Archive | ReKaRAC

RSS feed for this section

Revista del Kasal de Reflexió i Anàlisi Crític

Petita Historia del Kasal Popular Les Arenes amenaçada per Wikipèdia(cada dia menys lliure)

Kasal Popular Les Arenes

kasalpopular

Fa poc varem participar en la elaboració de una petita historia del #Kasal Popular Les Arenes a Wikipedia, cada vegada menys lliure, però aquest portal col.laboratiu segresta la llibertad i la veracitat de la nostra historia i no vol reconeixer la nostra petita hitória, de 30 anys i es per això que la fem, però diuen que li falten referències  i hem de millorar l’article i el format , o pot-ser parlem de veritats i persones que no us agraden, si ens la borren perque potser no tenim temps de modificar el que ens demanem, ells van massa rapids quan volen i nosaltres massa lents, ara per ara ja l’hem salvada, gràcies a la nostra web, on podreu consultar-la, aquesta verídica petita historia, es la nostra, y millor que nosaltres que l’hem viscuda no la poden explicar, esclar que podem apliarla més, no ens deixen pujar fotografies, no podem afegir links, sempre podrem millorar l’estilisme i les formes, es clar, però requereix temps i paciència, tornarem a referenciar-la, però la nostra historia es així i aquesta la nostra referencia actual, moltes vegades han intentat esborrarla (unes quantes), aquí wikipedia patina una mica, i es menys lliure amb cada eliminació, millorarem la narraciò i tard o d’hora hi serem, i si ens torneu a borrar tornarem a ser. Estem acostumats. IMG_3962En pro de la nostra veracitat mirem de reproduir el que ens diuen textualment, i això ens diuen, ho enteneu? Si sou experts, agrairem informació complementaria.
Wikipèdia diu:

Nosaltres diem això:

Kasal Popular Les Arenesnens a l'entrada del omnia

Situat al barri de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor al costat de la banda est de Riera de Les Arenes, a Terrassa. Es la seu Social del Centre Juvenil Les Arenes, l’ Associació de Veïns d’ Habitatge Social La Grípia, l’ Associació per l’ Atenció i l’ Acolliment Psicosocial DSO i d’altres associacions situat en un local municipal amb 30 anys d’història, on treballen col·lectius i associacions per la dinamització comunitària, l’educació inclusiva col·laborativa, els problemes psicosocials i culturals de la nostra comunitat, així com la salut mental de les persones, allà a la perifèria de la ciutat terrassenca perifèrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

IMG_3971

En aquest local municipal es va començar a construir la Falla del Barri de les Arenes als anys 80 (varen fer 12 falles, cada any el fi de festa de la festa major del barri, es cremava la falla, amb castell de focs i actuació del grup de cultura popular Grup de Diables de Sant Llorenç), Amb l’implicació de la AAVV del barri i l’ Inem es va fer un curs d’electricitat per aturats, per mirar d’arranjar l’ instal·lació elèctrica del local-magatzem llavors, després l’any 88 va començar a ser la seu de l’entitat juvenil , en aquella època local-magatzem juvenil. El Centre Juvenil Les Arenes porta 30 anys organitzant, treballant, lluitant i mirant de dignificar les vides dels joves i dels membres de la seva comunitat, així com reivindicant per tal de disposar d’una seu en condicions igualment dignes, per tal de dinamitzar i organitzar la població juvenil en un primer moment i la població en general en lakeep-calm-and-república-catalana-1 mesura que hi van participant d’altres associació amb una mira mes amplia, amb una especial sensibilitat sempre per als qui pateixen processos d’exclusió i marginalitat en la nostra comunitat, lamentablement hem trobat poc recolzament oficial i poca implicació necessària per resoldre el problema per part del Ajuntament de Terrassa i d’altres administracions, arribant a l’esperpèntica situació que la Generalitat es comprometia finalment després de moltes pressions i com a reconeixement de projectes social desenvolupats ha arreglar-la si l’Ajuntament de Terrassa cedia el local-magatzem municipal als representant veïnal de l’AAVV, però de forma sorprenent ens vàrem trobar la negativa dels representants democràtics de la ciutat, l’ alcalde llavors Pere Navarro, preferia que no s’arreglés i castigava als col.lectius per criticar-lo pot-ser, o pot-ser per mirar d’aturar “deien l’entrada de convergència al barris”, que era qui governava a la Generalitat, unes operacions moltes vegades anomenades que no responien DSC_0048els interessos de la comunitat, en canvi l’ administració local, sempre ha estat governada en l’era de la monarquia democràtica pel PSC i els diferents socis del govern de la ciutat ( podeu consultar en la historia del ajuntament de terrassa com ha governat molts anys PSC sol majoritàriament, però també PSC i IC, PSC IC i ERC i el darrer i sorprenent PSC I CiU amb molts polítics i tècnics municipals de molts colors polítics amb la mateixa grisor com a resposta respecte al nostre projecte) que han anat passant, prometent o sent indiferents depèn del moment i capritxosament variant durant tot aquest temps, però en general sense donar el suport mínim que calia, i l’estabilitat necessària, fet que ha portant a aquest col·lectius tant a reivindicacions, lluites, denuncies, jornades d’arranjaments DSC_0042autogestionàries, sol·licituds de col·laboracions i moltes cícliques reclamacions que encara duren. Aquesta llarga lluita es necessària i continua doncs, la seu es troba en part en un local municipal i en altra part en un local que finalment vàrem haver de comprar i es titularitat en l’actualitat del Centre Juvenil Les Arenes, jugada especulativa que patirem i que ens portà a la compra d’un local adjacent per garantir que no ens fessin fora a les entitats i col.lectius que hi treballaven, com era intenció i així ens ho varen comunicar l’any 1998-99 per part de l’Ajuntament, cansat de les nostres denuncies miraven d’acabar amb el problema pel dret. Varem encetar una campanya per aconseguir els 5 milions de pessetes de l’època en una impressionat feina col·laborativa i autogestionària de la nostra comunitat, que va donar els seus fruits.IMG_3968

També hem de dir que s’ha tingut un mínim de reconeixement d’altres administracions, institucions, persones a títol individual i molts altres col·lectius que en reconeixement a la feina socioeducativa feta han donat el seu suport indispensable per a la supervivència del nostre projecte (institucions, polítics i tècnics de l’orbita de CiU, ERC e Independents ha anat donant ajudes o colaborant per tal de demanar i rebre una mica de suport de la CEE amb els programes de Joventut amb Europa II y III , o del DURSI, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Generalitat per a donar suport en un parell de projectes d’innovació social i tecnològica, com també amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya, en un altre projecte que en l’actualitat ja te 12 anys,el Punt Omnia Les Arenes, un aula multimèdia que una mica desfasada, que segons els responsables actuals te intenció de renovar els ja obsolets equips i eines, per afrontar nous reptes de futur), per el denominat Departament de Treball, Afers Socials i Famílies també de la IMG_3965Generalitat de Catalunya, els objectius d’aquest projecte son molts (consulteu el molt interessant projecte social i comuniatri XARXA OMNIA) desenvolupar processos per la promoció i formació en l’educació i us de les TIC i en l’orientació e inserció laboral, així com en l’alfabetització digital de la població no nativa, i la promoció dels usos socials,comunitaris i pedagògics dels natius, El Centre Juvenil Les Arenes es una entitats amb un cert recorregut que va fundar en el seu moment el Consell de la Joventut de Terrassa, o el Moviment d’Esplais del Vallès o va ajudar a desenvolupar el kasal popular les arenes, també va ser de les fundadores d’aquest projecte dels Punts Omnia i que ara al 2016, vol renovar-se i rellançar-ser amb nous equips i eines pedagògiques per desenvolupar la nostra interessant tasca, com a peculiaritat i tret distintiu sempre hem treballat amb software lliure a partir del 3 anys en endavant, desenvolupant un treball col·laboratiu, inclusiu, creatiu, d’inserció i de dissensions socials i comunitaris, petits però amb molta dignitat i valentia. Com el nostre Poble.catalunya2

En aquesta seu treballen les persones que pertanyen a tres associacions i uns quants col·lectius:

Centre Juvenil Les Arenes, fundat l’any 1969.

Associació de Veïns d’ Habitatge Social La Grípia, fundada l’any 1996.

Associació per l’ Atenció i Acolliment Psicosocial DSO, fundada l’ any 2008.

Associació Ecologista GEA, fundada l’any 1998, l’any del camp de golf que no oblidem.sorolla_foto_fotosTmp_sorolla

Associació de Dones de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor, l’any 1994.

Seu de d’històrica tercera Radio Lliure de Terrassa Radio Barraka 103.2 FM, juntament amb Radio Kaos del barri Can Anglada i Radio Tse-Tse al barri del S.XX.

Seu del Primer Punt de Trobada Clown de Terrassa.

Seu de molts Col.lectius Socio-Culturals: En aquesta seu social, treballen i han treballat molts col·lectius culturals de la ciutat, com el Grup de Teatre “Pan Duro y Altramuces”, Grup Multimèdia i Video DJ Base Iluminati Projectum, Grup d’accions creatives psicodramartistics Alternatiu X i La Polaca, i molts altres associacions formals e informals que han passat i treballat en aquest casal com grups de cultura popular, grups musicals de rock, de punk i flamenc. I un últim vessant que darrerament dóna vida és la utilització de col·lectius i plataformes cíviques en defensa dels drets socials.image-work-miro_catalunya_avui-11163-450-450

Històrica efemèride per sempre recordat va ser el passat 23 de Gener del 2015 quant es va celebrar la consulta popular a la ciutat de Terrassa, sent la nostra seu el col·legi electoral del barri en les eleccions per la Independència de Catalunya, es van guanyar per un 95 % el SI, amb una participació de prop de 1000 persones.

Situat al Carrer Calaf número 46 baixos, al barril de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor,amb al Codi Postal: 08227 de la ciutat de Terrassa i el telèfon: 93731786

Panem et circenses

#Panem et circenses

Este pequeño pensamiento algo onanista es una respuesta fugaz, no mucho mas elaborada, que nos supo mal dejarla en facebook, pues dura un instante, puede que ya este bien que sea así pero aún no estamos acostumbrados, para eso ya esta el modo #Snapchat, tan de moda entre la juventud, 150 millones de usuarios #juveniles, mayoritariamente mujeres y subiendo, que puede que crean que como los papas y mamas usan facebook y blooqs 77Bya no es un medio tan moderno y buscan la fugacidad instantanea y su caducidad programada que dicen aporta intimidad, dónde puedes controlar los segundos que quieres que dure el mensaje, total la #obsolescencia de siempre pero voluntaria. Esto no deja de ser un intento para que al menos lo lea alguien más o dure un poco más, cosa difícil, como mínimo que llegue a los que queremos y algún #friqui del #kasal, por lo que utilizamos como veis la estrategia de la web para que retenga un poco el escrito y luego se lo haremos llegar a los interesados, y lo escribimos  en castellano, pues va dedicado especialmente a un compañero argentino que sabe mucho de hipermediaciones y transmedia, un tal #Carlos Scolari, que analiza anecdóticamente el fenómeno de #Juego de Tronos entre otros muchos. Aunque es a partir de éste que queremos plantear una pequeña reflexion, sin grandes pretensiones.

n053p07b
 

No queremos parecerte unos #Troles#escépticos, pero tras cierta obsolescencia programada de la subjetividad y este #nihilismo social imperante a fe de estos fenómenos culturales mayoritarios, no queremos dejar de reconocer que como fenómeno de masas requieren nuestra atención y puede ser algo significativo de nuestro tiempo, esta série que tú analizas, incluso reconocemos que en la #primera parte contratante de la primera temporada lleguamos a ver algún capítulo, pero dejamos de seguirlos en segundas partes mayoritariamente, al menos los más asiduos al Kasal, excepto un par de elementos que nos iban contando que sucedía, viendo los derroteros qpan-y-circo-4ue desarrollaban, nos interesaba más como nos iban narrando entre copas #la evolución de la susodicha que en si mismo verla, en general no nos llegó a interesar mucho, es algo personal y poco relevante, diferente es el fenómeno en sí mismo, no sabemos porqué, pero nos parece que estamos “idiotizándonos” un poco y ver toda la mercadotecnia en su despligue consumista quizás atontándonos, nos deja algo anonadados, hemos escuchado profesores de universidad, bloqueros y analistas varios haciendo tratados de geopolítica a partir de la série Juego de Tronos (#a modo de ejemplo)…vaya tela, ya sea como escusa didáctica, para llegar mejor, ya sea por su interes comparativo, creemos que intentar acercarnos al análisis de la realidad de los fenómenos históricos y sociales es más tan difícil de analizar o como de tratar, y el recurso comparativo, a veces distrae o te posiciona y si te posicionas te buscas más enemistades que aliados o seguidores, del plan “alumnos-fans”, como lo telespectadores consumidores tanto de fans-como de hooligans que parece ser buscan los seriales, sujetos ideales para las nuevas formas de explotación cultural de extracción de la plusvalía, las grandes compañias que producen el fenómeno a traves de todo su merchandising, son dignas de observar, igual nos equivocamos, en todo caso empieza el verano y menos mal que se acabó Juegos de Tronos,memes_juego_tronos_30 lo malo es que toda la maquinaria empezará de aquí nada con la próxima temporada, de hecho ya empezó, y vuelta a empezar. Entre esta y cuatro series de “culto” poco cultivado, la creciente y potenciada futbolmanía, sin Guardiola en el Barça y regalando copas de Europa al Madrid (#risas del doctor maligno 😉 )pan y circo, pero sobre todo con el nivel político de macrosupermercado de nuestro vodevil  local, estatal-social, si se atiendendo la poca capacidad de transformación de la realidad , incluso empeoramiento e como en paralelo se empobrece el debate de ideas que se maneja por los medio, por ahora, estamos configurando un “#procomún” (#commons)
que dejaremos como legado cultural, cuestionable, pongamoslo en suspense, dejemos que pase el tiempo, e intentemos anticiparnos, cualidad humana para intuir si hablará bien de nosotros, estos fenómenos culturales o sociopolíticos, y si es así, podemos aceptar nuestro error, e intentaremos ver la serie algún día… aunque preferimos de entrada ver cualquier pelicula de los conocidos #clasicos, por ejemplo de #John Ford o de #Clint Eastwood, de #Woody Allen o #Berlanga y mira que os decimos hasta la #Coixet o el #Albert Serra, que mira que tiene tela, abrimos el abanico para que veas que no nos pan-y-circolimitamos a un género o autor concreto, pero si Juego de Tronos forma nuestro procomún, queremos recordar esta canción de #DefConDos  que seguro conoces, un abrazo cariñoso, anónimo y virtual. Ah!! se nos ha olvidado un análisis con algo más en profundida de Juego de Tronos, pero si os interesa que lo desarrollemos en la web del #kasal popular les arenes, comentadlo o hacednos llegar vuestro interés y lo dejamos para otro día, que esta introducción fenomenológica casi ha acabado, en otra especie de artículo posterior, un nuevo post scriptum que si os interesa volveremos a colgar, que como decía el gachon #François Villon, el último goliardo, aquel “gran cachondo” que de todos se burló, el primer asesino poeta, un genuino maldito avant la lettre,:

Yo soy Francois, aunque no quiera,

nacido en París, de Pontoise cerca,

y en el extremo de una cuerda

sabrá mi cuello lo que mi culo pesa.

Os recomendamos leer la #balada del ahorcado escrito en el S.XV, lo de los zombis de juego de tronos es cosa de niños. Y ahora recordamos que nos recomiendan que empecemos a autolimitanos que para colgar más cosas siempre habrá tiempo… o como decía  #Buzz Lightyear “#hasta el infinito y más allá“.

Quiéranse mientras tanto y cuídense como deban, recuerden que nos lo merecemos. Si no quieren no ahorren, pero no gasten en merchandising que es muy caro y se enriquecen los de siempre.

nadie es perfecto (2)las mejores frases de amor y amistad para compartir,frases motivadoras,frases de amor,Imágenes con frases motivadoras para compartir en el facebook,twitter, google +, Citas motivadoras. Frases que ayudan a robustecer el alma de un corredor. Nunca te entregues ni te apartes. Junto al camino nunca digas: No puedo másimagénes con frases de amor, amistad, alegría, fuerza,No dejes que tu pasado, sea cual sea, oscurezca tu visión de un futuro brillante.

CiudadaNo Acrata & Cía

Kasal Popular Les Arenes 30 anys d’històries de dignitat i creativa supervivència

IMG_3962

Avui us farem arribar unes reflexions interessants per nosaltres: el Kasal Popular Les Arenes que el formen uns col·lectius socials de la ciutat. És interessant observar que alguns porten ja més de 47 anys. El Centre Juvenil Les Arenes, una de les entitats veteranes juvenil de la nostra ciutat, una entitat creativo inclusivofoto3crítica, creativa, i dissident e inconformista , un altre entitat te 18 anys,la petita AAVV d’Habitatges Socials La Grípia, arreplega 50 famílies, és petita però valenta i digna (una associació oblidada pel nostre ajuntament i els seus representants) i L’ Associació per l’atenció i acolliment Psicosocial DSO amb 8 anys d’històries, encara que la més jove, tant interessant en la seva feina com les altres, complementaries i solidaries, les dos entitats mes joves mai han rebut cap ajuda per part de l’ajuntament, tot i que ens hem presentat moltes vegades plens d’optimisme e innocència, ens veu dir fa poc que no estem prou empoderats.

En tots aquests anys han passat moltes petites grans histories, representats veïnals, polítics amb bones paraules i poca cosa mes, ciutadans IMG_3971honrats, veïns i voluntaris amb més bona voluntat que recursos de les nostres terres i d’arreu Europa i del mon, crec que els polítics no heu valorat prou com hem pogut aguantar sense cap suport i tant lluny del centre, de qualsevol centre de poder o econòmic, local o nacional, això creiem es fruit de moltes col·laboracions i de la nostra infinita convicció i paciència, però sobre tot del recolzament de molta bona gent, d’ això esta ple aquesta ciutat, als carrers , als barris, sens dubte es una de les mes màgiques coses que te, més de 1000 que han col·laborat amb nosaltres, amb noms i cognoms i les tenim apuntades en la nostra memòria històrica, nosaltres som unes d’ elles, unes poques més, que ara li furtem els temps a les nostres passions i a les nostres  famílies per atendre d’altres, i es aquí on col·laborem patint la indiferència i la irresponsabilitat de les polítiques socials poc transparents, silencioses i molt partidistes, massa injustes, per molt que facin minuts de silenci en solidaritat per moltes causes justes, la resta del dia també practiqueu el silenci social i això es injust.

 La vostra indiferència es d’un complicitat massa inhumana. 1782725___version1

La primera reflexió va dirigida al responsables municipals de joventut, participació ciutadana, educació, cultura i serveis social, us convidem per enèsima vegada a visitar el vostre oblidat local municipal i atendre aquest col·lectius i entitats, que els formen persones que atenen a centenars de persones, tant de la ciutat com vosaltres, i emplacem com no, al nostre alcalde de la noble modernista terrassenca ciutat, a que ens visiti per primera vegada el nostre local, que de fet es vostre, perquè és municipal, encara que mai us heu fet del tot responsables, ni heu ajudat a dignificar la nostra activitat, nosaltres paguem els Impostos igual que tots, dona igual del color que sigueu i amb qui governeu, continuem pagant. No tingueu por, sempre hem tractat a tothom amb respecte. Amb els anys hem après que es molt més saludable. I si ens demostreu el contrari, rectificarem que es de savis. No entenem perquè heu fet del silenci la vostra paraula. 

DSC_0044

Us demanem una col·laboració als internautes que tinguin una mica de consciència, això del copia i pega al teu mur i que s’escampi, i si no us agrada tacar el vostre mur,  poder fer un resum i explicar-ho a la vostra manera, utilitzeu les vostres paraules, o dieu-li alguna amiga o algun amic  i que s’escampi sis plau, dieu-li que facin el mateix i que si un dia necessiteu ajuda, aquí estarem per fer el que pugem. Ja que   no  entenem la seva indiferència. Ajudeu-nos a escampar aquesta petita injustícia, amb aquest suport i ajuda ja heu fet molt.

Moltes gràcies per keep-calm-and-república-catalana-1endavant, som conscients que les nostres paraules son una mica beligerants, ja tindrem temps de pujar el to sense desentonar i potser una mica llargues, una introducció a la nostra problemàtica que te 30 anys i, poc a poc, més endavant, anirem desgranant, podeu participar en la reflexió dient-la vostra, encara que esteu molt orgullosos de recolzar les actuals polítiques i volgueu criticar la nostra subjectiva visió, per que treballeu amb ells o per ells, la nostra opinió es  parcial i una mica marginada, massa discriminada  i reconeixem com no, una mica dolguda.

Convidem als nostres representant polítics al debat. Les paraules i les idees no son perilloses, trepitjar-les i menystenir-les si. Parlem-ne, us convidem amb respecte i dignitat, encara que no ens tornem a veure en els propers 50 anys. Recordeu una cosa que tenim en comú, tenim consciència, com vosaltres la vostra, estimem la nostra ciutat, com vosaltres el centre.

Nosaltres també ens equivoquem, cada dia ens equivoquem i molt de tant en tant aprenem, pot-ser com vosaltres, però els nostres errors ens afecten a nosaltres i no afecten a tants innocents.kasalpopular

Vosaltres heu fet del silenci la vostra paraula, les nostres paraules intenten reclamar una mica de justiciat, cada dia fem coses, ajudem a persones, col·laborem amb les seves histories, teixim complicitats, busquem solucions, més o menys creatives per les nostres carències, com la majoria del treballadors i persones que no sempre poden comprar solucions, però en la nostra vida i en la nostra comunitat, aquesta és una altra gran diferencia, nosaltres amb el nostres defectes, que en tenim i mirem d’ aprendre,  mirem de ser bona gent i ajudem a totes, sense distinció ideològica. Encara que us votin, no preguntem ni ens importa.

Per acabar us explicarem un altra secret, que ha fet que encara siguem per qui, han passat molts tècnics, regidors i batlles, i molts altres passaran, tenim perseverança, paciència, anem xino-xano avançant, esperem que canviïn els homes, les dones o la seva sensibilitat,  a nosaltres ens agrada millorar la nostra comunitat, esperem que com vusaltres , però  el dia que no tinguem vida, ganes, voluntat o no puguem marxarem, no és un sou, ni mantenir un poder determinat, ni guanyar vots el que volem, es una opció ètica, política, social, voluntària, solidaria, creativa i dissident.

Ara es l’hora de somiar en la República Catalana

 

keep-calm-and-república-catalana-1





Ara es l’hora de somiar en la República Catalana,

Al Kasal Popular Les Arenes hem fet un exercici col.laboratiu, ens hem donat uns dies per somiar quina Catalunya volem, hem quedat un dia per debatre i no  hem tingut prou, quedarem més dies, i encetarem un altre debat obert, on volem compartir els nostres somnis, per una República Catalana que sapiguem estimar, volem posar a debat les dues nacionalitats, les tres posicions possibles que exposarem, acompanyades d’un sou social d’inserció i formació per a dos d’elles. 

Companys i companyes ha arribat l’hora de donar un pas endavant, cap a la República Catalana, arribat l’hora de posicionar-nos com a poble, i de assegurar-nos que la majoria del poble ens seguirà, no tot ell serà possible, el tot es un ideal universal mes propi de les ideologies totalitàries, però si crec que serà necessària una majoria representativa.image-work-miro_catalunya_avui-11163-450-450

L’estat actual de les coses pinta molt “xungu”. Fa anys que els que vivim a una zona castellanoparlant de l’àrea metropolitana, on certa demagògia ja fa temps que es va instaurar,  anem patint la dificultat de fer-nos entendre, la polarització per ara ha radicalitzat la simbologia mes reaccionaria de Espanya, els èxits de la selecció i del Madrid es un dels símbols potenciats que observem s’han visibilitzat mes encara, començant pel Foro Babel i la campanya de Ciudadanos, la crisis econòmica i la mala gestió que va fer CiU  en el seu moment, l’únic sorprenent, s’ha de reconèixer, va ser el gir cap a l’ha independència , sigui per supervivència o per convicció profunda, tan profunda que no es veia, però benvinguts si defensen els anhels d’un poble, molt diferent es  la ambigua posició del PSC i dels podemitas, quina llàstima ens fa veure militants comunistes i socialistes, que n’hi han, remant en contra d’un poble i una classe dirigent que han mirat de gestionar la seva crisis que també se’ls podia endur, recollint rèdits de l’unionisme o reeditant la vella cançó federalista,  mirant de frenar vots cap a ciutadans i reactualitzant el seu lerrouxisme, fan un gir cap al psoe oblidant-se de la “c”, com feia temps s’havien oblidat de la “s”, sense problemes i sense complexes, això ha ajudat poc en l’ àrea metropolitana, a unir un poble alegre i combatiu. ViaLliure-460x272

Però això per contra també ens accelera la necessitat de tirar el procés de construcció nacional endavant, de encetar oportunitats, de desenvolupar una societat mes justa e igualitària, rica i plena, de compartir els moments històrics que vivim per construir un país entre totes les persones que volem un mon mes humà , digne i creatiu, començant per la nostra família, comunitat, poble o ciutat, país, Europa i el mon  actualment massa malalt en el que vivim. I ara toca definir el nivell de poble-país, per ajudar a guarir i sanar els altres nivells, per que sigui mes inclusiu i democràtic, i es pugui donar l’oportunitat de continuar creixent econòmicament pero amb ètica i valors socials, en salut aturant la privatizaciò i en defensa del nostre malmès medi ambient, desenvolupar-nos educativa i culturalment, créixer en un nou model de manera sostenible i homeostàtica,  equilibrada, inclusiva, igualitària, creativa i saludable. 

500px-La_esp_Rep._Federal,_Rep._Unitaria_(2)

Aquest  es un model de creixement que no va per les vies clàssiques de fer-nos més rics i amb més èxit, mes famosos i mes feliçment capitalistes,  un estat del benestar una mica desmantellat avans que arrives, fruit de les exigències de la troika ja sigui pel endeutament o/i les males gestions fetes fins ara pels gestors públics, fruit de la deslocalització, l’especulació dels bancs i l’evasió de divises, la corrupció generalitzada i la poca ètica d’un determinat sector empresarial, i alguna cosa més que continuen generant una greu crisis, que arriba fins ara i ofereix menys feina en general, pitjor pagada, en canvi pujen els preus, l’emigració que es queda sense feina, la població jove i molts treballadors que ha de marxar,  com anem perdent poder adquisitiu, la riquesa que s’acumula massa en els de sempre i que  es troba molt mal repartida, tot això i mes ofereixen un horitzo poc encoratjador, el creixement o l’evoluciò feta fins ara no han millorar els indicadors econòmics i laborals al contrari, salten totes les alarmes socials, per on anaven, treballem tots menys i una mica pitjor, en salut i educaciò hem empitjorat, això ens fa patir la crisi a cadascú de maneres ben diverses, l’atomització del patiment ofereix pocs espais aparentment comuns e igualitaris, forma part de l’obsolescència del benestar i de la classe treballadora, que per drets, afegim la cançó del sobreendeutament facilitat ara pels bancs passa factura, la gent torna a perdre el seu habitatge, i tornem a les reivindicacions veïnals del 70 i 80, la gent vol un habitatge, millor educaciò, sanitat… Volem un lloguer social assumible, volem treball i defensar els nostres drets, encara que la clase empresaria s’aprofita per donar el pitjor treball i en  les pitjors condicions segons les seves possibilitats d’explotació. La salut i l’educació no mes milloren si les pots pagar…

erik-encinasEn canvi mes que mai necesitem un treball que ens doni vida e ilusions, una educació que ens faci mes lliures i creatius, una sanitat que guareixi i no enriqueixen a les farmacéutiques i a uns quants hospitals privats, necessitem aturar els pirates privatitzadors, desenvolupar un treball digne que alliberi i unes relacions socials que millorin per fer-nos estimar als altres, al teu poble i als teus veïns, tot un repte a desenvolupar de maner que la vida de totes sigui mes respecta i digna, sense distinció  o discriminació econòmica, sense marginació per la classe social, pel sexe i el posicionament sexual de cadascú , per la religió  o la seva espiritualitat, encara que la nostra nació republicana  estigui exempta d’aquesta possició religiosa, i sigui atea o laica, haura de respectar les diferents religions, així com la llibertat d’expresió i les opinons de les difertents ideologies polítiques, si aquestes respecten als altres per igual, aixó ofereix una problemática actual al no tenir garantida una dignitat comuna, la demagogia i el populisme van creixent, l’integrisme con a defensa del colonialisme debiliten la posició d’occident. Aixecar tanques i deixar que s’ofeguin els que no poden pagar-se un creuer…

Com resoldre aquest adjucat i els problemes humans derivats, ens ha de empenyer tambè a voler construir un pais mes just, amb mes capacitat de resposta democrática,  i a mes  haurem de estudiar com fer-ho, aixó no esta garantit sota cap posicionament e ideologia política fins ara conegudes, però mes que mai hem d’aprendre dels nostres errors que segur els farem i que vindran, hem de fer creure, si ens ho creiem, que volem disposar d’una millor eina per la cultura i l’económica del nostre país, hem de visibilitzar un desenvolupament fruit del coneixement colaboratiu, hem de treballar  per assaig i error, i apendre del errors, hem de fer participar en la construcción nacional el maxim de representació social, s’ha de debatre, un debat de idees i paraules, i això no s’esta fent, diuen que el fan els experts, però si volem compartir les oportunitats ha de ser ja de bon començament, de bon inici, per que les dificultats be que les compartim, no hi ha un camí pre-definit, ni un èxit assegurat, però sens dubte val la pena fer-ho, pels molts que ja l’havien començat, pels que  hi som i pels que vindran. Volem oferir un mon mes humà per als que vivim ara, donar mes oportunitats als que menys tenen i a  les noves generacions que ja creixen  i naixeran. I si això es una utopia, volem viure-la i ens volem equivocar, preferim això que la tristor de la realitat.   

tàpies_cat_7_senyera_estelada

Es clar que sabíem que la polarització del procés portaria la tensió i l’agressió dels que volen un altra cosa, o tenen pors de deixar la seva relativa zona de confort. Qui te un present per anar tirant pot-ser es legítim que no vulgui res canviar, encara que molts podem veure falta de valentia i generositat, ens falten estratègies pedagògiques per fer-nos explicar . De la mateixa manera que a l’altre costat també van desenvolupant els seus petits canvis i atacs segons evolucionen els esdeveniments polítics i socials. Hem de Començar, a utilitzar un argumentari en el nostre  voltant que no trobem ni escoltem per ara, pot-ser per que no toca o per que es massa aviat, però nosaltres hem decidit llençar-nos a compartir les nostres idees, compartir-les per que aixó tambè es la base d’un pais col.laboratiu, fer-les créixer o canviar-les si es necessari. Enriquir-nos i retro alimentar el procés,  es créixer però conjuntament, solidaria i multi lateralment. Això d’un gran timonel que ens porta on no sabem, que es sacrifica i ens diu que hem de fer, això son d’altres èpoques que hem de superar, si voleu confiar en els experts que s’esperin una mica, que ja hauran d’ajudar-nos, ara s’ha de veure el debat de construcciò nacional, obrir vies oficials, debats a la xarxa i a llocs oficials, s’ha de sentir com Construïm les basses del nostre paìs, que encara resten molt amagats, poc visibles i si es dona es un altre vegada en mans d’uns quants.

I com continuem nosaltres es aprenent a equivocar-nos i afectats per la malaltia de la utopia, volem compartir els nostres somnis, i veure si tenen cabuda en aquest nou país, la República Catalana que entre totes les persones volem desenvolupar.  Avui seran unes idees a forma de manifest, no som professionals ni experts i ja anirant apareixen noves actualitzacions del nostre debat, si es necessari o tenen cabuda, si genereu alguna resposta o li veiem finalitat. Es bo quant ets despertes parlar del teu somni, per a aprendre a recordar, es com la memòria històrica que no s’ha d’oblidar, ens ensenya d’on venim i cap a on podem anar, i perquè som aquí i ara, hem de mirar de entendre’ls per veure que significa i que volen dir, i desenvolupar en les nostres vides, els somnis i la memòria, les utopies i els ideals, mirar de  no confondre-les no tot son tonteries i tampoc banalitats, que si surten per alguna cosa serà. 

republica_catalana

Per començar volem definir el concepte de nacionalitat, no feta fins ara, creiem que fonamental, molts politics, tertulians, profesors e historiadors ens han definit que es una nacionalitat, nosaltres creiem que hem de ser generosos, pot-ser per la falta de generositat d’altres nacionalitats ens veiem ara abocats a desenvolupar la nostra, per necessitat i voluntat. Però creiem que ha de créixer sense  excloure d’altres posicionaments que ara creixen per reafirmar-se o defensar-se, per qui vulgui tenir una sola nacionalitat eixa  serà la seva voluntat, sigui espanyola o catalana, però en la nostra nació moderna crec que es fonamental el fet de poder disposar de dos nacionalitats.passaport-catala-lafunda

I aquí rau, una estratègia bàsica, que hem de poder explicar. Els catalans que vulguin podran tenir, una sola nacionalitat (la catalana o la espanyola), però n’hi ha que voldran tenir dugues la espanyola i catalana que son dos, no son la mateixa i per alguna cosa serà, es tracta de ser tan moderns com en altres nacionalitats, o com els fills de molts matrimonis amb mares i pares de nacionalitats diferents.

 

 Crec que hem de fer entendre que es un fet positiu disposar de dos nacionalitats, es una cosa que et fa més ric, culturalment i en oportunitats. Això no mes molestarà als pobres educats que nomes volen tenir una o que ens volen continuar trepitjant, i esperem que ho vegin com un fet positiu, una cosa que ens pot ajudar a posicionar-nos millor, a enriquir-nos i ja veurem si servirà, tenir una sola nacionalitat es voluntària, i pot ser tant ric com tenir-ne dos, ens hem de fer entendre, per els qui sempre han perdut drets i seguretats, en la nova República Catalana ningú perd, i els ciutadans del nostre país, guanyarà per igual tots podrem triar, no perdran la seva nacionalitat, sigui una o dugues , podem viure-la com una cosa més plena, sigui quin sigui el teu posicionament final es un enriquiment i una oportunitat (es clar que qui tingui ja dugues, dons que sumi una altre i així “narinant”). 

PasaportesCubaEspaña

I repetim per aclarir, els ciutadans de la nació catalana podran triar, ser espanyols, (i continuar vinculats a espanya) ser catalans (i vincular-se a la nació catalana) o tenir doble nacionalitat catalana i espanyola vinculats a Catalunya, veurem com encaixa en espanya aquesta doble nacionalitat, dit de manera infantil en tot cas es no  haver de triar quant et pregunten a qui estimes més al papa o a la mama, i si estimes als dos de diversa manera, els que no mes vulguin estimar al papa, allà ells molt d’amor es perdran, però per convèncer a la majoria de la gent pot-ser hem de donar la possibilitat de estimar les dos persones com qui estima dos nacionalitats, sent el nostre país una República Catalana on serà mes fàcil estimar. Son  Tres posicionaments que tenen dos nacionalitats i no tan sols dos posicionaments confrontats. Es guanyar recolzament dels espanyols de Catalunya que també volen ser catalans, i molts son dels nostres barris, i ningú encara ho ha vist clar. I deixar respectuosament a qui nomes vulgui ser espanyol o català. (Nosaltres creiem que així guanyem amb el 50 % de la nostra població, com les possibilitats d’estimar-nos per sobre del 100%) kasalpopular

Avui hem parlat del concepte de nacionalitat, un altre dia volem parlar de l’accés gratuït  i universal a la ensenyança, a la salut, i als serveis fonamentals que els pagarem en tot cas segons les nostres possibilitats, com tots els impostos, redits, guanys i beneficis, sota la base d’una fiscalitat justa i progressiva, que tots i totes paguem segons les nostres possibilitats. Qui més tingui que mes pagui, qui guanyi mes que mes pagui, siguin autonoms o funcionaris, no podem caure en la trampa dels rics de tots hem de pagar per igual, això no es just ni pot orientar el nostre pais, i ara s’ha de dir en aquest moments fundacionals.

Una altre article estem preparant i es igual de fonamental, la República Catalana serà rica i plena, i qui no tingui treball, mes de mil euros per exemple ará de guanyar , aixó els experts ho tindran millor que calcular es clar, però un sou social amb contraprestacions haurem de desenvolupar, aquest sou sigui el que sigui, ha d’estar ben definit, votem-lo com a Suïssa, però sense les trampes que s`han escoltat , no es tracte de donar atur, prestacions o subsidis per els que no fan res, i a posterior denominar-los  “apalancats” o vividors , creiem que es fàcil desmuntar alguns arguments una mica erronis i demagogs que veuen que  tothom a casa es quedarà i el sistema s’enfondrà, dons creiem que tenim dret i podem gestionar un sou mínim interprofessional digne que tota la economia de consum pot activar, cap pensió per sota d’un sou digne , i avui en dia per sota dels mil euros creiem hi ha poca dignitat , si aconseguim baixar els preus dels consum bàsics en general, tot podrà baixar, però mai per sota de la dignitat, si la gent te diners per poder consumir o estalviar per impostos directes o indirectes  una part se torna a recaptar i la economia de molts sectors es pot beneficiar. catalunya2

 

Però no volem creure que donem sous com qui dona ajudeta subsidiària, o una almoina per caritat, que això res no canvia, aïlla i allunya a les persones que queden excloses del mercat del treball i la educació, volem ser una República Catalana que aprengui a estimar a les persones que mes ho necessitin, això es tornar a donar una altra oportunitat, es preguntar-nos com fer i com podem ajudar a qui queda al marge a ser unes persones actives i creatives, camí per fer-nos republicans lliures i responsables, per qui no tingui treball, el primer es donar-li un sou digne, però a canvi d’unes hores de treball comunitari que haurem de realitzar, treball que els municipis i l’estat s’estalviarà per poder pagar aquesta prestació, de que?, dons d’uns serveis a la comunitat ,podems especular unes 20 hores mensuals, els experts ho hauran de recalcular si fa falta més o menys, per pagar el sou i la seguretat social aixó creiem es una prestació, que com diu la paraula presta uns diners a canvi d’uns serveis, de la mateixa manera que unes hores per a la comunitat haurem de treballar, recorreguts d’inserció i responsabilitat, i qui vulgui mes llibertat i no treballar per a la comunitat, que en disposi si vol d’aquesta llibertat, però dret a sou social no tindrà. Quant parlem de feines comunitàries, son coses que nos es fan prou bé  fins ara, per falta de recursos i prioritats, uns exemples per fer-nos entendre son el manteniment del colegis i universitats, els boscos i les platges, les rieres, horts comunitaris, jardins urbans, instalacions comunitaries varies, municipals i nacionals, mes de mil feines a fer i més de mil posibilitats, i uns diners que ens estalviem o una millor república que tindrem, tots ens la estimarem més, i ja estudiarem formes mes creatives i efectives de millorar les tasques a fer.obelix_html_5cdddf82

  

També creiem que es fonamental desenvolupar un recorregut per haver-nos de formar, tot aquell que cobri el sou social, una sèrie d’hores de formació en allò que cadascú vulgui, l’estat haurà d’organitzar formació ben diversa i de qualitat, en allò estratègic i que els experts creguin oportú,  oferint la possibilitat d’obrir una mica també les formacions en allò que el poble vulgui i no es vegi estratègic per als experts, imaginem que algú vol estudiar guitarra, dons les coses s’ha de provar, veure usos socials dels estudis i analitzar els resultats, però parlem de formació necessària en tecnologies, idiomes, professions de tota mena (per exemple agricultura, jardineria o micologia, ramaderia, pesca o nàutica, per posar uns exemples diversos i en el camp de l’art, sigui pintura, teatre, musica o dansa, o les mil i una coses que la gent vulgui, l’art-teràpia també repara, però la base es que t’has de formar si necessites cobrar un sou del estat, es la forma de tenir gent mes desperta i activa, vivint la seua llibertat de forma responsable i el cap i el cos mes vius, això es desenvolupar camins d’inserció cap a una societat que dona oportunitats i que a les persones poden beneficiar (s’entén que el treball i la formació segons les possibilitats de cadascú, i qui no pugui també un tracte especial l’hi haurem de donar, un sou digne que entre tots i totes podem guanyar). 

1782725___version1Però qui tingui salut i possibilitat no es  tracta de tenir-la sense fer res, a casa i parasitant de  la societat (com alguns diuen), que això es una malaltia depressiva o un altra patologia sense especificar, dons llavors que vagi al metge, al psiquiatre o al psicòleg i es prepari per quant pugui realitzar el camí de la inserció i el sou social. D’aquesta manera la gent ajuda a mantenir la comunitat, donem mes feina tan per a la formació com per serveis per la comunitat. Això es desnvolupar una soscietat més justa una Republica que dona a totes oportunitats. I Senyors diputats, politics, periodistes, cap de vosaltres somia?, a cap de vosaltres se li pot ocorrer arguments per fer un pais mes just i fer creixer el recolzament per la causa de la república catalana?, tranquilitzeu-nos i sabem que ens demaneu confiança, perque sembla que en realitat no voleu la independencia, perdoneu si no es així, llavors no sabeu com ferla, es normal però compartiu els vostre neguits, per que també son nostres, nosaltres tampoc sabem com fer-ho, hem somiat que hem d’ampliar el suport social necessari per tirar endavant. Hem volgut compartir aquest somni col.lectiu de República Catalana, nosaltres som gent sencilla i digna, volem que els veïns que vulguin tinguin nacionalitat catalana o doble nacionalitat, i qui no la vulgui que continui amb la seva espanyola nacionalitat, ara per als catalans volem un sou social. Justicia Ja. Mireu mes enllà, sigueu inteligents, amb aquestes propostes tambè podem convencer a moltes persones necesitades, per fer-les realitat i desenvolupar una Republica on sigui mes facil estimar. Catalans i Catalanes!, Catalans-Espanyols! i Catalanes-Espanyoles! Via Fora!! Que gairabé tot esta per fer.

Visca la República Catalana!!!

Carta Oberta als responsables polítics:

portada_dibujo

Carta Oberta als responsables polítics:

Arrel de la lectura de l’informe de salut mental infantil i juvenil, publicat per la fundació Pere Tarrès,

http://www.peretarres.org/arxius/fpt/informe-salut-mental-infantil-juvenil.pdf

algunes de les dades més destacables, del qual voldríem que us fixeu son:

El suïcidi és la segona causa de mort en el grup d’edat d’entre 15 a 29 anys.

Entre els adolescents, les taxes de depressió i ansietat han augmentat un 70% en els últims 25 anys.

La depressió és la malaltia que més contribueix a la càrrega mundial de morbiditat entre els joves de 15 a 19 anys d’edat.

Els trastorns mentals augmenten el risc de contraure altres malalties com la infecció per VIH, les malalties cardiovasculars o la diabetis, i viceversa.

La incidència dels trastorns mentals tendeix a duplicar-se després de les guerres i les catàstrofes naturals.

I nosaltres ens preguntem com treballa aquests temes la Regidoria de Joventut de Terrassa i d’altres regidories, què fa l’Ajuntament, o la Generalitat o l’Estat.

Creiem que hem de fer responsables la administració més propera, i aquesta que organitzi i vehiculi la demanda i necessitats de la seva comunitat.

Sr. Regidors de Joventut i d’altres regidors és una responsabilitat civil i social, fer coses per la teva comunitat, intentar-ho com a mínim, equivocar-se, aprendre dels errors i tornar-ho a intentar.

En aquest sentit volem fer una crítica cap a vosaltres (responsables polítics de la ciutat):

fa més de tres mesos que ens varem reunir, hem presentat accions i projectes com associació, sabem que no ens donareu cap ajuda ( no som de la vostra «corda»), ho sabíem, però doneu-li algú, per tal que que comenci a treballar en aquestes qüestions, parlem d’atenció psicològica a la joventut , la salut comunitària també és respdepre fotonoticia_20151216150416_800onsabilitat del municipi (els malestar psicològics poden incloure moltes altres qüestions els malestars familiars, educatius i atenció al fracàs escolar i una de molt important qüestió, la violència escolar, segons els experts afecta entre el 8% i el 20 %, a la nostra ciutat son vora entre 5000 i 10000 aprox, per la part baixa).

Podríem començar a fer critiques personals, però no volem entrar en aquest error, volem mirar cap el futur i creiem encara es poden fer moltes coses, sis-plau, hem de treballar per totes les persones de la nostra comunitat, tenim em compte els més febles.

Ah!, hem comentat només una qüestió, les altres són atendre el fracàs escolar, falten espais i professionals que ofereixen suport coordinant-se amb les escoles e instituts, universitats i centres de formació per atendre el fracàs escolar, més que insuficients espais a la ciutat que són públics (si tens diners, és diferent el problema, t’ho pagues i prou), i la urgent orientació professional estratègica (no vendre motos de formació professional de 10000 oficis per acabar en un 60% al atur).

I per últim una qüestió oberta, que inclou el que no sabem, perquè els que creiem que no feu el suficient tampoc ho saben tot, pot-ser saben poca cosa, però pensem que també poden aprendre una mica i atendre el que no se sap.

Darrere d’aquestes reflexions, que suposem no estareu d’acord en totes, en agradaria que poguéssiu entendre alguna idea, i mirar de fer quelcom en direcció de la que parlem amb això ja en tenim prou.

 

Errors estratègics

Si hom vol fer un petit anàlisi de les raons a les que apel·len alguns cupaires per no envestir a Mas com a president, s’adonarà, que més que manca de lògica, el que trobem és l’estricte manteniment de les lògiques històric-polítiques que més han fet per què Catalunya esdevingui una comunitat i no una nació. La mateixa, i en això puc estar relativament d’acord amb els de la CUP, que practiquen des de Junts pel Sí.
I quina és aquesta lògica? La consideració del model d’estat català com a fonament del projecte polític que esdevingui com a constituent. I aquest és un error, al meu parer, que a aquestes alçades resulta imperdonable. Raó, tot sia dit, per la que sempre he mirat amb molta desconfiança tot aquest processisme. Allò que reclama la realitat social catalana, societat d’altra banda amb un grau de carrinclonisme equivalent al caspossisme nacional espanyol, és el reconeixement jurídic de la seva existència col·lectiva. Vaja, un Estat. Allò que vol voler dir que, per poder negociar, amb Espanya, Europa o la Xina, el que cal, a banda òbviament de la voluntat, és l’existència de dos actors (si aquestes negociacions són bilaterals). Que els pactes (que no negociacions) al que les propostes polítiques nascudes des del Principat (cap encara a nivell nacional doncs, llevat de la floclòric-voluntarista del PSAN) ens han endut a poc més que a tenir que escoltar monòlegs, ampliacions de cartes atorgades.
Dit clar i català. Que aquest reconeixement no és un projecte polític sinó una reclamació jurídica (que sols pot ser atesa, en quant a nova situació, des d’una demanda política -i d’ací probablement la confusió del botiguerisme estèticament proper als moviments populars catalans-). Que la independència, no és el meu objectiu, sinó el mínim exigible per encetar qualsevol projecte polític.
Què Catalunya no esdevindrà una democràcia popular fins que el grau d’organització del poble no ho possibiliti -cosa de la que estem a anys lluny-, és quelcom de tan evident que em semblaria ofensiu tenir que argumentar-ho.
Que els esdeveniments de tots aquests anys ens duran a una nova situació jurídica és una cosa que no sé, però que certament no em sembla que sigui possible, no hi ha força per portar-la a terme, i sempre he cregut que en quan tinguin un pacte acceptable -una nova carta de reconeixements de drets (que probablement anirà en favor de determinats privilegis que actuaran en contra de certs interessos col·lectius)-, les desercions de les fileres independentistes seran massives, i que sols serien evitables si la força organitzativa que s’hi enfrontés oferís una resistència superior a la força contraria (pura física). Cosa que personalment no hi veig.
Però això no fa que no estigui a favor. Quant més lluny arribem més a prop del principi estarem. Raó per la que en les darreres eleccions autonòmiques havia abandonat el tradicional abstencionisme que practico, per la mateixa raó per la que Baroja no llegia la premsa, per asèpsia intel·lectual. Crec sincerament, i així ho he viscut jo, que una part important de la mobilització i del sentit del vot de les darreres eleccions podria deures a aquest anàlisi: que no sigui per què no han pogut, i per garantir-ho, que no tinguin majoria.
Ara bé, allò que realment trobo d’una ineptitud criminal, és el regal que li estan fent als que, i insisteixo que en això puc estar d’acord amb ells, menys confiança política em generen, si voleu dir-ho en termes d’altres temps, a l’enemic de classe. El que em fa recordar que en realitat aquests, tal volta, són els meus enemics de classe, però els seus rivals, coses que si ben cert poden convertir-nos en aliats, cal no oblidar-ho, no fa que siguem el mateix.
Crec que l’acusació de tactista a la CUP és errònia. Crec sincerament que el problema és que han comés un error estratègic de dimensions patriòtiques. Però i per no tirar pilotes fora i assumir la meva responsabilitat. També crec que ja es podia intuir, i que les senyals d’aquest comportament venen d’antuvi.
Conclusió. Crec que finalment faran a Mas president, un cop allunyat el perill de cedir espai al seus rivals de l’esquerrenisme parlamentari (Guanyemites-Podemites-Iniciatics-Empanats) i que això en darrera instància anirà en contra dels valors estètics que podem tenir en comú (que no dels interessos que aquests no es juguen aquí). L’altra opció, en la que ells solets s’han clavat, és encara pitjor. Dotar de credibilitat social al procés de desercions -o acceptacions de nous marcs de relació sense reconeixement jurídic- en les que, sospito, conclourà tot plegat.
És per tot això que “ploraré per tu i per altres desastres que no sap ningú” -Pla dixit-, per el que a partir d’ara agrairia que tots els meus coneguts em tractessin com a fidel súbdit de la corona britànica. Posat a ser un donat pel sac, millor ser-ho d’un projecte imperialista decadent que d’un projecte decadent no nat. God save the Queen.

TxatO