Aquesta notícia ens la varen enviar aquest estiu, la recuperem per fer un mica de difusió.
OCU adverteix de l’ús indiscriminat de psicofàrmacs en el tractament del TDAH
13 de juny de 2016
Enquesta a famílies sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH)
OCU (Organització de Consumidors i Usuaris d’Espanya) ha realitzat una enquesta a 736 famílies amb fills entre 6 i 17 anys, per analitzar la seva experiència en relació amb el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). La dificultat del diagnòstic o l’abús dels psicofàrmacs són alguna de les principals conclusions d’aquest estudi els resultats del qual s’han publicat en el número 126 de la revesteixi OCU-Salut corresponent al mes de juny.
De les famílies 135 tenien fills als quals se’ls ha diagnosticat TDAH en alguna ocasió. L’objectiu de l’estudi era conèixer l’experiència de les famílies, com havien arribat fins al diagnòstic definitiu, quin tipus de tractaments segueixen, especialment l’ús de psicofàrmacs, el suport que reben per part dels centres educatius i les despeses que comporta conviure amb aquesta malaltia.
És bastant freqüent atribuir els problemes de comportament (nens revoltosos, amb problemes per concentrar-se, comportar-se o controlar el seu impulsivitat) a aquest trastorn. Un 25% de les famílies ha tingut sospites que el seu fill patia TDAH i no obstant això solament el 9% dels nens a Espanya ha arribat a confirmar el seu diagnòstic.
Les raons que van portar als pares a sospitar són diverses: el 73% dels pares van notar certs símptomes en el seu fill, un 33% va rebre l’alerta del col·legi i un 24% d’un professional sanitari. Entre aquells que van consultar amb un metge, en el 56% dels casos es va diagnosticar TDAH, mentre que pel 33% es va arribar a la conclusió que no hi havia cap patologia i en 1 de cada 10 casos va sortir a la llum un problema de salut diferent al TDAH. El 52% dels pares que van rebre un diagnòstic de TDAH va demanar una segona opinió; en el 17% dels casos no es va confirmar el citat diagnòstic.
En relació al tractament dels nens i adolescents amb aquest tipus de trastorn, OCU assenyala que l’opció majoritària és la farmacològica. El 88% ha pres medicació pel TDAH(fonamentalment Metilfenidat) en alguna ocasió. Una altra dada preocupant és que malgrat no haver-hi evidència científica sobre el benefici de la medicació a llarg termini, un 52% de les famílies ha perllongat el seu ús més enllà dels 3 anys. Encara que 9 de cada 10 pares reconeixen que la medicació va ajudar als seus fills a millorar el seu comportament, també es deixa entreveure preocupació pels seus efectes adverses; entre uns altres, més de la meitat dels nens van presentar pèrdua de pes i apetit i el 34% va sofrir insomni.
OCU assenyala que altres enfocaments terapèutics no estan tan estesos. La psicoteràpia ha estat seguida solament pel 32% de les famílies afectades per TDAH, i únicament el 26% l’ha combinat amb medicació.
Un altre dels aspectes rellevants para OCU és el paper que duen a terme els centres escolars i que a tenor de les respostes dels enquestats resulta clarament insuficient. Una majoria de famílies, el 53%, considera que el seu fill no rep cap tipus de suport per part del centre educatiu. Aquesta situació ha motivat a un 16% de les famílies amb un fill afectat per TDAH a canviar al seu fill de col·legi en alguna ocasió per intentar millorar l’atenció que reben.
Per defensar-nos dels falsos neurocientífics i la invasiva indústria farmacèutica envia la teva adhesió a:
plataformaicmi@comunicar.e.telefonica.net
Plataforma Internacional contra la Medicalización de la Infància
Juan Pundik
President
