Introducció a la Divina Comedia

L’altre dia, un company em deia si aquest símptoma de Joyce, es semblava o era molt paregut al símptoma de Le Pen o Macron, ser presidenta de França, a manera d’acudit o faula pseudo-analítica, responia que aquest símptoma de presidir la república, podria semblar molt més problemàtic, perquè de mica en mica pot afectar-nos més el seu nus simptomàtic, és com una plaga, que ens amenaça una mica a totes, pot-ser generant una mena de segon nus globalitzat i generalitzant, molt més greu pels seus efectes, on es pot corregir i empitjorar el símptoma de cadascú o ressonar antigues descompensacions socials i particulars, fins i tot generar noves problemàtiques, i no crec que això serveixi perquè s’estabilitzin ells o cadascú de nosaltres, més aviat pot generar que desestabilitzi molts més símptomes que de ben segur ens afectaran als nostres descansos i dignitat. Deia el company, llavors, tot un infern.

Un tercer amic deia, la part bona és que ens vindrà moltíssima feina.  Per als que ens dediquem a la salut mental. Jo, responia que serà tot un sisme submarí que no crec que es pugui contenir, si no ens il·legalitzen abans, a tots aquells que defensem una clínica humanista que compti amb la subjectivitat de cada individu, aquestes bèsties postcapitalistes arrasen subjetivitats, polìtiques socials i proteccións universals, fent de qualsevol problema de salut o social un negoci, i així veurem com les farmacèutiques faran un agost durant tot l’any. Bo, deia el primer company, haurem de recuperar el tercet que va trobar Dante a la porta de l’Infern,

“Por mí, se va a la ciudad doliente
por mí se va al eterno tormento:
por mí se va tras la perdida gente”

El primer company responia, escolteu, prefereixo com comença la Divina Comèdia, recordem que Dante fingeix fer un viatge imaginari, que s’inicia la nit de Divendres Sant del 8 d’abril de 1300 (quan el poeta té 35 anys, qui els agafés, deia l’amic), va començar la seva peregrinació, no anant a la Meca o a Santiago de Compostel·la, va començar de forma molt més valenta, va començar la seva peregrinació per l’Infern, el Purgatori i el Paradís. I això deia.

“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!”.

Si el voleu llegir, aquí el teniu en castellà,

Si voleu ampliar, o introduir-vos en l’obra de la Divina Comedia  abans de llegir-la.
https://www.slideshare.net/RaionSora/la-divina-comedia-infierno
Si tot i això, no teniu costum de llegir, sempre el podreu escoltar…
https://youtu.be/KBCrRj2T688
O veure una curiosa versió de l’Infern
https://youtu.be/Ltd337R4V3Q
No comments yet.

Deixa un comentari