Homenatge Particular, 80 anys d’un Assassí Cop d’estat a la República

80 anys del Cop d’estat a la Repúblicagc7

Homenatge Particular al 80 aniversari del cop d’estat del darrer legítim govern liberacionpopular de la República. Quan van acabar amb la república, es va acabar la darrera possibilitat de viure en una federació ibèrica, Catalunya ara ja pensa en la seua República Catalana. Via Fora que tot està per fer.

capataro8

Volem fer un homenatge una mica particular en 7 parts, la primera és un recull
d’una anècdota, una història verídica que ens van explicar i va viure un singular home de
camp, la segona un regal i un recull de fotografies històriques, la tercera una recopilació de dades històriques de la guerra civil, la quarta un petit homenatge a la feina de recuperació d’unes quantes foses, la cinquena, fins que el nostre company Txatoman desenvolupe el seu resum penjarem aquest article-resum del què va ser la guerra civil, la sisena són uns quants vídeos que no volem perdre. I la setena un recull d’algunes notícies que anirem ampliant, a poc a poc. Podeu Col.laborar.

sant-pere-1936

1.- Historia Particular

2010-06-20_IMG_2010-06-13_03.51.11__4425094Un senyor de camp em va contar aquesta història, s’ em va presentar com guerra-civilagricultor, treballava al camp com el seu pare, i el pare del seu pare, aquell singular home es deia J. Sánchez Navarro en la seua família sempre havien treballat la terra. Tu d’ on ets? Em va preguntar. Jo de Borriana però visc a Terrassa fa molts anys. Ah! Això està a Castelló, jo he estat a Castelló, encara em  recorde, deia, de la plaça de bous, molt a prop de l’estació de trens,  llavors em va contar tota una història personal pot ser grossa o terrible, o una paradoxa que encara em fa al·lucinar, en tot cas és molt d’aquest país-estat, que si algun dia tinc diners, pagaria per fer una pel·lícula, bé primer faria falta un bon guió però això és un altre cantar, aquest seria un mal resum per què un bon guionista puga escriure l’historia.
cruzada3

Em va explicar que arribat la guerra, bé el cop d’estat del “Generalísimo” a ell el va agafar al poble en edat de fer el servei militar, treballant les seves terres, després, juntament amb molts veïns es va allistar en les forces i una mica a la força, però del cantó 

republicà després de l’estiu, a Granada va ser unes de les ciutats revoltades contra la república on va guanyar “el alzamiento” de Franco i les seves tropesArgentina-Espana_result-523x410 s’anaven molt ràpidament cap a Madrid per Còrdova i Badajoz, a l’agost van arribar les tropes republicanes al seu poble, aquella part de la provincià va restar a la República, allà van arribar unes columnes de l’exèrcit republicà per mirar de recuperar Granada, ells i molts dels seus amics els van allistar, s’havien d’anar a fer la mili, però de seguida van veure que no podien recuperar la capital granadina, deia que no ho havien intentar prou que al poc de temps al seu regiment o columna els van enviar primer per Toledo, s’ en recordava de la pallissa de Jarana i després els van enviar a Terol per intentar defensar-la on la seva companyia va acabar destrossada molt a prop de campesino-wikipedia--644x362Alcanyís (Saragossa) en un any i poc, quedant en el cantó dels nacionals del Ebre, van fugir com van poder Ebre avall, i abans d’arribar a Castelló els nacionals ja els havien agafat presos, a ell i a molts que va conèixer pel camí, posats en camions i  els dugueren a la plaça de bous foto1 presoscastellonenca, convertit en un campament de presos improvisat, van ser uns quants dies, potser setmanes no s’ en recordava gaire, un dia es van presentar els nacionals, tota una colla de requetès de visoCrist en formació que després d’una desfilada per Castelló, uns quants soldats van formar un escamot que es van dirigir cap a la plaça, de fet hi havien mes població i requetes de públic, dons els van fer fora de les grades als presos ficant-los a un cantó de la plaça, deia que donaven molta por, mes tard a ells als presos també els vanfusilamiento
fer formar i van triar un de cada cinc, els triats van ser afusellats davant de tots, els que varen quedar havien de triar si ser enrolats en les forces nacionals per fer una petita instrucció (feien les trinxeres i arranjaments varis en una mena de treballs forçats) o anar a la paret amb els dissidents per ser afusellats, sempre s’ en recordaria d’ells, uns quants companys, li venien de tant en tant a la memòria un mestre d’ Almeria i uns anarquistes de Granada que havia conegut en la seva trista derrota juntament amb uns quants homes honrats que van preferir ser afusellats, guerra-eina-desmotivaciones
fusilamiento (1)mitja dotzena o poc mes, però que ells com la gran majoria no volia morir, va acabar la guerra, fent moltes trinxeres, campaments i camins i passant molta gana, al poc de temps els van posar en aquelles trinxeres i els van donar un fusell i un sergent que vigilava darrera d’ells amb una pistola dels alemanys per  si no disparaven, aquell se’ls carregava, tot allò va passar pel front de l’Ebre dels nacionals alçats contra la legítima república, aquell home de camp va acabar disparant als que eren els seus companys al començament d’aquell cop d’estat, contra el exèrcit republicà, o el que quedava d’ells. Deia que quant disparava no s’avia on ho feia, que tancava el ulls, però li donava por que el veiessin llavors va aprendre a mirar en santanderlloc o a disparar a l’aire. Però que havia de disparar i li tremolava el cos. En eixe moment explicant l’historia, els seus ulls es van emocionar, i va callar una estona. Jo ja no gosava fer-li cap pregunta més, i tenia moltes ganes però vaig voler respectar el seu silenci sobrevingut i els seus records emocionats, ja no vàrem parlar més d’ allò, no li agradava la política, llegia la premsa cada dia, estava subscrit a l’ABC i tenia el costum que quan sortia el Rei a la televisió l’anomenava “mira el borgbón, bogbo, más que bobo”, part de la seua família reia i ningú no deia res més, crec que es menjava la r de borbó o era de les poques r que no pronunciava bé, després al cap de poc temps va morir de vell i de temps, em vaig quedar amb les ganes de parlar més i de preguntar-li un munt de coses, jo de tant en tant explique la seua petita història i l’he contada a molts amics i ara a vosaltres, gairebé sempre una mica incompleta, pot ser unes quantes vegades la puga completar, però encara m’esgarrifa i m’emociona.

fusilamiento (2)

2.- Fotos històriquesPlaza_de_Toros_de_Badajoz_en_1936

Avui anirem a recuperar unes fotos històriques, un regal que us fem, d’un falangista amb l’espasa de matar bous, en commemoració del 80 aniversari del cop d’estat i l’alçament militar

gc11http://www.jotdown.es/2013/09/la-brigada-de-los-toreros-de-la-guerra-civil/


gc111


gc30contra la república i per certa llegenda negra que corre, d’un tal Manolete que en una plaça de bous ajusticiava als republicans que no morien en l’afusellament, no tenim una foto del Manolete, ja s’han encarregat de què puga desaparèixer, però gràcies a la sortgc1, del fet que tot no es pot amagar hem trobat un altre fotografía que demostra aquesta pràctica d’utilitzar al matador per ajusticiar als ferits, molt més econòmic que el tir de gràcia. Podria ser Manolete qui sap… Alguns manipuladors volen veure als republicans en els fets del “Cuartel de la Montaña de 1936”, però camises blaves i gorres requetès dels toreros desmunten aquesta teoria, per tant, bé podria ser Manolete…o un requeté torero.

1ef4e40899633b6e67dd14a8131a9bado

Uniforme d’un comandament requeté de gala

KTK0907

uniforme de gala en peu, uniforme de combat asseguts, aquest blau es molt paregut al torero en cuestió.

sevillaG

requetes a sevilla

juan-march

Juan March, mafiós del contraban de tabac i extraperlo, va fundar després de vendre benzina als alemanys i americans la banca march.

Aquest sistema era molt més macabre i sanguinari, mena de diversió per una certa classe denominada franquista i falangistes que amb el suport del feixisme italià i el nazisme alemany,
pagats per aristòcrates i grans burgesos com el banquer
 Juan March, van sotmetre a tot un poble.

Selecció d’articles on es relaciona el mon taurí i les seves posicions ideològiques a la guerra civil:

http://www.memoriahistoricacartagena.com/2010/02/los-toreros-del-fascismo-espanol.html

http://guerracivildiadia.blogspot.com.es/2012/09/juan-march-i-ordinas-1880-1962.html

c35

1358910812_740215_0000000000_noticia_normal

Barcelona bombardejada

Inicialment els grans rics van posar uns diners, que ja recuperarien més tard, utilitzant les vides i els diners de tot el país, per continuar dominant i acabar amb un sistema republicà, molt revolucionari i perillós per als interessos de la classe dirigent. Sembla un Deja vu no? (per a més informació de #qui va pagar la guerra, aquest petit article http://www.publico.es/actualidad/financio-guerra-civil.html )

DE02009

milicià dona un petó despedint-se de una nena a la estació de Barcelona, bonica foto de R.Kapa

Selecció de Fotografies:

http://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/death-loyalist-militiaman-muerte-miliciano-republicano

http://www.abc.es/especiales/guerra-civil/fotos.asp

3.- #Fets històrics de la guerra civil: aquesta web és un recull dels fets per qui li puga interessar.

http://www.ranimirum.com/guerracivil/1936.htm

4.- Petit homenatge a les fosses comunes

La transició va ser un pacte de silenci, moltes coses s’havien d’oblidar per 205_1314356711franco_y_millanhabilitar un règim integrant una certa estructura de l’estat en la “democracia monàrquica”, garantint que aquesta petita estructura continues i pot ser continua en certa manera manant. (molts empresaris, polítics, jutges, policies, funcionaris i moltes persones que havien col·laborat amb mes o menys impunitat sota el franquisme a l’hora de represaliar la dissidència que sempre hi va haver al règim franquista, tant al principi com al final, s’havia d’oblidar per poder habilitar un règim monárquic parlamentari i no provocar la revolta popular, que ja s’havia esclafat l’any 39.

12885851_1077028452340224_543428913893296503_oVolem destacar la poca col·laboració per recuperar la memòria històrica que hi ha hagut, i que tard o d’hora s’haurà de fer una feina molt més completa de conéixer les salvatjades del
cantó que va guanyar la guerra, dels que la van perdre ja se’n van aprofitar els 40
anys de dictadura per escampar fets i mentides tot d’una, i clar que es van cometre, però ja van ser prou jutjades i difoses. Un fet quasi oblidat és que entre el 1936 i el 1951 van desaparéixer prop de 115.000 persones, (cosa que en situa en uns dels països amb més desapareguts, el segon del món), molts es troben en les anomenades Fosses Comunes. Dignes d’estudi. Fruit d’aquest esforç simbòlic que han fet molts i volem posar el nostre granet de justícia històrica. Podem observar i veure com a element a considerar els mapes de les Fosses Comunes en el nostre país, n’hi han moltíssimes en tot l’estat espanyol, però queda molta feina de recuperació:

Fosses Comunes a Catalunya

93577c87bd04de746a99a3bdc59da787

http://fossesirepressio.cat/

En aquest article dels diaris us expliquen un mica aquest treball.
fossa3 fosses

36ko Gerrako gudako fusilatuen hobien inguruko erakusketa, "hobitik ateraz, duintasuna berreskuratu". Irudian, erakusketako La Andaya hobiaren argazkia. La exposición "Exhumando fosas, recuperando dignidades", donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

La exposición “Exhumando fosas, recuperando dignidades”, donde aparecen fosas de fusilados en la guerra del 36. En la imagen, La foto de la fosa de La Andaya.

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1j9Anqwo4f5xxHQz2FJQA-_ghg_M&hl=en_US

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/05/actualitzen-el-mapa-de-les-fosses-comunes-de-la-guerra-civil-i-el-franquisme-1039.php

http://www.naciodigital.cat/noticia/79369/generalitat/posa/al/mapa/desenes/fosses/comunes/ponent

Fosses Comunes d’Euskadi

http://www.directe.cat/noticia/362914/espanya-2n-pais-del-mon-amb-mes-fosses-comunes-per-obrir

http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.eus/r48-contmhvi/es/contenidos/informacion/fosas_franquismo_backup/es_fosas2/index.shtml

Fosses Comunes a Navarra29E9C1FD-EF82-680B-403BA1342D9D8BA2037-copiar

https://cronicasapiedefosa.wordpress.com/2015/12/13/las-fosas-comunes-navarras/

Fosses Comunes a Andalusia:

http://www.juntadeandalucia.es/administracionlocalyrelacionesinstitucionales/mapadefosas/

Fosses Comunes a Espanya: 

Spanish_Civil_War_-_Mass_grave_-_Estépar,_Burgos

http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm

No es pot reconciliar la memòria si amaga els represaliats i els vencedors fusilamientos-en-una-fosa-comc3ban-en-fuentebella-navarra-en-septiembre-de-1936il·legítims tenen impunitat per difondre les seues mentides, com les que podem trobar a les Webs dels guanyadors franquistes que encara no entenem com s’ha democratitzat la societat, l’apologia del franquisme és impune, i pot rebre subvencions i ajudes, …

http://www.fnff.es/ aquesta web terrible d’ara és un exemple d’impunitat d’uns que són obertament franquistes, falangistes, feixistes i fan apologia del terrorisme i dels cops d’estat)

5.- Resum Guerra Civil

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil.htm

gc 2

6.- Petit recull d’alguns vídeos de la guerra civil


Cal No!!! Oblidar, tot i que si pots veure’ls potser ens posen la pell de gallina::

https://youtu.be/AwBMWwr4_pY

https://youtu.be/Q5BMGI2dDEk

https://youtu.be/_5pxPPBs_gU

agusti-centelles-guerra-civil-nueva_tinima20111003_0337_18

Versió britànica: https://youtu.be/46B5bjjsaU8

Maquis documental:

https://youtu.be/AVogn6iMROc

7.- Petit recull d’algunes notícies que anirem ampliant:18 de juliol guerra civil. Foto 1

http://www.sbhac.net/Republica/Prensa/Prensa.htm

1235656344_0

https://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctimas_de_la_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola

http://elpais.com/elpais/2010/05/26/actualidad/1274861827_850215.html

d30beb70253800cd83a944ff3b1ab8bf

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/07/18/catalunya/1468871116_473637.html


#una xicoteta anècdota

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/guerra-civil/

camic3b3-blindat-terrassa



marinaginestbarcelona19

“Quins temps seran els que vivim,
que cal defensar l’obvi”.
Bertolt Brecht

No comments yet.

Deixa un comentari