Sobreviure a la mediocritat guanyadora. Al tongo electoral de la societat del consum salvatge d’aquests neocapitalistes temps.
Als estrellats podemites que s’uneixen massa bé per dalt i poc per baix, quant el seu missatge polític el confien en experts en Màrqueting i no en els moviments socials, molt malmesos per les polítiques neoliberals, o en líders socials reconeguts i representatius que continuïn en les seves lluites, i no les deixin per un bon sou oblidant-se dels orígens fàcilment, així guanya la màfia que tingui mes diners que casi tot ho compra.
Aquests líders no representen a cap poble majoritàriament , tan sols els seus lucratius interessos potser legítims però massa personals ja per nosaltres, i posats a fer es mes fàcil reaccionar a la dreta de sempre, que no a aquest reformistes pseudo esquerrosos, que molt 
lluny han arribat amb la poca representaciósocial que tenen, encara que es molt perillós que afegeixen mes desil·lusió als desencantats i pessimistes produïts en sèrie per la nostra dolenta educació i salut qualitativament parlant massa competitiva e individualista on casi tot es 
quantificable i les solucions s’ha de comprar, així com als mitjans d’ informació on prevaleix massa l’ intracendència que segueixen models de negoci on prima el benefici propi, que s’ha fet de l’ètica? Si la filosofia la volem oblidar, com s’han oblidat els drets humans.
La #República Catalana o la prenem nosaltres o ningú ens la donarà, ni podemites reformistes, ni socialistes poc marxistes i molt menys ciutadans peperos espanyolistes o nostàlgics franquistes, que es quedin amb el seu rei Felip, mes aviat
marxem i ens responsabilitzem del nostre present i futur o passat que vindrà millor ens anirà.
Tots tenim les nostres contradiccions, una de les nostres es com varem tractar de malament a #Guardiola, unes de les persones que feia interessant un esport prou mercantilitzat i de la necessitat de grans timoners que tenim, una majoria el votaria pel que fos… , o com #Messi plorava per perdre les darreres finals, som temps difícils per els perdedors, pocs se’n recorden que aprens mes en la derrota que guanyant, nosaltres les classes 
populars sempre hem perdut, es la dignitat que ens queda i aquesta no la perdrem, voldria dir-te Messi ara que tens límits humans que et fan mes grans, que tornis al teu equip, que encara no te “patria”, que t’estimem quant perds i a vegades guanyes, i si tenim “patria” es una república somiada, mes a prop dels teus somnis de victorià cap al teu poble del que et puguis imaginar. Tot i això et direm que el futbol no mes es futbol, i que a la vida hi han coses molt mes importants, crec que ho saps, però moltes persones a vegades ens oblidem.
https://youtu.be/uzYPERpFgBo
Poquet pa que massa d’hora es fa dur i pèssim circ decadent que dura massa. Podrem despertar i fer realitat els nostres somnis, on el comú te un valor per sobre del particular, o continuarem mig adormits i amb els tòxics anant tirant per oblidar, i deixar-nos
explotar i furtar amb mes facilitat? La república no es la solució, es el camí de la justícia social en defensa de les persones, la seva salut i educació, i el seu treball, fonamentats en el seu medi ambient natural i cultural. Jo crec que el nostre petit país si es desperta es alegre i combatiu, hem de triar per la responsabilitat de la llibertat incompleta desperta o l’esclavatge submissió irresponsable i alineadora somnífera, via fora i visca la terra! lliure!!!
