que s’escampi sis plau, dieu-li que facin el mateix i que si un dia necessiteu ajuda, aquí estarem per fer el que pugem. Ja que   no  entenem la seva indiferència. Ajudeu-nos a escampar aquesta petita injustícia, amb aquest suport i ajuda ja heu fet molt.

Moltes gràcies per keep-calm-and-república-catalana-1endavant, som conscients que les nostres paraules son una mica beligerants, ja tindrem temps de pujar el to sense desentonar i potser una mica llargues, una introducció a la nostra problemàtica que te 30 anys i, poc a poc, més endavant, anirem desgranant, podeu participar en la reflexió dient-la vostra, encara que esteu molt orgullosos de recolzar les actuals polítiques i volgueu criticar la nostra subjectiva visió, per que treballeu amb ells o per ells, la nostra opinió es  parcial i una mica marginada, massa discriminada  i reconeixem com no, una mica dolguda.

Convidem als nostres representant polítics al debat. Les paraules i les idees no son perilloses, trepitjar-les i menystenir-les si. Parlem-ne, us convidem amb respecte i dignitat, encara que no ens tornem a veure en els propers 50 anys. Recordeu una cosa que tenim en comú, tenim consciència, com vosaltres la vostra, estimem la nostra ciutat, com vosaltres el centre.

Nosaltres també ens equivoquem, cada dia ens equivoquem i molt de tant en tant aprenem, pot-ser com vosaltres, però els nostres errors ens afecten a nosaltres i no afecten a tants innocents.kasalpopular

Vosaltres heu fet del silenci la vostra paraula, les nostres paraules intenten reclamar una mica de justiciat, cada dia fem coses, ajudem a persones, col·laborem amb les seves histories, teixim complicitats, busquem solucions, més o menys creatives per les nostres carències, com la majoria del treballadors i persones que no sempre poden comprar solucions, però en la nostra vida i en la nostra comunitat, aquesta és una altra gran diferencia, nosaltres amb el nostres defectes, que en tenim i mirem d’ aprendre,  mirem de ser bona gent i ajudem a totes, sense distinció ideològica. Encara que us votin, no preguntem ni ens importa.

Per acabar us explicarem un altra secret, que ha fet que encara siguem per qui, han passat molts tècnics, regidors i batlles, i molts altres passaran, tenim perseverança, paciència, anem xino-xano avançant, esperem que canviïn els homes, les dones o la seva sensibilitat,  a nosaltres ens agrada millorar la nostra comunitat, esperem que com vusaltres , però  el dia que no tinguem vida, ganes, voluntat o no puguem marxarem, no és un sou, ni mantenir un poder determinat, ni guanyar vots el que volem, es una opció ètica, política, social, voluntària, solidaria, creativa i dissident.

Carta Oberta als responsables polítics:

portada_dibujo

Carta Oberta als responsables polítics:

Arrel de la lectura de l’informe de salut mental infantil i juvenil, publicat per la fundació Pere Tarrès,

http://www.peretarres.org/arxius/fpt/informe-salut-mental-infantil-juvenil.pdf

algunes de les dades més destacables, del qual voldríem que us fixeu son:

El suïcidi és la segona causa de mort en el grup d’edat d’entre 15 a 29 anys.

Entre els adolescents, les taxes de depressió i ansietat han augmentat un 70% en els últims 25 anys.

La depressió és la malaltia que més contribueix a la càrrega mundial de morbiditat entre els joves de 15 a 19 anys d’edat.

Els trastorns mentals augmenten el risc de contraure altres malalties com la infecció per VIH, les malalties cardiovasculars o la diabetis, i viceversa.

La incidència dels trastorns mentals tendeix a duplicar-se després de les guerres i les catàstrofes naturals.

I nosaltres ens preguntem com treballa aquests temes la Regidoria de Joventut de Terrassa i d’altres regidories, què fa l’Ajuntament, o la Generalitat o l’Estat.

Creiem que hem de fer responsables la administració més propera, i aquesta que organitzi i vehiculi la demanda i necessitats de la seva comunitat.

Sr. Regidors de Joventut i d’altres regidors és una responsabilitat civil i social, fer coses per la teva comunitat, intentar-ho com a mínim, equivocar-se, aprendre dels errors i tornar-ho a intentar.

En aquest sentit volem fer una crítica cap a vosaltres (responsables polítics de la ciutat):

fa més de tres mesos que ens varem reunir, hem presentat accions i projectes com associació, sabem que no ens donareu cap ajuda ( no som de la vostra «corda»), ho sabíem, però doneu-li algú, per tal que que comenci a treballar en aquestes qüestions, parlem d’atenció psicològica a la joventut , la salut comunitària també és respdepre fotonoticia_20151216150416_800onsabilitat del municipi (els malestar psicològics poden incloure moltes altres qüestions els malestars familiars, educatius i atenció al fracàs escolar i una de molt important qüestió, la violència escolar, segons els experts afecta entre el 8% i el 20 %, a la nostra ciutat son vora entre 5000 i 10000 aprox, per la part baixa).

Podríem començar a fer critiques personals, però no volem entrar en aquest error, volem mirar cap el futur i creiem encara es poden fer moltes coses, sis-plau, hem de treballar per totes les persones de la nostra comunitat, tenim em compte els més febles.

Ah!, hem comentat només una qüestió, les altres són atendre el fracàs escolar, falten espais i professionals que ofereixen suport coordinant-se amb les escoles e instituts, universitats i centres de formació per atendre el fracàs escolar, més que insuficients espais a la ciutat que són públics (si tens diners, és diferent el problema, t’ho pagues i prou), i la urgent orientació professional estratègica (no vendre motos de formació professional de 10000 oficis per acabar en un 60% al atur).

I per últim una qüestió oberta, que inclou el que no sabem, perquè els que creiem que no feu el suficient tampoc ho saben tot, pot-ser saben poca cosa, però pensem que també poden aprendre una mica i atendre el que no se sap.

Darrere d’aquestes reflexions, que suposem no estareu d’acord en totes, en agradaria que poguéssiu entendre alguna idea, i mirar de fer quelcom en direcció de la que parlem amb això ja en tenim prou.

 

Errors estratègics

Si hom vol fer un petit anàlisi de les raons a les que apel·len alguns cupaires per no envestir a Mas com a president, s’adonarà, que més que manca de lògica, el que trobem és l’estricte manteniment de les lògiques històric-polítiques que més han fet per què Catalunya esdevingui una comunitat i no una nació. La mateixa, i en això puc estar relativament d’acord amb els de la CUP, que practiquen des de Junts pel Sí.
I quina és aquesta lògica? La consideració del model d’estat català com a fonament del projecte polític que esdevingui com a constituent. I aquest és un error, al meu parer, que a aquestes alçades resulta imperdonable. Raó, tot sia dit, per la que sempre he mirat amb molta desconfiança tot aquest processisme. Allò que reclama la realitat social catalana, societat d’altra banda amb un grau de carrinclonisme equivalent al caspossisme nacional espanyol, és el reconeixement jurídic de la seva existència col·lectiva. Vaja, un Estat. Allò que vol voler dir que, per poder negociar, amb Espanya, Europa o la Xina, el que cal, a banda òbviament de la voluntat, és l’existència de dos actors (si aquestes negociacions són bilaterals). Que els pactes (que no negociacions) al que les propostes polítiques nascudes des del Principat (cap encara a nivell nacional doncs, llevat de la floclòric-voluntarista del PSAN) ens han endut a poc més que a tenir que escoltar monòlegs, ampliacions de cartes atorgades.
Dit clar i català. Que aquest reconeixement no és un projecte polític sinó una reclamació jurídica (que sols pot ser atesa, en quant a nova situació, des d’una demanda política -i d’ací probablement la confusió del botiguerisme estèticament proper als moviments populars catalans-). Que la independència, no és el meu objectiu, sinó el mínim exigible per encetar qualsevol projecte polític.
Què Catalunya no esdevindrà una democràcia popular fins que el grau d’organització del poble no ho possibiliti -cosa de la que estem a anys lluny-, és quelcom de tan evident que em semblaria ofensiu tenir que argumentar-ho.
Que els esdeveniments de tots aquests anys ens duran a una nova situació jurídica és una cosa que no sé, però que certament no em sembla que sigui possible, no hi ha força per portar-la a terme, i sempre he cregut que en quan tinguin un pacte acceptable -una nova carta de reconeixements de drets (que probablement anirà en favor de determinats privilegis que actuaran en contra de certs interessos col·lectius)-, les desercions de les fileres independentistes seran massives, i que sols serien evitables si la força organitzativa que s’hi enfrontés oferís una resistència superior a la força contraria (pura física). Cosa que personalment no hi veig.
Però això no fa que no estigui a favor. Quant més lluny arribem més a prop del principi estarem. Raó per la que en les darreres eleccions autonòmiques havia abandonat el tradicional abstencionisme que practico, per la mateixa raó per la que Baroja no llegia la premsa, per asèpsia intel·lectual. Crec sincerament, i així ho he viscut jo, que una part important de la mobilització i del sentit del vot de les darreres eleccions podria deures a aquest anàlisi: que no sigui per què no han pogut, i per garantir-ho, que no tinguin majoria.
Ara bé, allò que realment trobo d’una ineptitud criminal, és el regal que li estan fent als que, i insisteixo que en això puc estar d’acord amb ells, menys confiança política em generen, si voleu dir-ho en termes d’altres temps, a l’enemic de classe. El que em fa recordar que en realitat aquests, tal volta, són els meus enemics de classe, però els seus rivals, coses que si ben cert poden convertir-nos en aliats, cal no oblidar-ho, no fa que siguem el mateix.
Crec que l’acusació de tactista a la CUP és errònia. Crec sincerament que el problema és que han comés un error estratègic de dimensions patriòtiques. Però i per no tirar pilotes fora i assumir la meva responsabilitat. També crec que ja es podia intuir, i que les senyals d’aquest comportament venen d’antuvi.
Conclusió. Crec que finalment faran a Mas president, un cop allunyat el perill de cedir espai al seus rivals de l’esquerrenisme parlamentari (Guanyemites-Podemites-Iniciatics-Empanats) i que això en darrera instància anirà en contra dels valors estètics que podem tenir en comú (que no dels interessos que aquests no es juguen aquí). L’altra opció, en la que ells solets s’han clavat, és encara pitjor. Dotar de credibilitat social al procés de desercions -o acceptacions de nous marcs de relació sense reconeixement jurídic- en les que, sospito, conclourà tot plegat.
És per tot això que “ploraré per tu i per altres desastres que no sap ningú” -Pla dixit-, per el que a partir d’ara agrairia que tots els meus coneguts em tractessin com a fidel súbdit de la corona britànica. Posat a ser un donat pel sac, millor ser-ho d’un projecte imperialista decadent que d’un projecte decadent no nat. God save the Queen.

TxatO